El Romanticisme i les Revolucions Liberals (1815-1871)

El Romanticisme

Autors romàntics: William Blake, Lord Byron, John Keats, Giacomo Leopardi i Gustavo Adolfo Bécquer.

L'esperit romàntic: llibertat, emoció i imaginació. Els romàntics exaltaven la passió i la subjectivitat com a formes de comprendre el món, veient l'experiència emocional com una font de veritat i autenticitat.

La Restauració (1815-1848)

El Congrés de Viena (1815)

Les potències vencedores (Rússia, Àustria, Prússia i Gran Bretanya) van redissenyar el mapa europeu:

• Metternich: Canceller austríac i artífex de l'ordre.
• Es crea la Santa Aliança.
• França: Lluís XVIII envia Talleyrand, un polític excepcional, com a representant.
• Àustria: Imposa el seu domini al nord d'Itàlia.
• Prússia: Guanya un gran control territorial.
• Rússia: S'expandeix cap a Finlàndia i Polònia (sota control d'Alexandre I).
• Gran Bretanya: Consolida el seu control marítim.
• Suècia: S'annexiona Noruega.

Revolucions liberals de 1820

Van començar a Espanya (Cadis, regnat de Ferran VII):

• 1820-1823: Trienni liberal (monarquia parlamentària).
• 1823-1833: Dècada Ominosa; Ferran VII reprimeix els liberals.
• Amb la mort del monarca, els exiliats tornen amb noves idees, introduint el romanticisme a Espanya.

Revolucions de 1830

• França: Carles X intenta tornar a l'absolutisme, provocant una revolta a París. És substituït per Lluís Felip d'Orleans (monarquia burgesa).
• Bèlgica: S'independitza dels Països Baixos gràcies a una revolta liberal i catòlica.
• Polònia: Revolta contra Rússia, que acaba en una forta repressió.

Revolucions de 1848

Culminació dels moviments anteriors:

• S'acaba el feudalisme a l'Europa de l'Est (excepte a Rússia) i s'aboleix l'esclavitud en molts territoris.
• Segona República Francesa: S'instaura el sufragi universal masculí, es redueix la jornada laboral i es reconeix el dret a vaga.
• Lluís Napoleó Bonaparte: Escollit president, fa un cop d'estat i esdevé Napoleó III, inaugurant el Segon Imperi francès.

Les unificacions nacionals (1850-1871)

Els nacionalismes

El nacionalisme burgès del segle XIX va alimentar moviments d'alliberament i la recuperació de la identitat de nacions oprimides, buscant noves estructures polítiques.

Unificació d'Itàlia

El procés (1859-1871) va ser liderat pel Piemont, amb el rei Víctor Manuel II i el primer ministre Cavour. El moviment Risorgimento va ser clau per defensar la identitat cultural italiana davant l'ocupació austríaca.

Unificació d'Alemanya

Liderada pel prussià Otto von Bismarck, el "canceller de ferro", amb el suport de la noblesa (junkers) i la burgesia industrial. A través de tres guerres (contra Dinamarca, Àustria i França), Bismarck va aconseguir la unió dels estats alemanys, proclamant el Segon Imperi (II Reich) el 1871.