La Revolució Russa de 1917: Causes, Desenvolupament i el Paper de Lenin
Historia3,88 KB
La Rússia del segle XIX: Un Polvorí a Punt d'Esclatar
La percepció que es tenia de Rússia ja des de mitjan segle XIX era que era un polvorí. El que no se sabia era cap a on derivaria l’esclat revolucionari del 1917. Pensem: eren les condicions de Marx? D’aquest polvorí podia sorgir una revolució comunista amb les condicions de partida? Una revolució social sí –de fet, Lenin l’esperava–, un esclat revolucionari sí... però una revolució comunista? Calia reinterpretar Marx. Això va fer Lenin.
La Primera Guerra Mundial i l'Esclat Revolucionari
La Revolució Russa no es pot entendre sense la Primera Guerra Mundial; cal explicar-la necessàriament en aquest context.
En altres paraules, la situació que va provocar la guerra explica moltes de les raons que van portar a l’esclat revolucionari. La causa immediata és el col·lapse del tsarisme provocat per la I Guerra Mundial.
De l'eufòria nacionalista als problemes econòmics
Com en altres llocs, els moments de la declaració de guerra a l’estiu del 1914 van ser de gran eufòria nacionalista. Es pensava que seria una guerra ràpida i curta. Com ja hem vist, no va ser el que va passar.
L’eufòria es va trobar, en el cas rus, amb la realitat dels problemes que van començar a aparèixer. Els de tipus econòmic van ser fonamentals:
- Problemes per proveir de cereals al front i a les ciutats.
- El camperolat va deixar de produir perquè no li arribaven productes manufacturats.
- També hi va haver problemes de proveïment de matèries primeres i béns d’equip.
El 1916: Augment del malestar i repressió tsarista
Aquest context va començar a ser realment greu el 1916. Van començar les veus que reclamaven al tsar un govern d'àmplia majoria. Com a resposta, el tsar va prendre tot un seguit de mesures repressives, sobretot contra els marxistes (menxevics i bolxevics), que eren els més oposats a la guerra.
L'abdicació del Tsar i el Primer Govern Provisional
Sobre un rerefons molt greu de malestar social van confluir tres institucions polítiques fonamentals: la Duma, els Comitès d'Indústria (creats perquè s'autogestionessin i poguessin produir per a la guerra) i els Zemstvos.
L'abdicació del tsar es va produir finalment el 2 de març de 1917 i es va formar el primer govern provisional. Aquest no comptava amb el suport explícit dels marxistes, però sí amb el Soviet de Petrograd.
El programa del govern provisional: Reformes liberals
Tenia un ampli programa de reformes polítiques –com la convocatòria d'una assemblea constituent– i econòmiques –com el problema de la terra–. Era una revolució clarament liberal constitucional.
Els desafiaments del Govern Provisional
Aquest primer govern provisional i els successius –n'hi va haver tres– es van enfrontar a un seguit de problemes:
- Malestar social del camperolat (per la terra i les pèrdues al front) i dels obrers (tot i que de moment el Soviet de Petrograd estava tranquil).
- Què fer amb la guerra? El tsar havia caigut, però els problemes bèl·lics continuaven. El govern provisional era occidentalista i volia complir els seus compromisos i objectius bèl·lics.
- El problema de les nacionalitats, que van començar a ressorgir amb força.
Lenin i les "Tesis d'Abril": Un Gir Radical
En aquest context, Lenin va arribar el 3 d'abril des de l'exili amb ajuda alemanya. En les seves «Tesis d'Abril» propugnava acabar amb el govern provisional, un govern burgès que no donava més de si. El moviment revolucionari hauria de trencar amb el govern provisional i donar «Tot el poder per als soviets».
Ni tan sols van ser acceptades per tots els bolxevics, però van obligar gran part de l'esquerra a posicionar-se.