Revolució Liberal i Industrialització: Noves Classes Socials i Lluita Obrera

Noves Relacions Socials: Liberalisme i Industrialització

Després de la desaparició de la societat estamental i la dissolució dels privilegis senyorials, al segle XIX es van configurar unes relacions socials noves basades en els drets d’igualtat i de propietat, i també en la mobilitat social.

En aquest nou ordre social, tots els ciutadans eren iguals davant la llei i pagaven impostos. D’aleshores ençà, la pertinença a una classe social determinada va passar a ser condicionada per la riquesa econòmica de les persones.

En el segle XIX van sorgir dos nous grups socials principals: la burgesia, posseïdora de riquesa a partir de les seves propietats o de la feina, i el proletariat, format per treballadors industrials.

El Paper de la Noblesa, la Burgesia i les Classes Populars

En la societat del segle XIX, la noblesa no tan sols no va perdre poder econòmic sinó que el va incrementar: convertits en propietaris capitalistes, els nobles terratinents van conservar bona part de les terres i fins i tot en van obtenir d’altres provinents de la desamortització, i van acaparar la major part de les rendes agràries.

En la segona meitat del segle XIX, mentre continuava vigent la influència de la classe nobiliària, es va produir l’ascens econòmic i social de la burgesia, la qual es va enriquir a partir de les activitats comercials i industrials i va voler adquirir més poder a través de la compra o la concessió de títols nobiliaris.

La Situació de les Classes Populars

D’altra banda, entre les classes urbanes populars va sorgir el proletariat, nou grup social utilitzat com a mà d’obra en la indústria, el qual patia l’explotació laboral i salarial per part de les noves classes dirigents (la burgesia).

Els camperols van perdre les terres i van passar a fer feina de jornalers assalariats, i les classes artesanes van perviure, però a costa de perdre els seus antics privilegis gremials.

Particularitats de la Societat Catalana del Segle XIX

Entre els grups dirigents de la societat catalana predominava la burgesia industrial, que es va consolidar amb el desenvolupament industrial a Catalunya, entre el 1835 i el 1868.

A la societat urbana catalana també tenien molta influència les classes menestrals, formades pels artesans provinents dels antics gremis medievals.

A la societat rural catalana, la pagesia gaudia de millors condicions de vida que el camperolat del conjunt d’Espanya. Molts d’ells eren petits i mitjans propietaris i d’altres eren arrendataris.

Primeres Protestes Obreres i l'Internacionalisme

Les primeres manifestacions obreres es van concretar en:

• El luddisme, moviment de destrucció de les màquines dirigit contra la mecanització del treball i la consegüent pèrdua de llocs de feina.
• La convocatòria de vagues, per pressionar els patrons i reclamar augments salarials i unes condicions laborals més bones.

L’arribada de l’internacionalisme va suposar la difusió de l’anarquisme i el socialisme entre el proletariat espanyol, com també l’extensió de nombroses associacions obreres a tot el país.

L'Organització de l'Anarquisme i el Socialisme (1870-1900)

Els anarquistes es van organitzar l’any 1881, amb la creació de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE), la secció espanyola de la Federació Regional Espanyola (FRE) de l’AIT.

Els socialistes van fundar el 1879 el Partido Socialista Obrero Español (PSOE).

Entre el proletariat català va predominar la ideologia anarquista, que va arribar el 1868 i es va consolidar el 1870 amb la celebració a Barcelona del primer congrés de la Federació Regional Espanyola de l’AIT.

Conceptes Clau del Moviment Obrer

• Marxisme: Ideologia que defensava que l'emancipació dels treballadors havia de ser obra d'ells mateixos. Per tant, la classe obrera s'havia d'organitzar políticament per conquerir, mitjançant la revolució, el poder polític i econòmic, i construir un nou estat obrer. Aquest estat, al principi, seria una dictadura del proletariat, que aboliria la propietat privada, ja que tots els béns de producció estarien en mans de l'Estat.
• Internacionalisme: Concepte inherent al moviment obrer contemporani que expressa la idea de solidaritat entre els treballadors dels diferents estats. El seu lema era: "L'obrer no té pàtria".
• Luddisme: Moviment sorgit entre els obrers anglesos al principi del segle XIX, que es va anar estenent pel continent, i que tenia com a objectiu impedir, mitjançant la violència, la introducció de màquines en la indústria.
• Socialisme utòpic: Tipus de socialisme que pretenia crear societats igualitàries, amb propietat col·lectiva, i posar fi a les injustícies de la societat liberal-capitalista.
• Anarcosindicalisme: Corrent de l'anarquisme, partidari de l'acció col·lectiva i revolucionària dels treballadors agrupats en sindicats revolucionaris, i contrari als mètodes terroristes.
• AIT (Associació Internacional de Treballadors): Organització fundada el 1864 a Londres, formada per seccions o federacions de diversos països dirigides per un Comitè Central, que tenia com a objectiu l'emancipació obrera i la conquesta del poder polític.
• Abstencionisme: Teoria defensada tradicionalment per l'anarquisme i l'anarcosindicalisme que consisteix a no participar en cap comici electoral.
• Societats mutualistes: Primeres formes d'associacions obreres o societats de socors que van aparèixer a Catalunya a mitjan segle XIX, i que tenien com a objectiu assegurar una ajuda econòmica als treballadors en cas d’atur, malaltia o mort a canvi d’una petita quota.
• Proletariat: Grup social format per treballadors (mà d'obra assalariada) de les fàbriques sorgides amb el procés d'industrialització durant el segle XIX. No posseeix res més que la seva descendència (prole).
• PSOE (Partido Socialista Obrero Español): Partit creat el 1879 i fundat per Pablo Iglesias. D’orientació obrerista i partidari de la revolució social, el seu programa de reformes incloïa el dret d’associació, reunió i manifestació, el sufragi universal, la reducció d’hores de treball, etc.
• CNT (Confederació Nacional del Treball): Sindicat fundat el 1910 amb l’objectiu d’estendre’s per tot Espanya. Hegemònic a Catalunya, va tenir també una forta implantació a Andalusia i València. La seva ideologia es basava en la independència del proletariat respecte a la burgesia i a l’Estat, la unió sindical dels treballadors i la voluntat d’enderrocar el capitalisme a través de l’expropiació dels béns de producció.
• UGT (Unió General de Treballadors): Sindicat socialista creat el 1888, responia al model de sindicat de masses, ja que englobava tots els sectors productius i s’organitzava en seccions d’oficis a cada localitat. Va elaborar un programa reivindicant millores en les condicions laborals, la negociació col·lectiva entre obrers i patrons i el recurs a la vaga.