Els grans descobriments geogràfics
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 10,67 KB
Els grans descobriments geogràfics - Al final del segle XV els progressos en la construcció de vaixells i de les tècniques de navegació van permetre que els navegants europeus anessin a descobrir noves rutes marítimes. en un període de temps relativament curt el mónn que coneixien els europeus es van ampliar moltíssim: van costejar la costa africana, van arribar a les illes de les espècies i al continent americà i van fer la primera volta al món. aquests grans descobriments geogràfics, fets fonamentalment per portuguesos i castellans, van obrir noves rutes comercials i reactivaren els intercanvis. L'arribada de Cristòfor Colom a Amèrica va ampliar els horitzons geogràfics coneguts fins aleshores i va posar les bases del futur imperi espanyol a Amèrica. La civilització europea s'imposà a tots els continents i es van formar grans imperis colonials, sobretot a Amèrica.Els objectius dels grans viatges - a ledat mitjana el comerç europeu amb orient es feia a traves de la ruta de la seda que recorria el mediterrani, arribava a constantinoble i des d'allà travessava l'àsia central. però l'any 1459 els turcs van conquerir constantinoble i van obstaculitzar les vies tradicionals de comerç amb orient. per això es van haver de trobar noves vies marítimes per accedir a determinats productes de luxe que en procedien. aixi doncs, a partir del segles XV es van dur a terme un seguit d'expedicions marítimes que van obrir noves rutes comercials, van arribar a nous continents i ampliaren el món que es coneixia fins aleshores. Les expedicions portugueses - la ruta africana: navegant cap a l'oest, van arribar a les illes madeira i a les açores. tot seguit van costejar les costes africanes cap al sud i van arribar al golf de guinea, on van establir colònies comercials per obtenir or, vori i esclaus. El progrés de la navegació - la cartografia va progressar molt gràcies als portolans, unes cartes marítimes on hi havia detallats elsporta i les costes. uns aparells nous, com el timó, la bruixola i l'astrolabi, van permetre guiar els vaixells amb més precisio i orientar-se millor. finalment, es va construir la caravel·lia, una nau alta i forta, apropiada per a la navegació d'altura a l'atlàntic. Els quatre viatges colombins - el primer viatge: la primera expedició de colom va sortir del port de palos el 3 d'agost del 1492. estava formada per una nau (santa maria) i dues caravel·les (la pinta i la niña) i la componien 105 mariners. despres de fer escala a les illes canaries, les embarcacions van començar la travessia de l'atlàntic i el 12 d'octubre del 1492 van veure terra. era la petita illa de Guanahaní, a les Bahames, que colom va anomenar San Salvador. Durant els mesos seguents van explorar altres illes, com cuba i haití i al començament del 1493 el gruix de l'expedició va tornar a espanya. El repartiment entre espanya i portugal - el reis catolics van demanar al papa que els concedis la sobirania de les terres descobertes per colom per explorar-les i evangelitzar-les. però portugal també aspirava al control dels mars i de les terres explorades pels seus mariners. aleshores, i per evitar conflictes, es va signar el tractat de tordesillas (1494). aquest document establia una linia imaginaria 370 llegüen a l'oest de les illes cap verd que repartis les terres que s'havien de colonitzar: les situades a l'oest del meridià serien per a castella, i les situades a l'es, per a portugal. Els errors de Colom - el projecte colombí es fonamentava en dues grans idees: 1. l'esfericitat de la terra. Al segle III a.C. erastòstenes va explicar que la terra es reodona i va fer un cálcul aproximat de la seva circumferencia. colom va utilitzar aquests cálculs i els informes elaborats per matemàtic florentí Toscanelli, però va fer una estimació incorrecta del diámetrede la terra, que el va portar a reduir un 25% la circumferencia terrestre. va deduir que la dis`áncia entre les canáries i cipango (japó) era d'uns 4450km, quan de fet es de 19600. El descobriment del Pacífic - els mariners portuguesos i espanyols que arribaven a les costes americanes van comensar a questionarse si realment es tractava de terres asiatiques o si eren terres desconegudes fins aleshores. l'any 1513 l'explorador espanyol Vasco nuñes de balboa va confirmar aquestes sospites: va organitzar una expedició que va travessar l'istme de panamà a peu. allà hi van descobrir un nou oceà (el pacífic), que van anomenar mar del sud. va confirmar que amèrica era un nou continent i que per arribar a asia s'havia de continuar navegant cap a l'oest. El nom d'Amèrica - un dels navegants que va recórrer les costes del nou món de colom va ser Amerigo Vespucci. ell va assegurar que havia estat el primer europeu que havia arribat al continent. per aquest motiu es va donar el nom d'America al nou continent. La primer volta al món - L'any 1519 es va organitzar una expedicio al servei de la corona espanyola, escapçalada per Fernão Magalhães i formada per cinc naus i 265 homes.
L'ojectiu era trobar un pas maritim que comuniques l'ocea atlantic i el pacific i que permetes d'arribar a les illes de les especies navegant cap a occident. Partint de Sanlucar de Barrameda, els mariners van costejar la costa d'america del sud i van trobar l'estret que donava pas a l'oceà pacific, oceá que va batejar amb aquest nom per la quietud de les aigues. l'expedició va continuar cap a l'oest i va arribar a les illes mariannes i, al cap d'un temps, a les Filipines. Magalhães es va morir en aquest arxipelag, el 1521, en l'intent de sotmetre el indígenes. el seu capità, Juan Sebastian Elcano, va emprendre el camí de tornada travessant l'oceà Indic i costejant la costa africana. Magalhães i Elcano van fer la primera volta al mon, i amb aquesta gesta van demostrar definitivament que la terra es rodona i que el seu diametre es molt mes gran que el que havia imaginat colom. El continent desconegut - el continent americà té un poblament molt antic, rque remunta a mes de 20.000 anys. quan hi van arribar els europeus el pobles que l'habitaven havien desenvolupat civilitzacions peròsperes i havien creat grans imperis: asteca maia i inca. Feien servir la pedra com a material basic, i tot i que vivien d el'agricultura i la ramaderia, no coneixien la roba ni tenien animals de tir. quan colom i els seus homes van arribar a aquest Nou Món es pensaven que havien arribat a l'índia. per aixo quests nous territoris els van anomenar les índies, i els seus habitants, indis. Aquestes cultures indígenes també són conegudes com a precolombines, es a dir, anterior a l'arribada de colom. Els maies - la civilització maia es va estendre pel sud de la peninsula del Yucatán entre els segles V i XV. eren agricltors que vivien fonamentalment del conreu del blat de moro i s'organitzaven en ciutat Estat independents. van desenvolupar grans coneixements d'astronomia i de matemátiques i tenien un sistema d'escriptura jeroglífic. va construir bonics temples i palaus a la peninsula del Yucatán. Quan hi arribaren els espanyols aquesta civilització gairebé havia desaparegut per causes desconegudes. Els asteques - van poblar la fèrtil vall de mèxic entre els anys 1200 i l'arribada dels espanyols el 1519. Van ser un poble essencialment guerrer i van conquerir un gran imperi, amb capital a Tenochtitlan, que s'estenia pel centre i pel sud de mexic. tot el poder polític i religiós es concentrava en mans d'un emperador. l'agricultura i el comerç eren les seves activitats economiques principals. també desenvoluparen una pròspera civilització urbana, amb ciutats importants. igual que els maies, van edificar uns grans temples en forma de piràmide escalonada. Els inques - la civilització inca es va desenvolupar a amèrica del sud, als altiplans de la serralada dels Andes, en el període comprès entre els anys 1100 i el 1532, en què va ser conquerida pels espanyols. van crear un imperi amb centre a la regió de Cuzco que s'estenia cap al nord fins a Quito i cap al sud fins a Xiles. La seva població va arribar a superar els 12 milions d'habitants. eren un poble d'agricultors i estaven governats per un emperador, que era considerat com un deu (fill del sol) i rebia el nom d'Inca. al cor dels andes hi van construir fortaleses de pedra impresionants, com el Machu Pichu. La conquesta de Mèxic - el 1518 va sortir de Cuba una expedicio dirigida per l'extremeny Hernán Cortés que desembarcça en territori mexicà, on va fundar la ciutat de Veracruz(va conquerir el territori asteca). La conquesta del perú - l'any 1531 Francisco Pizarro, també extremeny, va dirigir la conquesta de l'imperi inca (actualment el perú, l'equador i una part de bolívia) juntament amb Diego de Almargo. Altres conquestes - finalment, a Asia, les illes filipines van ser conquerides per Legazpi i Urdaneta i van rebre aquest nom en honor de l'infant Felip, fill de Carles I. l'organització dels territoris conquerits - s'hi van crear dos virregnats: el de nova espanya (mexic, centreamerica i el carib) i el del perú (tot el sud fins a la patagònia). a cadascun hi havia un virrei al capdavant. Els virregnats tenien diverses províncies regides per governadors. L'explotació dels recursos - les terres es van repartir entre els colonitzadors i per treballar-les es va establir l'anomenat sistema d'encomienda. aques sistema permetia lliurar grups d'indigenes als nous colons perquè, a canvi de protecció, susistència i ensenyament religiós, treballessin per a ells i els paguessin tributs.El comerç americà - el monopoli de tot aquest comerç es va conecdir al port de sevills, des del qual salpaven i al qual arribaven tots els vaixells, que sempre viatjaven en grup (flotes) per protegir-se dels atacs dels pirates anglesos i holandesos. La societat colonial - al final del segle XVI els criolls, descendents dels colonitzadors, ja eren gairebé mig milió de persones. tambe eren nombrosos els metissos, fills d'indígenes i espanyols. A les zones on la mà d'obra nativa era escassa s'hi va transportar població negra d'Àfrica perque hi treballés com a esclava.
L'ojectiu era trobar un pas maritim que comuniques l'ocea atlantic i el pacific i que permetes d'arribar a les illes de les especies navegant cap a occident. Partint de Sanlucar de Barrameda, els mariners van costejar la costa d'america del sud i van trobar l'estret que donava pas a l'oceà pacific, oceá que va batejar amb aquest nom per la quietud de les aigues. l'expedició va continuar cap a l'oest i va arribar a les illes mariannes i, al cap d'un temps, a les Filipines. Magalhães es va morir en aquest arxipelag, el 1521, en l'intent de sotmetre el indígenes. el seu capità, Juan Sebastian Elcano, va emprendre el camí de tornada travessant l'oceà Indic i costejant la costa africana. Magalhães i Elcano van fer la primera volta al mon, i amb aquesta gesta van demostrar definitivament que la terra es rodona i que el seu diametre es molt mes gran que el que havia imaginat colom. El continent desconegut - el continent americà té un poblament molt antic, rque remunta a mes de 20.000 anys. quan hi van arribar els europeus el pobles que l'habitaven havien desenvolupat civilitzacions peròsperes i havien creat grans imperis: asteca maia i inca. Feien servir la pedra com a material basic, i tot i que vivien d el'agricultura i la ramaderia, no coneixien la roba ni tenien animals de tir. quan colom i els seus homes van arribar a aquest Nou Món es pensaven que havien arribat a l'índia. per aixo quests nous territoris els van anomenar les índies, i els seus habitants, indis. Aquestes cultures indígenes també són conegudes com a precolombines, es a dir, anterior a l'arribada de colom. Els maies - la civilització maia es va estendre pel sud de la peninsula del Yucatán entre els segles V i XV. eren agricltors que vivien fonamentalment del conreu del blat de moro i s'organitzaven en ciutat Estat independents. van desenvolupar grans coneixements d'astronomia i de matemátiques i tenien un sistema d'escriptura jeroglífic. va construir bonics temples i palaus a la peninsula del Yucatán. Quan hi arribaren els espanyols aquesta civilització gairebé havia desaparegut per causes desconegudes. Els asteques - van poblar la fèrtil vall de mèxic entre els anys 1200 i l'arribada dels espanyols el 1519. Van ser un poble essencialment guerrer i van conquerir un gran imperi, amb capital a Tenochtitlan, que s'estenia pel centre i pel sud de mexic. tot el poder polític i religiós es concentrava en mans d'un emperador. l'agricultura i el comerç eren les seves activitats economiques principals. també desenvoluparen una pròspera civilització urbana, amb ciutats importants. igual que els maies, van edificar uns grans temples en forma de piràmide escalonada. Els inques - la civilització inca es va desenvolupar a amèrica del sud, als altiplans de la serralada dels Andes, en el període comprès entre els anys 1100 i el 1532, en què va ser conquerida pels espanyols. van crear un imperi amb centre a la regió de Cuzco que s'estenia cap al nord fins a Quito i cap al sud fins a Xiles. La seva població va arribar a superar els 12 milions d'habitants. eren un poble d'agricultors i estaven governats per un emperador, que era considerat com un deu (fill del sol) i rebia el nom d'Inca. al cor dels andes hi van construir fortaleses de pedra impresionants, com el Machu Pichu. La conquesta de Mèxic - el 1518 va sortir de Cuba una expedicio dirigida per l'extremeny Hernán Cortés que desembarcça en territori mexicà, on va fundar la ciutat de Veracruz(va conquerir el territori asteca). La conquesta del perú - l'any 1531 Francisco Pizarro, també extremeny, va dirigir la conquesta de l'imperi inca (actualment el perú, l'equador i una part de bolívia) juntament amb Diego de Almargo. Altres conquestes - finalment, a Asia, les illes filipines van ser conquerides per Legazpi i Urdaneta i van rebre aquest nom en honor de l'infant Felip, fill de Carles I. l'organització dels territoris conquerits - s'hi van crear dos virregnats: el de nova espanya (mexic, centreamerica i el carib) i el del perú (tot el sud fins a la patagònia). a cadascun hi havia un virrei al capdavant. Els virregnats tenien diverses províncies regides per governadors. L'explotació dels recursos - les terres es van repartir entre els colonitzadors i per treballar-les es va establir l'anomenat sistema d'encomienda. aques sistema permetia lliurar grups d'indigenes als nous colons perquè, a canvi de protecció, susistència i ensenyament religiós, treballessin per a ells i els paguessin tributs.El comerç americà - el monopoli de tot aquest comerç es va conecdir al port de sevills, des del qual salpaven i al qual arribaven tots els vaixells, que sempre viatjaven en grup (flotes) per protegir-se dels atacs dels pirates anglesos i holandesos. La societat colonial - al final del segle XVI els criolls, descendents dels colonitzadors, ja eren gairebé mig milió de persones. tambe eren nombrosos els metissos, fills d'indígenes i espanyols. A les zones on la mà d'obra nativa era escassa s'hi va transportar població negra d'Àfrica perque hi treballés com a esclava.