El segle XIX a Espanya: Moderats, Progressistes i Sexenni

Liberalisme espanyol: moderats i progressistes

Els moderats representaven els interessos de l'aristocràcia terratinent i de la burgesia més adinerada (grans propietaris agraris i financers). Eren partidaris de la sobirania compartida entre el rei i els representants de la nació. La reina Isabel II sempre va donar suport a aquest sector.

Els progressistes representaven els interessos de la petita i mitjana burgesia, que obtenia els seus ingresos de les activitats comercials i industrials. Els sectors populars urbans principalment els donaven suport, però com que no responien a les seves aspiracions, van acabar decantant-se per altres grups que defensaven el sufragi universal i la democràcia. Els progressistes eren partidaris de la sobirania nacional i volien limitar les atribucions del monarca. També pretenien ampliar el procés de desamortització (que els moderats volien frenar per reconciliar-se amb l'Església) i defensaven el reconeixement de les llibertats públiques i privades.

La Revolució de 1868: "La Gloriosa"

Va ser un aixecament revolucionari espanyol que va tenir lloc el setembre de 1868 al Regne constitucional d'Espanya. Va suposar el destronament de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic. Els seus objectius principals eren introduir reformes per modernitzar el sistema liberal i instituir els principis del liberalisme democràtic, com ara l'eliminació del sufragi censatari, per tal d'aconseguir la participació de les classes populars.

La Constitució de 1869

Amb aquesta constitució, Espanya es convertia en una monarquia constitucional, democràtica i parlamentària. Reconeixia la sobirania nacional i establia una àmplia declaració de drets de l'individu, com ara la llibertat religiosa.

Els problemes de la Monarquia d'Amadeu I

El regnat d'Amadeu I va fracassar a causa de diversos factors clau:

• Divisió entre els partits monàrquics: No s'aconseguia formar majories estables al Parlament.
• Oposició de les classes altes i de l'Església: Sectors proborbònics i temerosos de la idea de democràcia, ja que creien que amenaçava les seves propietats.
• La Tercera Guerra Carlina: Amb l'aparició d'un nou pretendent al tron (Carles VII).
• Guerra d'Independència de Cuba: Inici del conflicte bèl·lic a l'illa.
• Oposició dels republicans federals: Defensaven un Estat republicà, laic, descentralitzat i federal, amb reformes socials com l'educació gratuïta i l'abolició de les quintes i els consums. Aquest moviment tenia un fort suport popular a Andalusia, el Llevant i Catalunya.