Sant Pere de Rodes i la Majestat Batlló: Art Romànic

Sant Pere de Rodes: Arquitectura i Història

Fitxa tècnica:

• Arquitecte: Desconegut.
• Cronologia: Consagrada el 1022.
• Localització: El Port de la Selva.
• Estil: Romànic català.
• Materials utilitzats: Pedra i fusta.
• Sistema constructiu: Arquitravat i voltat.

Anàlisi formal: Elements de suport i suportats

Els pilars en forma de T i els contraforts són els elements de suport de l'església. Els pilars tenen tres tipus de columnes adossades: sobre un altíssim sòcol, dos registres de columnes; i als laterals, unes columnes adossades aguanten els arcs de mig punt que separen les naus. Les columnes adossades als pilars van ser aprofitades d'algun altre edifici de l'antiguitat romana. Aquestes tenen dues classes de capitells: els derivats del corinti clàssic i els de decoració geomètrica.

Els elements suportats de l'edifici són la volta de canó, que està reforçada amb els arcs torals, i les voltes de quart de canó.

Espai exterior i interior del monestir

El monestir de Sant Pere de Rodes és el més important dels que s'han mantingut en un estat acceptable a Catalunya. La distribució dels recintes s'origina entorn d'un claustre. En un costat de l'església hi ha el campanar, mentre que a l'altre hi ha el menjador i altres dependències. A més, una torre fortificada assegurava la defensa del monestir pel costat més vulnerable.

La part més important és l'església, de planta de creu llatina i amb tres naus. L'absis de la nau central té un deambulatori i a sota hi ha una cripta.

L'estil romànic català propi

Sant Pere de Rodes encapçala el que coneixem com a estil romànic català, que es va erigir com un estil propi ben diferenciat de l'art llombard. Uns trets característics del monestir que van tenir una forta incidència en l'estil romànic pròpiament català són: la planta de creu llatina amb tres naus, el transsepte i els absis.

Contingut i significació històrica

La llegenda més antiga explica que, cap a l'any 600, uns clergues que fugien de Roma amb vaixell van desembarcar a la costa pensant que havien arribat a França. Els religiosos hi amagaren el cap i un braç de Sant Pere per deslliurar-los de la profanació.

Les primeres referències històriques són de l'any 878. La independència del monestir tingué lloc en temps del noble Tassi, entre els anys 926 i el 944. Cap al 958 es va acabar la capçalera de l'església, on és fàcil apreciar trets mossàrabs. L'església fou consagrada per l'arquebisbe de Narbona, Guifré, l'any 1022.

Funció religiosa i de pelegrinatge

El monestir i l'església tenien una funció religiosa i de recolliment per als membres de l'orde benedictí i eren un punt de pelegrinatge per aconseguir indulgències de concessió papal.

La Majestat Batlló: Escultura Romànica

Fitxa tècnica:

• Autor: Desconegut.
• Material: Fusta de xiprer i castanyer.
• Cronologia: Segle XII.
• Policromia: Colors molt vius.
• Dimensions: 1,56 x 1,20 m.
• Ubicació: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

Anàlisi formal i composició

Obra representativa dels Crist en majestat romànics i de l'escultura romànica catalana. Falten parts de la talla (peus i dits de les mans). És una figura desproporcionada, amb el cap sense corona i un gran detallisme al cabell i la barba. Vesteix una túnica llarga de franges paral·leles amb cinturó. Els braços estan fets a part i les mànigues presenten plecs oblics.

La túnica és blava amb cercles vermells i figures vegetals verdes. Presenta sanefes d'escriptura cúfica amb la inscripció: "IHS NAZARENUS REX IUDEORUM".

Estil i influències orientals

La tradició dels crucifixos prové d'Orient, igual que les túniques reials, que recorden les sedes de luxe de Bizanci. Es caracteritza per la rigidesa, la frontalitat, la desproporció i la manca d'interès pel volum del cos, buscant l'antinaturalisme i la idealització.

Interpretació: Contingut i significació

El Crist és un personatge viu per demostrar la seva victòria sobre la mort. Déu regna després del seu martiri amb una actitud majestàtica que legitima el poder diví.

Funció didàctica i de culte

Obra de funció religiosa, destinada al culte, amb una finalitat també didàctica, com és comú en l'art romànic tant en escultura com en pintura.