La Rússia Tsarista i la Revolució Russa: De 1905 a Octubre

Ciencias sociales4,11 KB

La Rússia tsarista

La Rússia tsarista era un imperi immens, endarrerit i amb un gran nombre de nacionalistes dins les seves fronteres. Té una agricultura endarrerida i tradicional, i una industrialització molt escassa i bàsicament localitzada al voltant de Moscou i Sant Petersburg. La majoria de la població són pagesos sense terres o petits propietaris que viuen molt miserablement. El proletariat industrial només existeix al voltant dels nuclis industrials i també viu molt miserablement.

El tsar té el poder absolut a Rússia i aquest es veu recolzat per l'aristocràcia terratinent. La burgesia és molt escassa i poc influent. El tsar i l'aristocràcia controlen el poder polític, econòmic, salarial i militar. El poder i la influència de l'Església ortodoxa és molt gran.

Conclusió: a Rússia abunda la pobresa, la manca de llibertats i la seva població està sotmesa a un règim pràcticament feudal sota el jou del tsar i l'aristocràcia. Es troba en una situació crítica.

La revolució de 1905

La situació de Rússia fa que, entre finals del segle XIX i principis del segle XX, es comenci a organitzar una oposició al tsarisme, formada bàsicament per grups de persones pròpies al liberalisme, obrerisme, marxisme, etc. Entre 1904 i 1905, esclata la guerra russo-japonesa. El fet que un país com Rússia hagi de mantenir una guerra fa que les precàries condicions de la majoria de la població empitjorin. A sobre, Rússia perd la guerra i això fa esclatar una situació generalitzada de malestar.

Davant d'aquesta situació, totes les forces opositores al règim s'organitzen i convoquen una gran manifestació pacífica davant del Palau d'Hivern de Sant Petersburg per fer arribar al tsar les seves peticions i les seves propostes de canvi. La manifestació anava encapçalada per membres de l'Església russa i hi havia famílies senceres. Davant la manifestació, el tsar hi va enviar l'exèrcit per dissoldre-la, el qual actua d'una manera completament indiscriminada i violenta, donant lloc al que es coneix com el diumenge sagnant. Després del diumenge sagnant, el govern s'adona que s'ha passat i decideix atendre algunes de les demandes dels manifestants.

El tsar accepta establir un parlament (Duma), si bé molt limitat, i l'elaboració d'una constitució (també molt limitada), i també accepta engegar una reforma agrària. Les reformes són tan tímides que pràcticament només queden en xacres. En canvi, la revolució de 1905 ha portat a les classes populars a madurar i a organitzar-se d'una manera més efectiva mitjançant la creació de soviets (assemblees populars de pagesos, obrers, soldats, etc.). El soviet de Sant Petersburg és el primer que es crea a Rússia. Malgrat els tímids canvis de 1905, la situació de les classes populars no millora.

Abril de 1917

Lenin torna de l'exili i es posa al capdavant dels bolxevics. A la seva arribada, publica les tesis d'abril que esdevindran el full de ruta:

  • 1. Sortida immediata de la guerra.
  • 2. No reconèixer el govern liberal de Kérenski i passar tot el poder als soviets. Proposa una revolució socialista.

Agost de 1917

El príncep Kornilov fa un cop d'estat amb el suport dels sectors tsaristes, però és abortat pel govern de Kérenski gràcies al suport dels soviets i els bolxevics, que tenen el control total. Aquest cop de força dels soviets i dels bolxevics els fa guanyar prestigi i suport, i a la vegada, els fa adonar de la seva pròpia força, la qual cosa farà que continuïn endavant amb el seu projecte revolucionari.

La revolució d'octubre

Els bolxevics, amb el suport d'altres grups, preparen una insurrecció per fer-se amb el poder. A més, compten amb el suport de la Guàrdia Roja: un cos armat acabat de crear pels soviets.

Descargar

PDF Word HTML