Les Revolucions Burgeses: Industrial, Americana i Francesa (S. XVIII)
Unitat 3: Les Revolucions Burgeses
Concepte de Revolució
La revolució és un canvi o transformació radical respecte al passat immediat, que es pot produir simultàniament en distints àmbits (social, econòmic, cultural, religiós, etc.). Els canvis revolucionaris tenen conseqüències transcendentals i solen percebre's com a sobtats i violents, ja que es tracta d'una ruptura de l'ordre establert. Les revolucions neixen com a conseqüència de processos històrics i de construccions col·lectives.
La Revolució Industrial
És un procés de canvi econòmic que substitueix l’economia poc desenvolupada de l’Antic Règim, caracteritzada per:
- Comerç limitat.
- Control gremial.
- Escassa inversió.
Causes de la Revolució Industrial
Aquest procés es va produir degut a distintes causes:
- Transformacions agràries.
- Augment de població.
- Innovacions i inversió de capital.
S’inicia a Gran Bretanya a mitjans del segle XVIII, afavorida per un context polític i econòmic favorable.
Conseqüències de la Revolució Industrial
Va provocar una nova organització econòmica i social:
- Establiment del Capitalisme Liberal.
- Aparició de noves classes socials: la burgesia i el proletariat.
La Revolució Americana
Causes
- Concessió del monopoli del te a la Companyia de les Índies Orientals.
- Origen en la Guerra dels Set Anys (1756-1763) entre britànics i francesos.
- Gran Bretanya (GB) posseïa colònies a la costa est d’Amèrica. La guerra va carregar els costos als mateixos colons.
- El Motí del Te a Boston i l'elevada multa sobre els colons de Massachusetts.
- Els impostos amb què la Corona pretenia sufragar la guerra (Greuges o Queixes).
- L'Stamp Act de 1765, que imposava un gravamen sobre documents.
Procés
- Tancament del port i elevada multa als habitants de Massachusetts.
- Dotze de les tretze colònies signen la llista contra GB.
- 4 de juliol de 1776: Declaració d’Independència, redactada per Thomas Jefferson.
- Primera fase (1775-1777): George Washington dirigeix les guerrilles i guanya a Saratoga.
- Arran de la victòria de Saratoga, França dona suport als rebels. Espanya ajuda discretament amb finançament econòmic.
- Segona fase: L’exèrcit britànic és derrotat, gràcies al suport de la població, la intervenció estrangera i la professionalitat de l'exèrcit rebel.
Conseqüències
- Independència dels Estats Units d’Amèrica (EUA).
- EUA es converteix en el primer país democràtic del món.
- Març de 1789: Nova Constitució Americana.
- Declaració de Llibertat de l’Home a Virgínia.
- Signatura del Tractat de Versalles.
- Establiment de la primera constitució liberal, basada en la divisió de poders.
Divisió de Poders a la Constitució Americana
- Poder Legislatiu: Parlament bicameral (Senat i Cambra de Representants).
- Poder Executiu: President elegit per sufragi universal masculí (només població blanca). El president nomenava els membres del govern, podia promulgar lleis i exercir dret de veto.
- Poder Judicial: Tribunal Suprem format per 6 membres, encarregat de vetllar per la constitucionalitat de les lleis.
La Revolució Francesa
Causes
Causes Econòmiques i Fiscals
- Dèficit d’Hisenda.
- Crisi de subsistència que afecta greument la població descontenta.
- Necessitat d'una reforma fiscal: els privilegiats no pagaven impostos.
Causes Ideològiques
- Difusió de les idees dels il·lustrats.
- Crítica a l’absolutisme i als privilegis.
Causes Socials
- La burgesia aspira a obtenir poder polític.
- El Tercer Estat reclama l’eliminació del règim feudal i la igualtat de drets.
Procés de la Revolució
1. La Rebel·lió dels Privilegiats i els Estats Generals
La noblesa i el clergat es van oposar a la reforma fiscal de Lluís XVI. Van obligar el monarca a convocar els Estats Generals (maig de 1789 a Versalles).
El problema principal era el vot: cada estament deliberava i emetia un vot. Els privilegiats (dos vots) sempre imposaven el seu punt de vista sobre el Tercer Estat (un vot). El Tercer Estat va demanar el vot per cap i duplicar el nombre de representants. El rei va acceptar duplicar-los, però no el vot per cap.
Paral·lelament, es van elaborar els Quaderns de Queixes, on els tres estaments recollien les seves peticions al rei. Les peticions del Tercer Estat incloïen la supressió del règim feudal i la igualtat de drets.
2. L'Assemblea Nacional Constituent
Davant la reacció del monarca i la noblesa, el Tercer Estat es va autoproclamar representant de la nació. Van jurar no dissoldre’s fins que França tingués una Constitució (Jurament de la Pilota), passant a ser l'Assemblea Nacional Constituent.
Mesures i Decrets de l'Assemblea:
- Abolició del règim senyorial (renda senyorial, impostos de monopoli, delme).
- Declaració de la igualtat d’impostos.
- Redacció i aprovació de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (agost 1789).
3. Les Revoltes Populars
Aquest procés institucional va anar acompanyat de revoltes populars:
- La Presa de la Bastilla (14 de juliol de 1789): Esdeveniment de caràcter urbà que responia a l’actuació del rei. La Bastilla, presó dels opositors al monarca, es va convertir en un símbol de la rebel·lió.
- Le Grand Peur (La Gran Por): Estiu de 1789, a l’àmbit rural. Els camperols es van negar a pagar les rendes senyorials, van assaltar castells i van cremar les escriptures de propietat, forçant l'abolició dels drets senyorials.