Revolució Industrial (1780–1880): causes, economia i societat

Ciencias sociales4,12 KB

Revolució industrial

Va sorgir a Anglaterra cap al 1780 i, a partir d'aquí, es va estendre cap a Europa i els EUA. Va consistir en substituir la força de les persones i dels animals per màquines, i tallers artesanals per grans fàbriques.

Economia

Sector primari: es va produir un augment dels rendiments i de la productivitat. (1650: 1 treballador agrícola alimentava 1,5 pers. i en 1880 va passar a 2,5 pers.)

Causes

La introducció de màquines noves, la millora dels sistemes de conreu i la rotació quadriennal de conreu —que fertilitzava la terra i augmentava la producció— van permetre tenir més animals i disposar de més adobs (fems); això va millorar la producció. També hi va haver una nova estructura de la propietat de la terra: al privatitzar terres comunals, el desig de benefici va portar a conrear-les i fer-les rendir al màxim. Es van introduir nous conreus, com la patata i el blat de moro.

Indústria

La revolució industrial presenta un augment i una millora de la producció: apareixen les grans fàbriques amb maquinària i un nombre elevat de treballadors.

Aspectes importants

  • Innovació: aparició de la maquinària de vapor, reemplaçant l'esforç humà i dels animals; s'aplica a les fàbriques i després al transport (tren).
  • Especialització en el treball dels obrers: millora de les infraestructures i del transport; això va permetre obrir nous mercats, amb transports més ràpids, més barats i un major volum de productes transportats. Al 1829, George Stephenson inventa la locomotora, fet que va provocar un augment de la demanda de carbó i de ferro.
  • El sector tèxtil cotoner: va ser el motor de la revolució industrial a causa de la importació de matèria primera barata de l'Índia i de les plantacions esclavistes dels EUA, de la seva mecanització i dels ràpids beneficis que suposaven.
  • Sorgeixen els bancs d'inversió: que concedeixen préstecs a llarg termini.
  • Doctrines econòmiques: sorgeixen diferents doctrines en política econòmica: el liberalisme o lliure canvi, amb Adam Smith com a principal representant —partidari de la no intervenció de l'Estat en l'economia i que sigui l'oferta i la demanda qui reguli els preus dels béns i serveis—; i també el proteccionisme, que defensa la imposició d'aranzels als productes estrangers que entren al país amb l'objectiu d'encarir-los perquè importar no sigui rendible.
  • L'indústria francesa: produeix el just per satisfer les necessitats i això no els beneficia.

Transformació social

El capitalisme industrial transforma els estaments de l'Antic Règim en classes socials pròpies de l'edat contemporània.

Classes socials

  • Classes altes: La burgesia substitueix i s'emparenta a poc a poc amb l'aristocràcia. Controla els mitjans de comunicació i els partits polítics. Imposa els seus valors: la propietat privada, el triomf individual, etc. Dels seus fills sorgeixen les elits científiques i els dirigents d'empreses i partits polítics.
  • Aristocràcia: perd part de la rellevància social.
  • Classes mitjanes: augment de les professions liberals: metge, professor, advocat... Imitaven les formes i les costums dels burgesos. Dels seus fills sorgeixen funcionaris i més professionals liberals.
  • Classes baixes: El proletariat (assalariats industrials i camperols) només tenia la seva força de treball i els seus fills (la prole). La seva situació era precària, amb jornades de treball de 14 h, treball infantil, habitatges petits i insalubres, etc.

Creixen les empreses en mida; apareixen societats, els bancs i els grups financers tenen un gran protagonisme.

L'indústria tèxtil: poca inversió, vendes ràpides i beneficis alts. Indústria minera, siderúrgica, ferrocarrils: es necessiten grans capitals; per això l'empresa es divideix en accions que cotitzen en borsa.

Descargar

PDF Word HTML