Anàlisi de "Feliçment jo sóc una dona" de Maria Aurèlia Capmany: context i estructura

Context de Maria Aurèlia Capmany

Maria Aurèlia Capmany va néixer a Barcelona el 3 d'agost de 1918. Va créixer en una família intel·lectual d'esquerres i catalanista. La seva escolarització en un centre de renovació pedagògica creat per la Generalitat republicana la va marcar profundament. El 1939, Capmany era una jove de 20 anys amb totes les ambicions i il·lusions vitals pròpies, que es van veure frustrades pel final de la Guerra Civil i l'arribada de la dictadura franquista. Com a professora i activista, pertany a la generació d’escriptors que van decidir quedar-se a Catalunya i escriure des de la clandestinitat.

Aquesta novel·la va ser escrita el 1969 i retrata la societat catalana d’entre guerres. També mostra un feminisme conservador i fa referència a influències literàries com Moll Flanders, Marguerite Rigolboche i la novel·la picaresca del Lazarillo de Tormes.

Conclusió: "Feliçment jo sóc una dona"

Ens trobem davant d’un fragment de la novel·la “Feliçment jo sóc una dona” de Maria Aurèlia Capmany, autora catalana coneguda no només per la seva producció escrita sinó pel seu activisme social i polític. Feminista i catalanista, va escriure en l’època de postguerra (franquisme) i transició. La seva novel·la és un retrat de la societat catalana del segle XX.

Escrita de manera autobiogràfica, la protagonista reflexiona sobre allò que va escrivint i la manera de fer-ho (funció metalingüística), amb forta influència de la novel·la picaresca. La història ens presenta una dona, Carola Milà, i la seva vida en la recerca de la llibertat i dels diners. La Carola farà el que sigui necessari per aconseguir aquests dos objectius.

En aquest fragment, escrit en primera persona, ens situem al final de la història quan la protagonista decideix fugir a París i començar un cop més una nova vida, allunyada del seu passat i família (un entorn que li resulta irrespirable). Per aconseguir-ho, tornarà a mentir i a inventar-se una identitat, l’última, es convertirà en Judith Nagy.

1. Capítols 1-5. Infantesa (1900-1913)

Incidències principals:

• Biografia de Carola: Filla de mare soltera. L'educació al col·legi del Bon Consell (Les Corts, 1886-1936), basada en el sacrifici i l'autopuniment (dejunis, fred, menjar guix...) i un destí de santedat per a les nenes. Carola acaba sent-ne expulsada i es posa a treballar. Cal anotar que, com en la resta d'etapes vitals, Carola intenta integrar-se, ser més santa que ningú, però n'acaba sent expulsada o marxa.
• Anàlisi de la realitat: S'expliquen les lluites entre la patronal i l'anarquisme, molt importants entre els anys noranta i el 1909 a Catalunya. El seu estimat Feliu Tobias s'implica en la lluita obrera i acaba empresonat i condemnat a mort (30.9.1913). També mor Salvador Milà, l'avi col·laboracionista amb els amos de Can Pujades (la fàbrica existia). La descripció de les relacions entre amos i treballadors il·lustra perfectament la realitat.

Un fet molt destacat és l'assalt al setmanari Cu-cut!, al qual pertany la il·lustració, així com les referències al teatre i a l'actitud del poble compartida amb l'actor Jaume Borràs, molt conegut a l'època.

2. Capítols 6-7. Primera joventut (1914-1919)

Incidències principals:

• Biografia de Carmina Torres (Carola): És adoptada per la família Reinal i entra a formar part de la burgesia civilitzada del Modernisme i Noucentisme. Rep una educació i es mostren les seves qualitats d'oratòria i intel·lectuals sota el mestratge de la senyora Reinal. A partir de la censura i el poder que Reinal vol exercir sobre ella (sobre amb qui li convé casar-se, com Agustí Turull, que no interessa), Carmina Torres/Carola s'adona que és una acollida on ella no té res, menys que la minyona. I marxa per anar a servir en una casa on els homes la persegueixen i, finalment, esdevé prostituta. És la primera vegada que Llorença/Carola sent que domina les regnes de la seva vida.
• Anàlisi de la realitat: El feminisme conservador de principis de segle XX. La senyora Reinal està inspirada en Francesca de Bonnemaison, que va obrir la primera escola per a la dona l'any 1910. Capmany aprofita l'ocasió per fer paròdies de textos i de les dones que feien poesia carrinclona amb el retrat de Julita Tià. Més positiva és la de Maria Albiol, que mor aviat. La caricatura que fa Capmany d'aquest ambient ha condicionat durant anys la visió que se n'ha tingut. En contrast, es mostra la seva visió de la prostitució: la presenta com un ofici més sempre que ella pugui decidir sobre els clients i els termes de la relació.

Referència a la I Guerra Mundial: la Gran Guerra i l'homenatge a l'alcalde de Barcelona Rius i Taulet.

3. Capítols 8-11. Joventut i vida burgesa (1920-1936)

Incidències principals:

• Biografia de Carola: Prostitució, amistançada amb l'Esteve Plans i Combalia. Naixement de la seva filla Rosa i casament. Entrada a la burgesia catalana. Aquests aspectes ofereixen temes candents: està a favor de la prostitució? La dona hi troba la seva llibertat? El món de les "querides", molt usual en aquells anys, remarca la vida sexual dels homes benestants, reconeguda i acceptada socialment: el matrimoni per una banda i el sexe per un altre. Carola aconsegueix, però, primer tenir la seva filla en solitari i posar-li els seus noms: Rosa Milà Milà. I, després, entrar i ser reconeguda a través del casament. La vida matrimonial només li produeix avorriment i tedi.

La història de violència i gelosia amb Esteve Plans contrasta amb la relació amb el doctor Subietas (cap. 10). Lorenza la Magnífica té més pretendents que l'Esteve. Es mostra com les "dones públiques" poden ser preteses per molts homes. Ella sempre manté les distàncies i governa la seva vida.

Anàlisi de la realitat:

S'explica la vida social dels grans cafès de Barcelona i les cases de prostitució. Es destaca la dictadura de Primo de Rivera a través del crim del carrer Escudellers, que va tenir molt ressò a la premsa. Es va fer creure que la tanguista Lola Bernabeu, classificada de "dona de la vida", s'havia suïcidat perquè hi estava implicat el fill del Capità General. L'arribada de la II República. S'explicita el lema que es va fer comú al carrer: "Visca Macià, mori Cambó" (cap. 11), així com la creació del partit d'ultradreta "Partido de Unión Patriótica" al qual pertany la família Plans.

4. Capítol 12: La maduresa (Guerra Civil 1936-1939)

Incidències principals:

• Biografia de Carola: Els Plans fugen i es refugien a Sant Sebastià, mentre incauten la casa i Carola la converteix en un hospital. Hi col·labora amb el doctor Saurí, antic metge de la família Reinal. Viu el gran enamorament amb Benito Garrido, un milicià de qui no sabrà mai més res. S'assabenta que el seu marit tenia una amant.
• La Guerra Civil: S'expliquen escenes de bombardejos a la Plaça Catalunya.

5. Capítols 13-15: Anys de por i fugida a París (1940-1969)

Incidències principals:

• Biografia de Carola: Retorna a casa. El divorci o la separació no eren permesos en el Franquisme. Per tant, malgrat tot, Carola ha de tornar a viure amb la família Plans. La busquen fins a trobar-la. Carola viu asfixiada. Comença a envellir o a creure que envelleix (sols té 40-45 anys) i això la traurà del món. Entra en un procés depressiu fins a l'intent de suïcidi, del qual el marit la culpabilitza. Es destaca la relació amb la seva filla: capítol 14. Les seves desavinences són producte de l'educació franquista de la noia. Exemple: la discussió sobre la manera de vestir o el fet que la Rossy sols pensi en el seu físic i en casar-se, que era la funció imposada pel règim. Es remarca també la pressió que hi exerceix Herr Heilbrud, amb el beneplàcit del pare. Finalment es casarà amb un home anodí. Casament = negoci.
• Anàlisi de la realitat: Són els anys de "la por", de la repressió franquista. A destacar la notícia que llegeixen a la revista Destino: el cas dels esposos Rosenberg, executats el 1953, producte de la campanya contra el comunisme que es va posar en marxa amb la caça de bruixes de McCarthy als EUA. En parlen amb una total frivolitat; alguns ni saben res de la política, viuen d’esquena a la realitat mundial del moment.

Finalment, troba la llibertat a París. Se n'hi va el 22 de setembre de 1951 (cap. 15). Hi viu el procés que portarà al Maig Francès (maig de 1968). I el seu amor amb Gigi, un noi força més jove, mentre regenta un restaurant. Final de l'obra: se'n va a Mallorca amb l'herència que rep del marit que, abans de morir, ha renyit amb la filla.