La Revolució Francesa: Orígens, Causes i Conseqüències

La Revolució Francesa: L'inici del liberalisme

El 1789, la Revolució Francesa va néixer d'una crisi de l'Estat absolutista i es va convertir en la plasmació més completa d'un nou corrent polític: el liberalisme. Les idees sembrades a partir d'aleshores i escampades per Europa pels exèrcits napoleònics van germinar al llarg del segle XIX. Entre el 1820 i el 1848, diverses onades revolucionàries de caràcter liberal van pugnar per derrocar el tradicionalisme imposat pel Congrés de Viena i implantar sistemes polítics liberals.

Causes de la revolució

A la França de finals del segle XVIII hi havia molts motius perquè amplis sectors socials desitgessin canvis profunds:

• La burgesia: Aconseguia beneficis econòmics elevats, però el seu progrés topava amb les reglamentacions que interferien en el lliure comerç i la lliure producció. A més, l'ordenació estamental, els privilegis de sang i el predomini de la noblesa impedien als burgesos accedir al poder.
• Idees il·lustrades: Reclamaven canvis polítics que posessin fi a l'intervencionisme estatal i als privilegis aristocràtics.
• Crisi econòmica: Les males collites de la dècada del 1780 van abocar a la misèria milers de famílies, i les accions de protesta es van multiplicar.
• Crisi industrial: L'any 1786, originada en part per l'obertura del mercat francès al concurs anglès, va implicar el tancament de molts tallers i fàbriques, augmentant l'atur entre els treballadors.

L'esclat revolucionari

La rebel·lió nobiliària va provocar una greu crisi política i va obligar el rei Lluís XVI, l'any 1788, a convocar els Estats Generals per al mes de maig de l'any següent. El rei i els privilegiats es van negar a les pretensions del Tercer Estat i les sessions dels Estats Generals es van suspendre.

Els representants del Tercer Estat, en un clar desafiament al rei, es van reunir el 20 de juny en un petit pavelló de París, el Jeu de Paume, i es van constituir en Assemblea Nacional. Davant d'aquesta situació, el monarca va cedir a les demandes i, el 7 de juliol, els Estats Generals es van transformar en Assemblea Nacional Constituent.

El 14 de juliol va tenir lloc l'assalt a la Bastilla, símbol de l'absolutisme. A París, i a molts altres indrets de França, els revolucionaris van formar cossos armats de defensa (Guàrdia Nacional). Les notícies del que havia passat a París es van propagar pel camp francès i una veritable revolta antisenyorial es va estendre per tot França (Grande Peur).