L'economia i l'agricultura en l'Antic Règim
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,12 KB
Durant l'Antic Règim a Europa, el sector més important era el primari, l'agrícola, mentre que la indústria tenia una base artesanal, amb mitjans arcaics i una producció molt limitada. La majoria de les famílies destinaven tots els seus ingressos a cobrir les necessitats bàsiques.
L'agricultura de subsistència al segle XVIII
En el segle XVIII, la majoria de la població es dedicava a l'agricultura i la ramaderia. Era una producció de subsistència en secans poc productius, i la major part de les terres es dedicava a cultivar cereals. Per això, la majoria del camperolat vivia en condicions d'escassetat i de misèria, especialment a l'Europa oriental i Rússia. Tanmateix, també es cultivaven productes destinats al comerç, com la vinya i l'olivera a les zones mediterrànies.
Crisis de subsistència i endarreriment tècnic
La pèrdua de collites a causa del mal temps, sequeres o inundacions, sumada a la falta de transports, afavoria l'esclat periòdic de crisis de subsistència: períodes de fam on augmentava la mortalitat i creixien les tensions socials. Aquest context es veia agreujat per l'endarreriment tecnològic i el predomini de la propietat senyorial de la terra.
Innovacions agràries
Al segle XVII, als Països Baixos, el nord de França i el sud d'Anglaterra s'introduïren novetats com:
- La rotació de conreus.
- La selecció de llavors.
- La millora de l'instrumental agrícola.
Tipus d'explotació agrària
En aquest període podem distingir dos tipus d'explotació agrària:
- Camps oberts (openfield): Grans extensions de terreny sense tancar, dedicats al conreu de cereals, que podien ser de propietat individual o col·lectiva.
- Camps tancats: Parcel·les individuals delimitades per tanques o bardisses on es posava en pràctica un altre tipus de conreu que beneficiava la comunitat pagesa.
La propietat de la terra: Les senyories
La propietat de la terra estava en mans dels privilegiats (senyors laics i nobles). Aquestes terres rebien el nom de senyories i podien ser de dos tipus:
1. Senyoria territorial
El senyor era el propietari de la terra i els camperols havien de pagar rendes d'explotació per les seves parcel·les.
2. Senyoria jurisdiccional
El senyor exercia la justícia, nomenava els càrrecs i cobrava impostos per l'ús dels monopolis senyorials (forn, molí, camins, etc.). Aquest dret permetia al senyor jutjar els habitants, tenir immunitat respecte del poder reial i dictar normes en el seu territori.
Càrregues i impostos
- Vinculació de la terra: Les terres de la noblesa no es dividien mai, gràcies a sistemes de transmissió que les vinculaven als títols nobiliaris.
- Drets senyorials: Els camperols havien de pagar impostos per l'explotació de la terra i per drets que pervivien des de l'edat mitjana (ús de molins, ponts, etc.).
- Delme: El 10% de la collita anava a parar a mans de l'Església.