L'Economia i el Sistema Econòmic: Conceptes Clau

L'Economia: La Necessitat de Triar i el Sistema Econòmic

1.1 Què és l'economia?

Orígens:

Els grecs anomenaven oikos a la casa i nemo al seu administrador. Per tant, al principi s'anomenava "administrador de la casa".

L'economia és una ciència social que estudia el comportament humà racional (Homo Economicus). Això vol dir que tots els éssers humans tenen el mateix comportament econòmic i intenten satisfer el màxim nombre de necessitats amb béns escassos susceptibles d'usos alternatius (cost d'oportunitat).

La necessitat és la sensació de carència unida al desig d'eliminar-la. Els éssers humans satisfan les seves necessitats mitjançant el consum de béns escassos.

Exemple: Si compro menjar, cobreixo la necessitat de passar gana.

Per tant, mitjançant els béns i serveis, els éssers humans satisfan directament o indirectament els seus desitjos o necessitats.

Tipus de necessitats:

1. Primàries o bàsiques: Necessàries per sobreviure. Exemple: vestir-se, alimentar-se, salut, etc.
2. Secundàries: Sorgeixen a mesura que evoluciona i es desenvolupa una societat. Exemple: Vestir-se de marca, menjar al restaurant, etc.

En aquest sentit, els problemes bàsics de l'economia són els que es deriven de l'existència d'uns recursos escassos i d'unes necessitats il·limitades. Del petroli, la maquinària, el gas, etc. se'n pot disposar en quantitats limitades. Amb aquests recursos tan escassos es produeixen béns i serveis (aliments, habitatges, automòbils, educació, sanitat, etc.) per satisfer les necessitats i desitjos humans, que sempre són superiors als mitjans de què es disposen per complaure'ls. Aquest fet comporta la necessitat de triar i afecta els individus, les empreses i l'estat.

Com hem dit, la satisfacció de les necessitats humanes exigeix la producció de béns i serveis, i aquesta producció es duu a terme a través dels Recursos Productius o Factors de Producció (FFPP) (elements bàsics en la producció de béns i serveis).

Classificació:

1. Terra (T): Fa referència a tots els recursos naturals (terra i mar). Animals, pesca, etc.
2. Treball (L): És el factor productiu bàsic i fa referència a les capacitats físiques i intel·lectuals dels éssers humans que intervenen en el procés.
3. Capital (K): Hi ha 3 tipus:
   1. Capital Físic o Real: Fa referència a les màquines, edificis, instal·lacions, etc. Allò que perdura durant diversos cicles de producció.
   2. Capital Humà: Fa referència a les persones (educació, formació), tot allò que contribueix a millorar la capacitat productiva de les persones.
   3. Capital Financer: Fons disponibles per a la compra de capital físic o actius financers (accions, obligacions, etc.).

L'estudi de l'economia

L'estudi de l'economia es realitza des de dos enfocaments:

• Microeconomia: Estudia la manera com prenen decisions els individus, les famílies, les empreses i el Sector Públic i com s'interrelacionen. El Sector Públic està format per l'administració central (Estat, organismes autònoms i Seguretat Social), l'administració territorial (Comunitats Autònomes) i les empreses públiques. Exemple: Una empresa decideix incrementar el preu d'un determinat producte. Magnitud microeconòmica.
• Macroeconomia: Estudia el comportament global o agregat de les societats, és a dir, l'ocupació, el creixement dels preus, etc. Exemple: Disminució de l'ocupació en 60.000 persones després de la temporada d'estiu. Magnitud agregada.

Limitacions de l'economia

1. L'objecte d'estudi és igual al subjecte d'estudi, significa que l'investigador forma part del que s'està investigant. Exemple: Institut Nacional d'Estadística.
2. Judicis de valor: opinions subjectives de l'investigador.
3. A priori no es pot comprovar.

Tipologia de béns

1) Segons l'escassetat o abundància

• Béns Econòmics: Tenen un cost perquè són útils i escassos. L'economia s'ocupa de l'estudi d'aquests béns. Exemple: menjar, l'habitatge, etc.
• Béns Lliures: Són aquells que estan disponibles per a tothom sense cap cost. Exemple: l'aire, l'aigua, etc.

2) Segons la seva funció

• Béns de Consum: Es destinen a la satisfacció directa de les necessitats.
  • Béns Durables: Permeten un ús prolongat. Exemple: Cotxe, ordinador, etc.
  • Béns No durables: Es veuen afectats directament pel transcurs del temps. Exemple: Aliments.
• Béns de Producció: No s'ocupen directament de les necessitats humanes. Exemple: Excavadora.

3) Segons el grau d'elaboració

• Béns Intermedis: Han de passar per noves transformacions abans que es converteixin en béns de consum o de capital. Exemple: L'acer.
• Béns Finals: Són aquells que ja han passat per les transformacions necessàries per al seu ús o consum. Exemple: un cotxe.

4) Segons la seva procedència i ús

• Béns Privats: Són aquells que si els consumeix una persona, no els pot consumir una altra. Exemple: Una centraleta telefònica.
• Béns Públics: El consum el poden portar a terme dues o més persones simultàniament. Exemple: L'enllumenat públic.

5) Segons la seva materialitat

• Béns (Materials): Són aquells que es poden tocar. Exemple: Una taula, pissarra, etc.
• Serveis (Són intangibles): Són activitats. Exemple: Educació, sanitat, etc.

1.2 Qui fa l'economia?

Sense escassetat no hi ha economia. Aquesta ens porta a intercanviar el que tenim pel que no tenim o necessitem o volem. Hi ha dos tipus d'intercanvi:

1. Bescanvi (Sense diners): És l'intercanvi d'un bé o servei per un altre.
2. Monetari (Amb diners):
   • Facilita l'intercanvi i contribueix a fer que l'economia funcioni eficientment.
   • Diners: Mitjà de pagament generalment acceptat que es pot canviar per béns i serveis i que afavoreix l'intercanvi.

Model del Flux Circular de la Renda

(Fer a la pissarra a classe)

Aquest model representa el corrent de béns i serveis i pagaments entre empreses, economies domèstiques i el sector públic.

Ens permet observar el funcionament d'una economia de manera senzilla mitjançant el corrent circular que fa que la renda flueixi d'uns agents a uns altres.

Sectors econòmics

1. Sector Primari (fusta, petroli, pesca, gas, etc.): Abasteix activitats relacionades amb la natura. A Espanya representa el 3% del PIB. Exemple: Mineria.
2. Sector Secundari (Transformació de productes): Recull les activitats industrials, és a dir, la transformació de les matèries primeres en productes, tant per al consum final com per ser utilitzats en la producció d'altres béns. A Espanya la indústria representa el 18% del PIB i la construcció el 12%. Exemple: De l'arbre s'extreu la fusta mitjançant un procés de transformació.
3. Sector Terciari (Serveis): Fa referència a activitats que ofereixen un servei intangible, a diferència de l'agricultura, la ramaderia i la indústria. A Espanya representa el 67% del PIB. Exemple: Sanitat, Educació, Seguretat, etc.

1.3 La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) i el Cost d'Oportunitat

L'escassetat és un concepte relatiu perquè hi ha una voluntat d'adquirir béns i serveis més gran que la disponible. Per tant, es produeix una disparitat entre els desitjos humans i els recursos disponibles per satisfer-los.

Els béns i serveis són escassos respecte als desitjos dels individus.

Com a conseqüència de l'escassetat sorgeix la necessitat de triar (alternativa més rendible per a les empreses, famílies i Sector Públic).

Exemple:

• L'estudiant ha de triar el temps disponible: sortir de marxa o estudiar.
• En un matrimoni, el recurs escàs són els ingressos mensuals i els estalvis.
• L'empresa s'enfronta a uns beneficis limitats, per tant, l'empresa ha de triar entre reinvertir-los o destinar-los a altres finalitats.
• En el govern, l'escassetat es manifesta en els pressupostos, és a dir, destinar més a les partides d'ingressos o destinar menys a les partides de despeses.

Aquesta necessitat de triar comporta el que en economia s'anomena Cost d'Oportunitat.

Cost d'Oportunitat: És allò a què hem de renunciar per obtenir alguna cosa. El cost d'oportunitat d'un bé o servei és la quantitat d'altres béns i serveis a què hem de renunciar per obtenir-lo.

La FPP (model que serveix per representar el concepte de cost d'oportunitat associat a qualsevol decisió econòmica).

Frontera de Possibilitats de Producció (FPP): Representa la quantitat màxima de béns i serveis que pot produir una economia amb els recursos i la tecnologia de què disposa, donades les quantitats d'altres béns i serveis que també produeix.

Exemple: Representació gràfica i explicació a la pissarra.

La FPP il·lustra tres conceptes:

1. L'escassetat de recursos: Limitació en la producció de béns i serveis amb els recursos i la tecnologia existents.
2. Cost d'oportunitat: Només podem obtenir quantitats addicionals d'un bé reduint-ne la de l'altre.
3. Producció Potencial: Quantitat màxima de producció d'una economia amb uns recursos determinats i una tecnologia donada.

Aplicacions de la FPP

• Eficiència Econòmica: Consisteix a aprofitar de la millor manera possible els recursos escassos per part de la societat. Exemple: Representació gràfica i explicació a la pissarra.
• Creixement Econòmic: Consisteix en un desplaçament cap a la dreta de la FPP com a conseqüència de l'augment de la capacitat productiva d'una economia.
  • Augment de la capacitat productiva (desplaçament cap a la dreta):
    • Millores tecnològiques.
    • Augment del volum de capital (màquines, equips, etc.).
    • Augment del nombre de treballadors.
    • Descobriment de nous recursos materials.
  • Disminució de la capacitat productiva (desplaçament cap a l'esquerra):
    • Reducció de capital. Desinversions (venda d'equips, màquines, locals, etc.).
    • Reducció del nombre de treballadors (acomiadaments, prejubilacions, etc.).
    • Obsolescència tecnològica.

1.4 Com funciona un sistema econòmic?

Un sistema econòmic és la manera com s'organitza una economia, per tant, dóna resposta a les preguntes:

• Què produir? (PRODUCCIÓ)
• Com produir? (TECNOLOGIA)
• Per a qui produir? (DISTRIBUCIÓ / TIPUS DE CLIENTS)

Existeixen tres sistemes econòmics fonamentals:

1. Economia de mercat: És aquell que es recolza en un conjunt de mercats on es compren i es venen els béns i serveis, com també els factors productius. Entenem per mercat tota institució en què els béns i serveis, com també els factors productius, s'intercanvien lliurement. Aquesta forma d'intercanvi consisteix en: els membres de les famílies que estan en edat de treball canvien la seva feina per un sou, i aquest el canvien per béns i serveis. Les empreses venen la seva producció canviant béns i serveis per diners, i una part dels seus ingressos es destinen a pagar als treballadors. Per tant, hi ha dos tipus d'agents diferenciats: compradors i venedors. En aquest sistema no es requereix el contacte directe entre comprador i venedor, ja que la relació s'estableix per mitjà dels preus i dels mercats.

Limitacions de l'economia de mercat

1. La renda no es distribueix de manera equitativa (igual).
2. Hi ha fallades de mercat: mercats de competència imperfecta.
3. La publicitat es pot emprar per manipular els consumidors (les grans empreses poden manipular els desitjos dels consumidors).
4. Les economies de mercat tendeixen a ser inestables. Iniciativa privada.

2. Economia centralitzada o de planificació central: Es caracteritza per l'acumulació de poder econòmic en mans de l'estat, que és el propietari dels mitjans de producció i regeix el funcionament de l'economia. Els agents econòmics no tenen iniciativa i es limiten a complir les directrius que els assigna l'estat. No hi ha mercat, per tant, els preus no són rellevants. El poder central distribueix les tasques del pla i els mitjans de producció. Les empreses no basen la seva actuació en la maximització dels beneficis i en la minimització de costos, sinó en la realització del pla concretat en les directrius que marca l'estat.
3. Economia mixta: A causa de les limitacions de les economies de mercat (economies capitalistes) i la ineficiència de la planificació centralitzada, sorgeix l'economia mixta, en la qual preval el mercat en l'assignació de recursos, i l'estat intervé en l'activitat econòmica regulant-ne el funcionament. El sector públic col·labora amb la iniciativa privada en la resposta a les preguntes de: Què?, Com? i Per a qui?. L'estat espanyol porta a terme diverses accions planificadores per coordinar l'actuació d'alguns sectors, com l'elèctric i el siderometal·lúrgic. D'altra banda, en la distribució de la renda, s'ha creat un ampli sistema de prestacions a la seguretat social, que tenen com a finalitat millorar el nivell de vida de les classes menys privilegiades.