Caiguda de Constantinoble, impremta i Tirant lo Blanc: resum del segle XV

Caiguda de Constantinoble

L'Imperi bizantí va desaparéixer el 1453, quan l'Imperi otomà es va apoderar de Constantinoble (actual Istanbul). L'expansió dels turcs va ser una preocupació per als estats cristians durant la baixa edat mitjana, com demostren les campanyes militars dels almogàvers o bona part de la trama de Tirant lo Blanc.

Ús de la impremta

Gràcies a l'aportació de diferents tècnics europeus, entre ells Gutenberg, es va consolidar un sistema d'impressió que s'estengué amb molt d'èxit a partir del 1456 aproximadament: la impremta de tipus mòbils. Això va permetre augmentar la difusió dels llibres i abaratir-ne els costos de producció en comparació amb els manuscrits. L'any 1474 aparegué a València el primer llibre imprés en la nostra llengua, Trobes en llaors de la Verge Maria.

Consolidació de la monarquia

Durant la baixa edat mitjana, es consolida el poder de la monarquia davant de la noblesa, d'una banda, i de la burgesia, de l'altra. En el segle XV s'assenten les bases de la monarquia absoluta, que dominarà la societat europea fins a la Revolució Francesa.

Desplegament de l'humanisme

Al llarg del segle XV l'humanisme es desenvolupa i s'estén per tot Europa. S'estableixen els fonaments filosòfics i culturals del Renaixement, com també de la Reforma iniciada en el si de l'Església per Luter, que va provocar el trencament del cristianisme en catòlics i protestants.

Descobriment d'Amèrica

Amb el matrimoni dels Reis Catòlics, es van unir les dinasties d'Aragó i Castella. Cristòfor Colom va aconseguir el suport d'aquests reis per dur a terme una de les expedicions comercials més ambicioses de l'època, en la qual va descobrir Amèrica (1492). Europa es va trobar amb una nova realitat cultural: va conquerir violentament el continent per al seu propi benefici.

Final d'Al-Andalus

Els Reis Catòlics també van conquerir la ciutat de Granada l'any 1492, cosa que suposà la desaparició de l'últim regne musulmà de la Península, al cap de més de vuit segles des de la configuració d'Al-Andalus. Així i tot es van mantenir importants comunitats de religió islàmica i llengua àrab - denominades des d'aleshores morisques - fins que van ser expulsades l'any 1609.

Expansió de la Corona d'Aragó

En el segle XV culmina l'expansió de la Corona d'Aragó pel Mediterrani, ja que sota el regnat d'Alfons el Magnànim (1416-1458) s'incorpora als seus dominis el regne de Nàpols (1442).

El Segle d'Or

En canvi, al Regne de València es va viure una etapa de creixement econòmic i esplendor cultural. Gràcies a una certa estabilitat social i a un notable dinamisme comercial, el regne, i en particular el cap i casal, es va convertir en el territori capdavanter de la Corona d'Aragó durant el segle XV.

Èpica i novel·les de cavalleries

Entre les mostres més antigues, vinculades encara a l'imaginari de l'alta edat mitjana, cal destacar les cançons de gesta, narracions en vers que glosaven la figura d'un heroi mític, com el Beowulf en anglès, el Cantar de Mio Cid en castellà o la Chanson de Roland en francès.

Humor i novel·la cavalleresca

Al costat de l'èpica, hi ha una tradició narrativa igualment popular, més pròxima a la realitat i amb molts elements humorístics i, fins i tot, eròtics.

Curial i Güelfa

El Curial i Güelfa es conserva en un manuscrit anònim del segle XV i va ser una obra ben bé desconeguda fins al 1876, quan la va trobar l'estudiós Manuel Milà i Fontanals.

Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc és una de les obres més importants de la literatura universal. Es va convertir en un èxit des del primer moment: la primera edició, feta a València, tenia 700 exemplars, i la segona, feta a Barcelona al cap de set anys, en tenia 300, una quantitat important per l'època. Traduïda a moltes llengües i editada en moltes ocasions més, ha tingut una influència fonamental en obres clau com el Quixot de Miguel de Cervantes.

L'autor del Tirant és el cavaller Joanot Martorell. Va nàixer al voltant del 1413 en el si d'una família de la noblesa mitjana, originària de Gandia i ben relacionada amb el poder reial i municipal. Durante la seua vida, va viatjar per bona part d'Europa: sembla que el Magnànim el va cridar a Nàpols, i que anà a Anglaterra i Portugal pels diversos enfrontaments que va tindre amb altres nobles, els quals es coneixen per mitjà de les lletres de batalla que es van intercanviar. Martorell devia redactar el Tirant entre els anys 1460 i 1466. Va morir a València l'any 1468.

El Tirant és una novel·la relativament realista, amb grans dosis d'humor, ironia i erotisme. En els fragments en que més es veuen aquests trets, s'usa un llenguatge pròxim al registre col·loquial. En canvi, en altres moments, de tema més solemne, s'hi fa servir un registre formal, molt més elaborat.

En l'obra es detecten influències de molts autors, com ara Ramon Muntaner o Ramon Llull (en particular el Llibre de l'orde de cavalleria).