El primer acte és la presentació dels personatges i les seves situacions. L’acte comença amb en Xeixa garbellant blat, i la Pepa i l’Antònia que li pregunten si la Marta es casarà. En Xeixa evita respondre, i llavors arriba la Nuri, que ve de veure l’ermità i explica tot el que li han dit. La Nuri confirma que la Marta es casarà amb un pastor i, a més a més, parla de la situació en què es troben tots plegats: Sebastià és l’amo de tot, fins i tot de les seves vides. L’ermità ha anat a buscar el pastor i aquella mateixa tarda es casaran la Marta i aquest. Després arriben en Nandó i en Josep i expliquen que en Sebastià vol que el pastor es casi amb la Marta perquè aquest és un tros de pa i així no s’assabentarà de la relació que hi ha entre la Marta i en Sebastià. La Marta, per la seva banda, surt tot plorant i fa fora tots el xerraires. Ella es lamenta de la seva sort: no vol casar-se amb en Manelic, el pastor. Tot seguit arriba l’ermità Tomàs amb en Manelic. En Xeixa coneix la situació real per la qual es celebra el casament i ho explica a en Tomàs: en Sebastià estima la Marta però la fa casar amb un altre perquè ell ha de casar-se amb una pubilla per fugir de la ruïna econòmica. En Tomàs no s’ho creu. Quan arriba en Manelic es mostra com l’havien descrit, és a dir, com un home ingenu i simple. Llavors, en Manelic explica la seva història. Cada dia resava perquè el Senyor li aconseguís una dona, fins que va arribar en Sebastià amb la Marta i li van oferir el casament. Ell no ho va dubtar i va acceptar. El poble se’n burla d’ell en certes ocasions, però en Manelic, que és molt bèstia, els amenaça. En Sebastià arriba i els vol casar tot seguit, però la Marta plora desconsoladament i no es vol apropar al seu promès. Llavors en Sebastià l’amenaça amb pegar-la i li recorda que ell va donar aixopluc a ella i al seu pare quan van arribar en aquell lloc. Fruit de la por, la Marta accepta, de mala gana, casar-se. Mentre s’estan casant, en Tomàs parla amb en Sebastià sobre el que li va dir en Xeixa  del matrimoni. En Sebastià ho nega, però en Xeixa jura que ell va veure com en Sebastià abusava de la Marta. Llavors, en Tomás s’ho creu i intenta aturar el matrimoni, però ja és massa tard. Al final de l’acte, en Manelic i la Marta són a casa. La Marta no vol ni mirar el seu marit, i aquest li explica una història seva sobre com va matar un llop. Després veuen una llum, que és en Sebastià que ve per a la Marta, en Manelic que no ho sap i intenta saber qui és, però la Marta el fa anar a la seva habitació i ella es queda allà esperant en Sebastià amb resignació. La Marta s’acaba d’adonar que han enganyat en Manelic ja que desconeix el que passa entre ells dos.

ACTE 2

L’acte es situa quan han passat 10 dies després del casament d’en Manelic i la Marta. En Sebastià és fora, però en Manelic està molt preocupat pel que va veure la nit de noces: la Marta té un amant i en Manelic desitja matar-lo. En Manelic parla amb la Nuri i li confessa que ja no aguanta més la situació, tothom se’n riu d’ell i vol saber qui és l’amant. Sabem per la Nuri que en Sebastià ha manat que ningú s’acosti al molí si no és per moldre blat. Amb aquesta mesura s’intenta evitar que la gent xerri i en Manelic sàpiga qui és l’amant. També sabem que tothom s’apiada de la sort d’en Manelic, menys la Nuri que no sap el que està passant. Ella estima en Manelic. Després en Manelic es posa a plorar perquè la dona amb la qual ell somiava no és la Marta. Llavors ve ella i es mostra gelosa amb la Nuri, que sempre està amb en Manelic. Així la fa fora tot plorant, i en Manelic també se’n va amb ella. Aleshores la Marta veu que en Sebastià és un mal home i que en Manelic, en canvi, és bo. Tot seguit, la Marta es troba amb en Tomàs i tota plorosa li explica la seva història. La seva mare era cega i captava, un dia es va morir, i un home que també captava va acollir-la, ja que estava sola al món. Junts, van arribar un dia plujós a les terres d’en Sebastià. Allà, la Marta va passar a mans d’en Sebastià i des d’aquell dia que abusa d’ella. Llavors tenia 14 anys i en Sebastià més de 30. En Tomàs s’emociona molt amb la història i s’apiada d’ella. Després arriben els Perdigons (la Pepa, l’Antònia, en Josep i en Nandó) amb blat per moldre per veure si poden xafardejar una mica. La Marta fuig i en Tomás no els hi explica res, només els hi diu amb una història que els xafarders van a l’infern. Llavors arriba en Manelic tot enfadat per la infidelitat de la Marta. I quan els Perdigons li pregunten coses sobre ella i se’n riuen d’ell, en Manelic s’enrabia molt i li venen ganes de matar-los. Els hi pregunta, amb fúria, de què reien, però no li contesten. Llavors arriba la Marta i s’emporta en Manelic a sopar. Llavors parlen del que està passant en el seu matrimoni, i la Marta li confessa que es veu amb un altre home. En Manelic vol tornar a les muntanyes, però la Marta l’atura dient-li que la castigui i la mati allà mateix. En Manelic s’hi nega, però la Marta el provoca i al final la fereix en el braç. Però en Manelic se’n penedeix i desesperat explica que ell l’estima i que és seva. La Marta, emocionada, li vol explicar tota la història, però en Manelic abans la vol endur lluny d’allà, a la Terra Alta, on tot és perdonat. Tanmateix, quan estan sortint en Sebastià arriba i els atura. Rabíós, diu que ell és l’amo de la Marta i que és seva, la Marta, al seu torn, diu que ell és la seva deshonra. En Manelic ho entén tot i el vol matar, però l’aturen els Perdigons i el treuen fora, separant-lo de la Marta.

ACTE 3

A l’acte 3, els Perdigons estan retenint la Marta per ordre d’en Sebastià. Aquest no vol que fugi amb en Manelic i per això la fa tancar. Els Perdigons veuen que el que estan fent està mal fet i se senten culpables. No volen tenir res a veure amb aquell embolic, però no poden contradir el seu amo. Els homes decideixen parlar amb en Sebastià sobre el que està fent amb la Marta i en Manelic, però no s’atreveixen a reprovar-li res a l’amo. Mentrestant, la Marta plora a la seva presó i no vol sortir a veure en Sebastià que la crida. Llavors el Mossèn arriba dient que a la masia és la seva promesa que l’espera per formalitzar el matrimoni. En Sebastià troba per un moment més important la Marta que la seva promesa, però aviat canvia d’idea i se’n va a rebre a aquesta última. Més tard arriba la Nuri, que no sap el que està passant i pregunta per la Marta i en Manelic. No li volen dir, però al final li confessen que la Marta està allà reclosa i llavors surt la Marta que ha sentit la Nuri i s’abracen. En aquest moment, els Perdigons s’entristeixen per la situació en què es troba la Marta i deixen de vigilar la porta i se’n van més lluny. La Marta es queda amb la Nuri i li explica les penúries que està passant separada del seu estimat. Aleshores, la Nuri, commoguda, decideix ajudar la Marta a fugir. La Nuri sortiria a fora i es posaria a jugar amb els Perdigons, llavors cauria i apagaria el llum (com és de nit la Marta pot fugir en la foscor), el moment de fugir seria quan la Nuri fes una gran rialla. Es diuen adéu i la Marta es prepara per fugir, però quan arriba l’hora entra en Sebastià i l’atura. En Sebastià veu les intencions d’ella i s’enfada molt. Ella intenta fugir, però ell l’agafa. Llavors la Marta li diu que no l’estima i que s’estima en Manelic. En Sebastià li diu que l’ha d’estimar a ell, que és seva. La Marta crida en Manelic i prega a en Sebastià que la deixi, però aquest no en fa cas. En aquest moment, arriba en Manelic que s’interposa entre la seva estimada i en Sebastià. En Manelic declara que té la intenció de matar-lo allà mateix perquè la Marta és seva. Treu un ganivet, però com que en Sebastià li diu que és un covard perquè ve armat, el llença a terra. Llavors en Sebastià l’intenta agafar, però en Manelic posa el peu a sobre i ho impedeix. Llavors, el pastor es llença a sobre el mata, però abans de matar-lo el posa de cara a la Marta perquè la vegi abans de morir. Quan en Sebastià és mort, en Manelic crida a tothom. Arriben i veuen el seu amo mort. Finalment, en Manelic i la Marta, felíços, se’n van junts d’aquella terra.

PERSONATGES

Manelic: En Manelic és un pastor de la Terra Alta. És una persona innocent i simple. No té malícia al cor i només actua seguint els seus instints. En tota la seva vida no ha vist més persones que els seus pares i en Tomàs, un ermità, i ha viscut sempre de les seves ovelles. Arriba de la Terra Alta, símbol de la puresa, la simplicitat i la tranquil·litat, a la Terra Baixa, símbol de la corrupció i la malícia, per casar-se amb la Marta, la noia amb qui sempre havia somiat. Però el casament és un engany, tothom se’n riu d’ell i quan descobreix la veritat sobre el seu casament decideix fugir de la Terra Baixa, plena de corrupció i de mala gent. Físicament, en Manelic és un pastor força fort, ja que diu que ha matat llops amb les seves mans. Psicològicament, és un home sincer i innocent, amb instints animals. Desconeix la malícia i personifica la bondat. Un exemple de bondat és quan perdona a la Marta la seva infidelitat sense saber-ne ni tant sols tota la història. Sobre instints animals, el més significatiu és quan, segons explica la Marta, totes les nits dorm a terra davant de la porta de l’habitació de la Marta, com si fos un gos guardià.

Marta: La Marta és el personatge protagonista de l’obra. És el centre del triangle amorós entre ella, en Manelic i en Sebastià. Simbòlicament, ella és l’ovella disputada entre el pastor (en Manelic) i el llop (en Sebastià). La Marta es pot considerar, en certa manera com en Manelic, un personatge marginat. Els seus orígens són molt pobres: demanava caritat amb un pare adoptiu al peu de les escales de les esglésies. Ella i el seu pare adoptiu van a parar per casualitat a la Terra Baixa d’en Sebastià, i són acollits pel poble i comencen a treballar al molí. Molta gent de la Terra Baixa té prejudicis contra la Marta a causa dels seus orígens, però en Sebastià se n’enamora. La Marta es deixa endur per en Sebastià des de ben petita, quan arriba al poble, i davant d’ell es mostra feble. En Sebastià la controla i fa amb ella el que vol, fins que la Marta es forçada a casar-se i llavors troba en el Manelic un suport per enfrontar-se al seu amo. El seus sentiments per en Manelic van canviant al llarg de l’obra. Al començament, li fa fàstic i l’odia perquè pensa que en Manelic no té cor casant-se amb ella sabent que en Sebastià abusarà d’ella quan vulgui. Però quan la Marta s’assabenta que en Manelic desconeix la relació que tenen ella i en Sebastià, canvia la visió que té d’ell. A més a més, el caràcter innocent i bondadós d’en Manelic l’enamora i, llavors, és quan decideix fugir amb ell a la Terra Alta. Físicament, sabem poc de la Marta, tret que és una noia jove. Psicològicament, és una noia que sap ser amable i dòcil, per una part, i agressiva, per l’altra. Té un caràcter bastant feble, ja que la veiem plorant durant moltes escenes i es deixa portar bastant pels altres, fins que coneix en Manelic i troba la força necessària per enfrontar-se a la realitat.

Sebastià: En Sebastià és l’amo de tot. Tota la Terra Baixa i el que hi ha en ella li pertany, inclosa la vida dels pagesos i pageses. En Sebastià és el típic cacic local del Segle XIX. Aquest tenia grans extensions de terres que eren treballades per pagesos amb uns contractes pels quals els pagesos havien de donar una part de la collita al senyor i havien d’oferir-li el seu treball gratuïtament. A més a més, el senyor tenia dret d’impartir justícia en el seu territori. Així doncs, en Sebastià és un home amb molt de poder, el qual el converteix en una persona egoista i que pensa només per a ell mateix. En Sebastià estima la Marta des que la va acollir a les seves terres un dia plujós quan ella tenia 14 anys, des de llavors que n’abusa sexualment. Però no s’hi pot casar perquè està Arrúïnat i necessita casar-se amb una pubilla rica que el faci sortir de la ruïna econòmica. Com que cap pubilla no es vol casar amb ell perquè han sentit que ell i la Marta tenen una relació, en Sebastià la fa casar. Així doncs, cerca algú de fora del poble que no hagi sentit a parlar del seu festeig amb la Marta per enganyar-lo i fer-lo casar amb ella. Troba en Manelic i comença aquí un triangle amorós, en el qual la Marta variarà els seus sentiments i en Sebastià la perdrà, posant-se molt gelós i volent recuperar la Marta al preu que sigui. Físicament, en Sebastià és un home ja madur (té 15 anys més que la Marta). Psicològicament, en Sebastià té un caràcter molt fort i violent, que s’imposa sobre els seus subordinats. A més a més, és molt egoista: vol la Marta per ell sol i la fa seva i, gelós, no vol que en Manelic s’hi acosti. En Sebastià és l’antagonista d’en Manelic, així doncs, les característiques d’en Sebastià són del tot contràries a les d’en Manelic. En general, en Manelic personifica la bondat, i en Sebastià, la maldat.

Tomàs

És l’ermità que uneix en matrimoni la Marta i en Manelic. No sap res de l’engany que es porta a terme. Té molta estima a en Manelic i el considera com a fill, per això sent molta indignació quan s’adona de l’enredada de la qual se’n sent part culpable per haver estat qui ha portat en Manelic a aquella situació. És innocent i savi, de molt coneixement. A més a més, és una persona que sap escoltar i entendre els altres, com veiem quan escolta emocionat la història de la Marta i la perdona. En Tomàs viu amb la seva dona a l’ermita des de fa poc, per això desconeix les coses que han passat en aquella terra, com ara la relació entre en Sebastià i la Marta.

Nuri: La Nuri és germana petita de les Perdigones. La Nuri, com en Xeixa, viu a la Terra Baixa però no és com els altres, ella és un bona persona que es mou per l’amistat i la compassió. La Nuri té un paper molt important a l’obra. És la que té més seny i bondat de tots els pagesos, malgrat ser una nena de 14 anys. La Nuri és amiga de la Marta i, més tard, d’en Manelic, ja que els escolta i fa tot el possible per ajudar-los, no com els altres pagesos que se’n riuen d’ells i es mouen per la tafaneria. La Nuri té un gran amistat amb la Marta, la qual li fa de germana gran, i s’estima molt en Manelic, potser perquè n’està enamorada. Quan la Nuri actua més decididament en la trama és al final de l’obra quan idea un pla perquè la Marta pugui fugir amb en Manelic. Físicament, la Nuri és una noia d’uns 14 anys. Pel que fa al seu caràcter, és una noia molt simpàtica i riallera, és una persona bona i innocent. Aquesta innocència fa que sigui objecte de burles dels més grans, però al final és l’única persona decent del poble.

Xeixa: En Xeixa apareix poc a l’obra. Només apareix a la introducció. En Xeixa sap tot el que està tramant en Sebastià però no vol entrar en conflicte i l’únic que fa és anar-se’n d’aquelles terres, de la corrupció. Abans, però, li explica tota la veritat a en Tomàs, que intenta aturar el casament quan ja és massa tard. El personatge d’en Xeixa és un dels poc que gosa enfrontar-se a l’amo de tot (planta cara a en Sebastià) i marxa del poble. A més a més, és un personatge que, com veiem al començament de l’obra, no entra en el joc de les tafaneries. Ell, juntament amb la Nuri, té seny i és honest en una terra corrupta.

Mossèn: El Mossèn és el majordom d’en Sebastià, totalment obedient a ell. Les seves intervencions a l’obra són bastant puntuals i escasses i principalment mostren l’obediència que té al seu amo.

Els Perdigons: Els Perdigons són els serfs d’en Sebastià. Dins d’aquest grup hi podríem considerar en Nandó, en Josep, la Pepa, l’Antònia i en Perruca. Ells no reaccionen, són com el ramat, només reaccionen a petits estímuls. Reaccionen per la tafaneria, l’afany de saber el que passa al seu voltant. Obeeixen les ordres d’en Sebastià sense pensar-ho dues vegades i hi estan sotmesos. Ells no es manifesten, sols en Xeixa es revela contra en Sebastià. Els seus caràcters són similars: en el fons tenen bon cor, però els seus prejudicis i la seva tafaneria fan mal a la Marta. D’això, ells no se n’adonen fins ben al final de l’obra, durant la qual només fan que criticar i fer cas a l’amo, tot i sabent que és un tirà.