La Revolució Industrial: Canvis, Tecnologia i Impacte Social
Ciencias sociales7,48 KB
La Revolució Industrial: Canvi Econòmic i Social
La Revolució Industrial va ser un canvi econòmic i social lent, divers i complex que es va desenvolupar entre el segle XVIII i el segle XIX. Pel que fa a l'àmbit econòmic, l'economia va passar de ser exclusivament agrícola i comercial per esdevenir industrial. Pel que fa a l'àmbit social, va néixer una nova classe social, *el proletariat*, que va donar pas als moviments obrers. Tots aquests canvis van fer que augmentés la producció de béns materials, gràcies al creixement de la població, a la revolució agrícola i a l'aplicació de maquinària.
L'Inici de la Industrialització a Europa
Fins a finals del segle XVIII, el procés d'industrialització no es va consolidar a Europa i es va fer mitjançant la producció domèstica dispersa (*putting out*). Més tard, la producció domèstica no era suficient per cobrir les necessitats d'un mercat en expansió. La producció industrial va augmentar gràcies als avenços tecnològics com la màquina de vapor, gràcies al carbó com a font d'energia primària i a la fàbrica com a unitat de producció.
El Subministrament de Carbó i Fonts d'Energia
El subministrament de matèries primeres utilitzades com a font d'energia va augmentar gràcies a l'increment de la producció industrial. A la primera etapa de la Revolució Industrial (R.I.) es van substituir les fonts d'energia d'origen vegetal o animal per les d'origen mineral. Durant la Segona Revolució Industrial es va utilitzar l'electricitat i el petroli, a més del carbó, com a font d'energia.
El carbó s'utilitzava tant per a ús domèstic com per a fàbriques, i va esperonar el desenvolupament de la xarxa ferroviària. Era el producte que més es transportava en trens i gavarres (embarcacions robustes destinades al transport fluvial de càrrega).
La Màquina de Vapor i la Producció Industrial
La màquina de vapor va suposar un gran canvi en el món del transport i va augmentar la producció industrial. Inicialment, estaven situades a les mines i extreien l'aigua mitjançant bombes. Més tard, es van utilitzar als alts forns i, sobretot, per generar força motriu per a altres màquines.
El sector principal a la R.I. a Anglaterra va ser la indústria tèxtil de cotó i la siderúrgica. La màquina de vapor va fer que milloressin els resultats i augmentés el rendiment de les màquines tèxtils. Les indústries siderúrgiques produïen ferro, cobalt i acer, i això va fer que augmentés la demanda de vaixells, ponts, rails, etc., impulsant el progrés industrial.
Tot aquest desenvolupament i la invenció de noves màquines van fer possible la unificació dels treballadors amb la maquinària.
Revolució en els Transports: Vapor i Ferrocarril
La primera aplicació del vapor en el transport va ser en els vaixells. Gràcies al vapor, els vaixells podien carregar més, anar més de pressa, ser més grans i no dependre del vent. L'altra innovació tècnica important va ser l'hèlix.
El desenvolupament del ferrocarril també va ser possible gràcies a l'aplicació del vapor. Els ferrocarrils van ser una millora fonamental per als intercanvis comercials i per al transport de les persones.
Impacte Demogràfic i Millores Sanitàries
A causa del procés d'industrialització i les millores tecnològiques, la població va créixer molt. La natalitat va augmentar, la qual cosa va generar més mà d'obra. Juntament amb els avenços agrícoles i la millora del transport, la fam va disminuir molt.
La mortalitat va disminuir gràcies al desenvolupament de la medicina:
- Es va descobrir que les vacunes prevenien malalties. La primera vacuna va ser inventada el 1796 per Edward Jenner.
- Més tard es van descobrir els microorganismes immunitaris.
- Va augmentar la higiene (com el clavegueram).
- Va desaparèixer la pesta negra.
- Es va desenvolupar la cirurgia, cosa que va ajudar a combatre les malalties infeccioses.
La disminució de la mortalitat, sobretot la infantil, va provocar una sobrepoblació i, conseqüentment, emigracions.
La disminució de la natalitat va ser més lenta i es va deure a la decisió de no tenir fills i a la difusió de tècniques contraceptives.
Migracions Intercontinentals i Comerç Global
L'augment tan gran de la població europea va ocasionar moltes emigracions. Entre el 1820 i el 1919, la cinquena part de la població europea va emigrar a altres continents amb condicions climàtiques similars a les d'Europa, com ara el Canadà, els EUA, l'Argentina, etc. El creixement demogràfic va fer que millorés el comerç internacional gràcies a l'obertura de nous mercats on poder vendre els seus productes i comprar matèries primeres.
Del Sufragi Censatari a l'Universal
L'organització social era una societat igualitària que es basava en la ciutadania, la qual estableix que tots som iguals davant la llei. Però no era del tot així: la riquesa marcava la diferència de classes. Durant una part del segle XIX, el sufragi universal no era reconegut com a dret. Predominava el sufragi censatari, on només podien votar les persones amb propietats i riqueses. A més de la lluita per aconseguir el sufragi universal, hi havia la lluita perquè les dones poguessin votar. La diferència de classes va disminuir gràcies al reconeixement del sufragi universal (per a homes i dones) i a la imposició de sistemes polítics democràtics.
Burgesia i Proletariat: L'Emergència de les Classes
La burgesia va ser protagonista en la R.I. No tota la burgesia era industrial; n'hi havia que eren molt rics i es dedicaven al comerç o a les finances. El proletariat també va ser protagonista en la R.I. Les seves condicions de vida i de treball eren molt baixes, per això es van generar moviments obrers.
El Ludisme i el Cartisme
El primer moviment va ser anomenat ludisme. Els obrers pensaven que la culpa de la manca de treball i de l'atur la tenien les màquines i van decidir destruir-les. Més tard, es van adonar que destruir màquines i cremar fàbriques no resolia els seus problemes ni les màquines n'eren les culpables de l'atur, i els actes de violència van anar desapareixent.
El moviment obrer era una associació formada pels obrers industrials que treballaven a fàbriques que havien estat construïdes durant la R.I. i que volien més salari, un canvi en els horaris (per exemple, la distribució de jornades de 8 hores) i millorar les condicions de treball, sobretot les que perjudicaven les dones i els nens.
El cartisme va ser un moviment anglès de mitjans del segle XIX que reclamava el dret de vot, és a dir, el sufragi universal.
Bases de la Industrialització a Catalunya
El procés d'industrialització a Catalunya va ser possible gràcies a l'augment econòmic, a l'augment de la població (que va ser notable entre el 1817 i el 1887) i a les transformacions a l'agricultura.
Factors Clau per a l'Augment Agrícola
L'augment de la producció i de la productivitat agrícola va ser gràcies a:
- L'augment de la superfície conreada.
- L'augment de terres de regadiu.
- L'ús d'adob i maquinària.
- L'especialització de conreus (com ara la vinya o l'arròs).
- La rotació de conreu i l'eliminació del guaret.