Els senyors feudals

1. El feudalisme

El feudalisme és el sistema polític, social i econòmic en què es va organitzar Europa
occidental entre els segles IX i XIII
. Lorigen es remunta als darrers segles de lImperi romà,
quan es va desenvolupar un sistema social basat en les relacions de dependència personal,
entre el senyor i el seu servent.
Aquest procés es va accelerar arran de la desintegració de lImperi carolingi. El poder dels
monarques era tan dèbil que no podia garantir la seguretat dels seus súbdits.
Els camperols van demanar lajut dels nobles, els quals van adquirir el poder polític, econòmic i
militar dels monarques. Va arribar un moment en què gran part dels camperols va caure en un
estat de servitud
: a canvi de la protecció, van renunciar a la llibertat, van cedir les seves terres
i van treballar per als nobles com a serfs
.
Entre els nobles lliures, en canvi, sestablien relacions de vassallatge, que implicaven
reciprocitat. En virtut del vassallatge, el senyor rebia sota la seva protecció un noble de rang
inferior, que esdevenia el seu vassall.
El vincle sestablia en una cerimònia de vassallatge
que constava de dues parts: la investidura (el vassall rebia el dret a gaudir de la riquesa
generada per un feu), i lhomenatge o jurament de fidelitat que el vassall prestava al senyor.

2. La societat feudal

El feudalisme va produir un model de societat jerarquitzada conegut com a societat
estamental. Hi havia tres estaments:

·
Els nobles es dedicaven a lluitar per protegir la població. Hi havia lalta noblesa i els petits
cavallers, que solien ser vassalls dels grans nobles.
· Els clergues, que es dividien entre lalt clergat, dorigen noble, i el petit clergat, dorigen
humil.
·
El tercer estat formava la base de la piràmide social. Hi pertanyien els camperols, els
artesans i els comerciants, que treballaven per mantenir els nobles i els clergues.
Els dos primers estaments eren els privilegiats, metre que el tercer estat era no privilegiat i, a
diferència dels altres, feia tots els treballs manuals i pagava els impostos.
El rei era la màxima autoritat de la societat medieval. Durant ledat mitjana hi va haver
conflictes freqüents entre els reis, que intentaven recuperar el poder perdut, i els senyors
feudals, que volien mantenir la seva independència.

3. Leconomia feudal

Leconomia feudal girava al voltant de la terra, que sexplotava amb la intenció dassolir
lautosuficiència
. Els camperols vivien directament del que donaven els camps, i els senyors
aconseguien el necessari dels impostos (productes agrícoles i ramaders) que cobraven als
serfs.
Les terres dels feus solien estar organitzades en dues parts: la reserva senyorial i els masos

(terres que els senyors cedien als camperols perquè poguessin sobreviure). A més, hi havia les

terres comunals, que eren prats i boscos dús comú.
Lagricultura era molt poc productiva, cada any una part dels camps es deixava sense
sembrar per la manca dadobs (guaret)
. A les terres en producció es practicava la rotació de
conreus.

A partir del Segle XI les tècniques van millorar, i la producció es va incrementar.

4. LEsglésia a ledat mitjana

La influència de lEsglésia va ser enorme. I la seva riquesa sincrementava constantment. Es
considerava que el Papa de Roma tenia autoritat sobre tota la cristiandat i que se situava per
sobre de reis i emperadors.
Del Papa depenien les dues branques en què sorganitzava lEsglésia: el clergat secular
(bisbes i sacerdots, que vivien en les diòcesis i les parròquies) i el clergat regular (monjos i
monges que vivien en monestirs).
Els monestirs medievals van esdevenir unitats econòmiques riques i autosuficients. A les
biblioteques es va conservar bona part de les obres heretades dels grecs i els romans, de les
quals es feren còpies a mà a lscriptorium
.
Al segle XI, es van iniciar les Croades, un moviment per reconquerir els territoris coneguts com
a Terra Santa, al Mediterrani oriental, que estaven en mans dels musulmans. A banda dels
motius religiosos, les Croades també van servir per permetre lexpansió del comerç i per
deslliurar els europeus de la violència dels guerrers feudals.

5. Lart romànic

Lart romànic es va estendre durant els segles X i XII per lEuropa Occidental. Va ser un art
profundament religiós
.
En el romànic destaca sobretot larquitectura
. Les esglésies, catedrals i monestirs romànics
són de pedra, estan coberts per voltes de canó i el tipus darc que sutilitza és el de mig punt
.
Els murs són molt gruixuts i tenen finestres molt estretes, i es reforcen amb els contraforts
.
Les voltes es reforcen amb arcs interiors.
La planta dels temples romànics és de creu llatina.
El creuer es cobreix amb una volta
daresta, una cúpula o un cimbori.
Darrere laltar hi ha la girola, a la capçalera hi ha labsis
principal i absidioles més petites.
Lescultura i la pintura romàniques tenen un caràcter decoratiu i didàctic
. Hi predomina el
Pantocràtor, escenes del judici final i els fets de lEvangeli, i la Mare de Déu amb linfant Jesús
a la falda. També es reprodueixen moments de la vida quotidiana, i hi ha un nombre important
de figures fabuloses danimals fantàstics que formen el bestiari.
La major part de les escultures eren relleus esculpits en pedra (a les portalades de les
esglésies i sobre els capitells), però també hi havia escultures de fusta pintades de colors.
Les pintures cobrien els murs de les esglésies i les escenes més destacades es representaven
sobre labsis. La tècnica emprada era la pintura al fresc, amb colors molt vius.