El Romanticisme: Orígens, Característiques i Renaixença Catalana

El Romanticisme: Revolució Artística i Ideològica

El Romanticisme va provocar una revolució artística que va determinar un renovament profund en la literatura, l'art i la vida. Els artistes romàntics es van oposar a les normes de l'art clàssic i van proposar revelar la part més subjectiva i irracional de l'ésser humà que havia quedat oculta per les normes establertes.

Orígens del Romanticisme

A partir del segle XVIII s'inicien manifestacions preromàntiques en contra del classicisme i la Il·lustració. En l'obra de Jean-Jacques Rousseau trobem les arrels del Romanticisme europeu. Els seus seguidors rebutjaven les normes neoclàssiques perquè “impedien la manifestació del 'geni original' de l'artista i exalçaven l'home d'acció, el rebel que fa allò que desitja.”

Característiques Fonamentals

• La natura és un motor de vida i la imatge del món espiritual.
• La imaginació poètica, la intuïció i el somni són les úniques forces que poden crear formes no racionals com la metàfora, el símbol o el mite. Per això, la poesia és el gènere literari més sublim.
• El poeta/artista és l'únic que té la qualitat de geni per descobrir els misteris de la natura. El geni atorga capacitat a l'artista per crear lliurement.
• S'exalta el subjectivisme: l'obra de l'artista ha de reflectir la personalitat del poeta.
• La creació artística és producte de Dionís (irracionalitat) i Apol·lo (raó). Els romàntics valoren les situacions irracionals.
• La insatisfacció davant la realitat provoca al romàntic el desig de fugida o evasió.
• Es fascina l'art primitiu i popular, on els romàntics creuen descobrir l'esperit de la natura. Consideren aquest passat com un temps idíl·lic pel qual senten nostàlgia.
• Es reivindica la literatura popular i tradicional (rondalles, llegendes...), on molts romàntics veuen reflectit l'esperit nacional de cada poble.

El Romanticisme als Països Catalans i la Renaixença

Fins als anys 30 del segle XIX no es consolida el Romanticisme a Catalunya. El 1833 es publica l'oda La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau, important perquè va ser el primer poema romàntic en català i va assenyalar el punt de partida de la Renaixença. El poema va obtenir una gran influència decisiva en la poesia romàntica posterior, sobretot en mostrar la possibilitat d'escriure literatura culta i de qualitat en català. A més, va anunciar els temes més comuns de la poesia catalana romàntica: l'allunyament de la pàtria i la justificació de l'ús de la llengua, elaborant un model de llengua literària.

La Renaixença

Moviment de recuperació literària i lingüística que va començar entre el 1833 i 1877. S'abandona el període de decadència i s'obre el contemporani de la literatura catalana.

Els Objectius de la Renaixença

• Recuperar l'ús del català.
• Impulsar la literatura pròpia.
• Fomentar el coneixement de la història pròpia.
• Crear institucions i organitzacions catalanistes.

El Teatre Romàntic Europeu

Al segle XIX sorgeix el gènere del 'drama romàntic' al teatre, caracteritzat per la llibertat formal i l'expressió de la sensibilitat romàntica. Combina elements tràgics i còmics, vers i prosa, elements sobrenaturals i reals. Trenca amb les tres unitats clàssiques, però a vegades manté l'acció. No respecta les regles de la composició neoclàssica.

Característiques del Drama Romàntic

• Presenta una intriga amorosa complicada i amb obstacles que donen al gènere un aire tempestuós.
• Acció dinàmica, en espais i ambients misteriosos.
• L'escenografia espectacular i els cops d'efecte provoquen un fort impacte emocional en l'espectador.
• El protagonista és un heroi romàntic, apassionat i insatisfet, perseguit per un destí que l'encamina a un desenllaç tràgic.
• Els temes dominants són l'amor i la llibertat, per això els protagonistes s'enfronten al món que els envolta i l'única sortida que troben és la mort.
• El drama romàntic vol provocar la catarsi (purificació de les passions mitjançant el terror i la pietat) als espectadors.

Alguns dramaturgs anomenaven tragèdies als seus drames, i destacaven Shakespeare.

Gèneres Derivats

El drama romàntic va desenvolupar dos gèneres principals:

a) Melodrama

Simplificació del caràcter dels personatges, la grandiloqüència declamatòria, els cops d'efecte i situacions rebuscades que presenten tòpics. L'home valent venç el traïdor i s'uneix a la donzella.

b) Drama Històric

Acció ambientada en el passat/medieval, amb personatges propis de l'època i arguments basats en fets històrics. Sovint apareix la veu i el sentiment del poble en escenes multitudinàries. Sorgeix per influència de Friedrich Schiller, la seva obra s'inspira en la llibertat, l'amor, la justícia i la vida natural.