Anàlisi de 'Feliçment, jo soc una dona' de Maria Aurèlia Capmany: personatges, context i estructura

Motius de l'abandonament de la vida burgesa

Raons que porten la protagonista de Feliçment, jo soc una dona, de Maria Aurèlia Capmany, a abandonar la vida burgesa i acomodada amb la família Plans i començar una nova vida a París, relacionant aquesta decisió amb les seves motivacions vitals.

1. Carola Milà, protagonista de Feliçment, jo soc una dona, es mou al llarg de tota l'obra amb l'objectiu de viure amb llibertat. Tal com afirma en el pròleg, la mouen el desig de llibertat i els diners. Els diners li asseguren la independència i el control sobre la seva vida. Per això, com reconeix també al pròleg, es pot dedicar a la prostitució, que li permet guanyar diners i, al mateix temps, l'enfronta als preceptes i les convencions del seu temps. Per això, quan percep que perd el control absolut de la seva vida, fuig endavant.
2. El principal exemple de la fugida endavant és l'abandonament de la família el 1951 per anar a París: després de la guerra —en què ha convertit la casa familiar en un hospital i té una relació amorosa amb un milicià—, el retorn a la comoditat d'una vida burgesa a la llar familiar esdevé insostenible i Carola l'abandona (també trenca amb la filla) per començar de bell nou a París (sola, amb una nova identitat, al capdavant d'un negoci seu i amb un amant més jove).
3. L'altre exemple significatiu és, en la seva joventut, l'abandonament de l'entorn protector de Francesca Bartolozzi (Paquita Reinal) i el seu feminisme burgès.

Etapes de la vida de Carola Milà i context històric

Relació entre les principals etapes de la biografia de Carola Milà a Feliçment, jo soc una dona i l'evolució històrica i social de Barcelona.

• La novel·la comença el 1899 amb el naixement de Carola Milà i es tanca el 1968, quan el turisme ha canviat les formes de vida a Mallorca, on la protagonista es retira i comença a escriure les seves memòries.
• Els fets històrics es relacionen amb quatre etapes de la biografia de Carola Milà:
  1. La infantesa de Carola: corre paral·lela, sobretot, als conflictes entre treballadors de les fàbriques —anarquistes— i els amos, amb referències a fets com la Setmana Tràgica o l'atemptat a la revista Cu-cut!.
  2. La joventut: fins al casament, veiem sobretot el pistolerisme, la dictadura de Primo de Rivera i la Segona República, i els ambients socials de la burgesia.
  3. La maduresa: correspon al període de la revolució i la Guerra Civil de 1936-1939, durant la qual la família Plans fuig a Sant Sebastià i Carola s'enamora d'un milicià i converteix la casa confiscada en un hospital de guerra.
  4. La darrera part de la vida: la vida amb els Plans i la fugida a París transcorren durant la postguerra i el franquisme, amb el teló de fons de la Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències; s'hi fa referència també a les revoltes del maig de 1968 a París.

Relació entre Carola Milà i la història de Barcelona

Relació que s'estableix a Feliçment, jo soc una dona entre la biografia de Carola Milà i la societat i la història de Barcelona i de Catalunya.

• La novel·la comença expressament el 1899: Carola Milà neix pràcticament amb el segle XX i tanca la narració el 1968, quan el turisme ha canviat les formes de vida a Mallorca, on la protagonista es retira i comença a escriure la seva novel·la.
• La novel·la retrata la història del país en dos sentits:
  • Estrats socials i àmbits ideològics: sindicalisme, burgesia, escola religiosa, prostitució, restaurants, teatre, sales de ball, cabarets. Especialment, l'evolució urbana de Barcelona: de la Barcelona tancada a la muralla (Santa Caterina, etc.), amb les fàbriques molt lluny de la ciutat, a l'expansió urbana de l'Eixample i els barris residencials dels rics (Sant Gervasi, Sarrià).
  • Fets històrics: s'esmenten els més importants del segle XX, sempre en funció de la vida de la protagonista. Exemples: la Setmana Tràgica, l'extensió de l'Eixample, la Primera Guerra Mundial, el pistolerisme, la Dictadura de Primo de Rivera, la revolució i la guerra de 1936-39, i la Segona Guerra Mundial.

'Feliçment, jo soc una dona' i la novel·la picaresca

Característiques literàries que relacionen l'obra amb la tradició de la novel·la picaresca i d'aprenentatge, tenint en compte la referència a Moll Flanders, de Daniel Defoe.

• La novel·la narra la progressió vital d'una dona, nascuda amb el segle XX, filla de mare soltera de la classe obrera, fins al retir daurat de la vellesa, rica i ociosa, en què es posa a escriure la seva autobiografia.
• La peripècia del personatge és narrada majoritàriament en primera persona per la protagonista i dibuixa una dona desproveïda de les categories morals del bé i el mal de la moral catòlica. Això li permet adaptar-se a les circumstàncies per sobreviure i ascendir socialment sense perdre la seva llibertat. Respon, doncs, al model del personatge fet a si mateix malgrat les circumstàncies adverses, gràcies a l'enginy, una certa manca d'escrúpols i la voluntat d'independència.
• Per aquestes característiques, la protagonista i la narració s'assemblen als personatges i al punt de vista narratiu de la novel·la picaresca castellana del segle XVI o de les novel·les autobiogràfiques angleses del segle XVII, com ara Moll Flanders, de Daniel Defoe. Carola Milà l'esmenta en el pròleg com a llibre que li envia el seu editor, Cosme Tudurí, perquè li serveixi de model. També depenen d'aquest model novel·lístic els extensos títols-resum dels capítols, molt habituals en aquesta tradició narrativa, amb fórmules com «De com...», «On es parla...» o «Hi serà contat...».

Anàlisi del personatge de Francesca Bartolozzi

Característiques i funció del personatge de Francesca Bartolozzi (Paquita Reinal) i la seva relació amb la protagonista, Carola Milà.

• Francesca Bartolozzi, de qui s'insinua que no té orígens benestants, ha assolit una bona posició gràcies al matrimoni amb Esteve Reinal, de professió liberal, amb qui no ha tingut fills. Representa la nova burgesia liberal de principis de segle XX i el seu estil de vida modern i ostentós. Viu en un pis a la part moderna de Barcelona, participa activament en la vida social com a presidenta de la Junta de Protecció i Promoció del Treball i la Cultura de la Dona, un grup feminista des d'on treballa per educar les dones obreres amb principis conservadors. Maria Aurèlia Capmany s'inspira probablement en Francesca Bonnemaison.
• Francesca Bartolozzi acull Carola Milà a casa seva després de trobar-la inconscient al carrer arran d’un avortament espontani. Sota la nova identitat de Carmina Torres, Carola es converteix en la protegida de Bartolozzi, li fa de secretària i fins i tot d'oradora en els mítings feministes. La relació es trenca quan Bartolozzi es trasllada a Madrid i Carola decideix no seguir-la.

El personatge d'Esteve Plans i la seva relació amb Carola

Descripció del personatge d'Esteve Plans i la seva relació amb la protagonista.

• Esteve Plans té relació amb la protagonista entre 1920 i 1955, aproximadament. La coneix com a Llorença Torres, però ella recupera el seu nom autèntic en casar-s'hi el 1925. Esteve és un jove d'una família burgesa, de vida frívola, que coneix Carola quan treballa en un prostíbul. Ella esdevé la seva mantinguda i, després, la seva muller. La guerra els separa, però Esteve la retroba. Les tensions amb ell i amb la filla la impulsen a fugir a París el 1955.
• La relació entre Carola i Esteve està regida per l'interès: ella no l'estima («no el vaig estimar mai»), sent indiferència sentimental i sexual, i es mou per l'interès econòmic i una certa estabilitat. Per a ell, només és una amant: la controla, li imposa els gustos, l'exhibeix («Lorenza la Magnífica») als espais de lleure de la burgesia. És dominador, violent i gelós, i d'aquí les baralles freqüents. Tanmateix, quan Esteve mor el 1956 i Carola hereta els seus béns, ella pensa: «O potser l'Esteve no s'havia desdit mai de l'amor i, amb dolor, m'estimava».

La funció dels canvis de nom de la protagonista

A Feliçment, jo soc una dona, el personatge principal canvia de nom en diverses ocasions. Aquests canvis són clau en la construcció del personatge.

• Carola Milà supera la marginalitat del seu origen (com a filla il·legítima de l'hereu dels amos de la fàbrica on treballava la seva mare) gràcies al seu instint picaresc i la seva capacitat regenerativa. Va canviant d'identitat a cada nova etapa de la seva vida, la qual cosa li permet esborrar el passat, construir-se nous orígens, adaptar-se a la realitat i aprofitar-se de l'entorn per ascendir socialment fins a aconseguir la llibertat i l'emancipació.
• Malgrat les transformacions constants, Capmany no crea un personatge de caràcter complex segons els models de la novel·la psicològica. A imitació de la novel·la picaresca, Carola Milà centra la trama al llarg d'episodis, no sempre enllaçats, en què interactua en entorns diferents amb una identitat construïda per a l'ocasió. Això li permet introduir-se en nous espais socials (grup, família, cenacle, classe) sense pertànyer-hi mai del tot.
• Les principals identitats que adopta són:
  • Carmina Torres: quan és acollida per la família Reinal.
  • Llorença Torres: quan treballa de prostituta.
  • Judith Nagy: quan s'instal·la a París de 1951 a 1968.
  • Carola: en el seu paper final d'escriptora.

Estructura i punt de vista narratiu de la novel·la

• La novel·la es presenta com una autobiografia fictícia de Carola Milà, que escriu durant la seva vellesa a Mallorca. Des d'allà, repassa, recrea i interpreta la seva vida, oferint alhora la seva visió particular del segle que representa.
• Aquest joc metaliterari es tradueix en dos plans ficcionals: d'una banda, les parts dedicades a l'escriptora i el seu editor, Cosme Tudurí, que li encarrega les memòries; de l'altra, els 15 capítols que narren el periple vital de Carola des del seu naixement, a cavall dels segles XIX i XX, fins al 1956. L'estructura interna conforma un retaule de situacions sovint aïllades, creant una suma de fragments narratius sense una unitat orgànica, com la personalitat canviant de la protagonista.
• La veu narrativa canvia al llarg de l'obra, si bé domina la primera persona del singular (Carola Milà). En alguns moments, però, la narradora argumenta la necessitat d'introduir un narrador en tercera persona i de tipus omniscient per aprofundir en les consciències d'altres personatges.

Els espais de la novel·la: Barcelona, París i Mallorca

Barcelona, París i Mallorca són els principals espais que emmarquen la novel·la.

• Mallorca: L'obra comença (pròleg) i acaba a Mallorca, en un entorn rural, tranquil i acomodat on Carola Milà es retira per escriure les seves memòries.
• Barcelona: És l'escenari de bona part de la història. Cada etapa del seu itinerari vital està condicionada per un indret representatiu de la condició social dels seus habitants: els barris obrers de Santa Caterina i del Born, el recinte fabril de Can Pujades, el pensionat religiós, els carrers del pistolerisme, els llocs d'oci de la burgesia (com el teatre Romea), l'ostentosa casa de la família Reinal, els prostíbuls, el pis de mantinguda de luxe, la casa de la família Plans (que durant la guerra es converteix en hospital) o els entorns del mercat de la Boqueria.
• París: És l'altre gran escenari (el centre i el barri de Saint-Germain-des-Prés), on va per allunyar-se de la família i de la Barcelona franquista. Allà instal·la el restaurant Chez Joakym, que ven el 1968 per traslladar-se a Mallorca, des d'on administra l'herència del seu marit.