Romanticisme, Realisme i Naturalisme a la Literatura Catalana

Romanticisme: Característiques i Influència

El Romanticisme és d'arrel nacionalista, recupera tradicions populars en tant que representatives de l'ànima del poble. Tant en el seu vessant més conservador com en el més liberal, es caracteritza per:

• El rebuig dels cànons clàssics.
• La defensa de la llibertat de l'artista i de l'originalitat de l'obra d'art.
• La reivindicació de la lletjor, l'horror o el grotesc com a valors estètics.
• La incorporació de la barreja de gèneres, tons o estils en una mateixa obra.
• El predomini del sentiment sobre la raó.
• L'exaltació d'un cert sentiment nacionalista.
• La presència de l'exotisme en determinades obres.

Realisme a la Literatura Catalana: Dècada dels 80

A la dècada dels 80, són presents els elements consumistes. Es va veure molt diferenciat a l'hora de tractar els personatges, que esdevenen tòpics i superficials i no superen aquesta feblesa psicològica.

La Renaixença: Recuperació Cultural i Política

La Renaixença va ser un moviment de recuperació política i cultural, en primer lloc per dignificar la llengua catalana i, després, per restablir una literatura nacional als territoris on es parlava. Va ser un moviment polític perquè va néixer de la voluntat de la burgesia catalana de diferenciar-la de la resta d'Espanya.

Naturalisme: Origen i Reflex Literari

El Naturalisme apareix com a conseqüència del Realisme. Va ser creat pel francès Émile Zola amb l'objectiu de retratar la vida de les classes socials més desfavorides, i constitueix el reflex literari de les teories deterministes.

Autors Destacats de la Literatura Catalana

Jacint Verdaguer (1845): Poeta Místic i Patriòtic

Jacint Verdaguer va ser capaç d'escriure una poesia enormement ambiciosa en català modern i assequible, amb precedents medievals. El 1877 va guanyar els Jocs Florals. Va ser popular per la seva poesia lírica, tractant la temàtica mística i l'amor per la naturalesa, sense oblidar el registre amorós i patriòtic. Entre les seves obres més conegudes destaquen L'Atlàntida i Canigó.

Àngel Guimerà (1845-1924): Teatre i Evolució

Amb Àngel Guimerà, el teatre va assumir nivells de qualitat que no havia tingut des de l'Edat Mitjana. Va començar com a poeta, però el 1879 es va estrenar la seva primera obra teatral, Gala Placídia (tragèdies històriques en vers). Després va escriure obres més realistes en prosa i ambientades en l'època contemporània. En la seva última etapa, va intentar retornar a l'esperit de les seves primeres tragèdies. Va patir un complex de mestís i un fracàs amorós, ja que no es va poder casar amb la dona que estimava.

Narcís Oller: Màxim Exponent Realista i Naturalista

Narcís Oller, màxim exponent del moviment realista i naturalista, va començar escrivint en castellà. La seva primera novel·la és La Papallona, que tracta sobre un seductor que acaba penedint-se quan es mor una de les seves amants de la qual estava enamorat. Aquesta obra tenia moltes imperfeccions, com castellanismes i onomatopeies, i Zola va destacar una tendència al sentimentalisme. La segona obra, L'Escanyapobres, tracta sobre una parella d'avars en un poble en plena transformació industrial i s'acosta més al naturalisme. L'obra més ambiciosa és La Febre d'Or, que tracta de l'entorn de les oscil·lacions de la borsa a la Barcelona de l'època i les conseqüències en una família de fusters. Una de les millors obres és La Bogeria, que planteja una de les grans obsessions del naturalisme: les condicions hereditàries i ambientals.

Altres Autors de la Prosa Catalana

La prosa catalana s'inicia amb les novel·les romàntiques com Catalunya Agonitzant d'Antoni de Bofarull. També tenim la narrativa de costums d'Emili Vilanova, que va reflectir la realitat del moment. Després, pel que fa a la novel·la realista, tenim a Dolors Monserdà i a Maria Vayreda.