Sector terciari: serveis, turisme, comerç i sanitat

Sector terciari

Sector terciari: sector que inclou les activitats que no produeixen béns materials i, per tant, que no s’inclouen com a treballs específics de l’agricultura, la ramaderia, la pesca, l’explotació forestal, la mineria o la indústria.

Terciari superior i terciari banal

Terciari superior: inclou les activitats pròpies de la gestió empresarial, la recerca, etc. Els professionals que fan aquestes feines han de tenir un alt nivell de formació i solen rebre salaris elevats.

Terciari banal: inclou les activitats del sector terciari que necessiten poca formació, fins i tot les que no exigeixen cap titulació.

Característiques del sector terciari

• Són molt heterogènies, no solament per la diversitat de serveis que hi ha o per la qualificació del personal, sinó també per les dimensions.
• Són activitats intangibles i immaterials, perquè el que s’ofereix i es valora és l’esforç personal.
• Són activitats impossibles d’emmagatzemar: els serveis es presten quan són necessaris.
• Estan situades a prop del consumidor.
• Tenen un nivell de mecanització relativament baix.
• Són activitats en expansió a tots els països del món.

Classificació

• Serveis socials: agrupen les activitats vinculades a l’administració, l’educació, la sanitat, etc.
• Serveis de distribució: agrupen les activitats relacionades amb la circulació de persones, de béns i d’informació.
• Serveis a les empreses: les empreses industrials o agrícoles encarreguen els seus serveis a altres terciàries especialitzades.
• Serveis al consumidor: estan relacionats amb el comerç al detall, l’hoteleria, etc.

La sanitat

La sanitat: els països pobres manquen sovint dels serveis sanitaris bàsics i pateixen els estralls de malalties transmissibles o infeccioses com ara la sida, la tuberculosi i la malària. Els països rics disposen, cada dia, de mitjans científics i tecnològics avançats per combatre determinades malalties.

Turisme

• Positiu: per a un país, el turisme representa ingressos elevats, crea molts llocs de treball i dinamitza altres sectors econòmics.
• Negatiu: augment dels preus, incrementa l’especulació del sòl, enriqueix grans empreses i molts dels llocs de treball que crea són de baixa qualificació i estan mal remunerats.

Comerç

Comerç: consisteix en la compra i la venda de mercaderies amb la finalitat de satisfer les necessitats de la població.

Comerç d’interior

Comerç d’interior: és el que té lloc dins d’un país. (A l’engròs: majoristes, gran quantitat de mercaderies; Al detall: directament al públic, petites quantitats).

Comerç exterior

Comerç exterior: amb altres països. Exportacions o importacions.

Balança comercial i balança de pagaments

Balança comercial: és la diferència entre els béns que un país ven a l’exterior (exportacions) i els que compra a altres països (importacions). Si el valor de les exportacions és superior al de les importacions, la balança és positiva (superàvit). Si les importacions superen les exportacions, la balança és negativa (dèficit).

Balança de pagaments: registra tots els intercanvis econòmics d’un país, tant de béns materials com de serveis o béns financers. Si els ingressos superen les despeses, la balança de pagaments és excedentària. Si els ingressos són més petits que les despeses, és deficitària.