Romanticisme, Realisme i Renaixença: Literatura del Segle XIX

Romanticisme, Realisme i Renaixença

Les transformacions polítiques, socials i científiques del segle XIX van contribuir a la formació dels dos moviments literaris principals d'aquest període.

El Romanticisme

El Romanticisme és un moviment literari gestat a Alemanya i al Regne Unit durant el final del segle XVIII i el principi del XIX com a reacció al neoclassicisme. Els romàntics reivindiquen l'idealisme i l'individualisme, la passió i l'expressivitat del llenguatge. Alhora, els interessa la història i la tradició, i senten atracció per les arrels medievals de la cultura. Aquest moviment anirà molt lligat a la formació de les noves identitats nacionals sorgides a partir de les revolucions burgeses durant tot el segle.

El Realisme i el Naturalisme

El Realisme (després anomenat Naturalisme) apareix durant la segona meitat del segle XIX i conviu amb el Romanticisme fins al començament del segle XX. En part, és una reacció al Romanticisme, però sobretot és una conseqüència de les transformacions que havien donat lloc a les tensions socials entre la burgesia i el proletariat. El Realisme pretén donar a conèixer la realitat tal com és: en alguns casos amb voluntat de transformar-la, i en altres tan sols de mostrar-la. Destaquen les obres de novel·listes com Charles Dickens, Émile Zola o Benito Pérez Galdós.

La Renaixença

Durant el segle XVIII, diversos intel·lectuals havien defensat l'ús de la nostra llengua seguint models populars, ja que la producció literària havia davallat notablement tant des d'un punt de vista qualitatiu com quantitatiu. A partir del segon terç del segle XIX, una sèrie d'intel·lectuals reivindiquen que el català es recupere per a la literatura culta. Comença així un moviment, la Renaixença, que va permetre la reintroducció del català.

El poema La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, es considera el símbol del principi d'aquest moviment, que enllaça amb el Romanticisme per la reivindicació del passat i de la pròpia tradició cultural. A partir de l'últim terç del segle XIX, amb la irrupció d'un nou moviment literari, el Modernisme, acabarà la Renaixença, que simbòlicament es dona per finalitzada amb les morts de Jacint Verdaguer i Teodor Llorente.

Els Jocs Florals i les institucions culturals

Un dels referents històrics de la Renaixença van ser els trobadors i els festivals poètics. L'any 1859, tant a València com a Barcelona, es van restaurar els Jocs Florals, que van funcionar com una plataforma per a l'exaltació de la literatura pròpia, per a la promoció de nous escriptors en tots els gèneres literaris i per a la confraternitat entre València, Catalunya i les Illes Balears.

Els Jocs Florals valencians es van interrompre i no es van reprendre fins al 1879, quan els va convocar una entitat anomenada Lo Rat Penat, promoguda per Constantí Llombart (València, 1848-1893). Es tractava d'una organització cívica que tenia l'objectiu de promoure la cultura dels valencians i, en gran mesura, de descobrir-los el seu propi país. Per això, a més de celebrar les festes poètiques, van formar un centre excursionista amb el qual van recórrer tota la nostra geografia per a divulgar-ne la història i el patrimoni.

La relació entre els diferents escriptors i intel·lectuals de la Renaixença va ser molt fructífera, i valencians, catalans i mallorquins participaven en els mateixos certàmens literaris i en les mateixes revistes, que serviren per a bastir la primera infraestructura periodística en català.