Els grans descobriments geogràfics
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 10,67 KB
Tweet |
L'ojectiu era trobar un pas maritim que comuniques l'ocea atlantic i el pacific i que permetes d'arribar a les illes de les especies navegant cap a occident. Partint de Sanlucar de Barrameda, els mariners van costejar la costa d'america del sud i van trobar l'estret que donava pas a l'oceà pacific, oceá que va batejar amb aquest nom per la quietud de les aigues. l'expedició va continuar cap a l'oest i va arribar a les illes mariannes i, al cap d'un temps, a les Filipines. Magalhães es va morir en aquest arxipelag, el 1521, en l'intent de sotmetre el indígenes. el seu capità, Juan Sebastian Elcano, va emprendre el camí de tornada travessant l'oceà Indic i costejant la costa africana. Magalhães i Elcano van fer la primera volta al mon, i amb aquesta gesta van demostrar definitivament que la terra es rodona i que el seu diametre es molt mes gran que el que havia imaginat colom. El continent desconegut - el continent americà té un poblament molt antic, rque remunta a mes de 20.000 anys. quan hi van arribar els europeus el pobles que l'habitaven havien desenvolupat civilitzacions peròsperes i havien creat grans imperis: asteca maia i inca. Feien servir la pedra com a material basic, i tot i que vivien d el'agricultura i la ramaderia, no coneixien la roba ni tenien animals de tir. quan colom i els seus homes van arribar a aquest Nou Món es pensaven que havien arribat a l'índia. per aixo quests nous territoris els van anomenar les índies, i els seus habitants, indis. Aquestes cultures indígenes també són conegudes com a precolombines, es a dir, anterior a l'arribada de colom. Els maies - la civilització maia es va estendre pel sud de la peninsula del Yucatán entre els segles V i XV. eren agricltors que vivien fonamentalment del conreu del blat de moro i s'organitzaven en ciutat Estat independents. van desenvolupar grans coneixements d'astronomia i de matemátiques i tenien un sistema d'escriptura jeroglífic. va construir bonics temples i palaus a la peninsula del Yucatán. Quan hi arribaren els espanyols aquesta civilització gairebé havia desaparegut per causes desconegudes. Els asteques - van poblar la fèrtil vall de mèxic entre els anys 1200 i l'arribada dels espanyols el 1519. Van ser un poble essencialment guerrer i van conquerir un gran imperi, amb capital a Tenochtitlan, que s'estenia pel centre i pel sud de mexic. tot el poder polític i religiós es concentrava en mans d'un emperador. l'agricultura i el comerç eren les seves activitats economiques principals. també desenvoluparen una pròspera civilització urbana, amb ciutats importants. igual que els maies, van edificar uns grans temples en forma de piràmide escalonada. Els inques - la civilització inca es va desenvolupar a amèrica del sud, als altiplans de la serralada dels Andes, en el període comprès entre els anys 1100 i el 1532, en què va ser conquerida pels espanyols. van crear un imperi amb centre a la regió de Cuzco que s'estenia cap al nord fins a Quito i cap al sud fins a Xiles. La seva població va arribar a superar els 12 milions d'habitants. eren un poble d'agricultors i estaven governats per un emperador, que era considerat com un deu (fill del sol) i rebia el nom d'Inca. al cor dels andes hi van construir fortaleses de pedra impresionants, com el Machu Pichu. La conquesta de Mèxic - el 1518 va sortir de Cuba una expedicio dirigida per l'extremeny Hernán Cortés que desembarcça en territori mexicà, on va fundar la ciutat de Veracruz(va conquerir el territori asteca). La conquesta del perú - l'any 1531 Francisco Pizarro, també extremeny, va dirigir la conquesta de l'imperi inca (actualment el perú, l'equador i una part de bolívia) juntament amb Diego de Almargo. Altres conquestes - finalment, a Asia, les illes filipines van ser conquerides per Legazpi i Urdaneta i van rebre aquest nom en honor de l'infant Felip, fill de Carles I. l'organització dels territoris conquerits - s'hi van crear dos virregnats: el de nova espanya (mexic, centreamerica i el carib) i el del perú (tot el sud fins a la patagònia). a cadascun hi havia un virrei al capdavant. Els virregnats tenien diverses províncies regides per governadors. L'explotació dels recursos - les terres es van repartir entre els colonitzadors i per treballar-les es va establir l'anomenat sistema d'encomienda. aques sistema permetia lliurar grups d'indigenes als nous colons perquè, a canvi de protecció, susistència i ensenyament religiós, treballessin per a ells i els paguessin tributs.El comerç americà - el monopoli de tot aquest comerç es va conecdir al port de sevills, des del qual salpaven i al qual arribaven tots els vaixells, que sempre viatjaven en grup (flotes) per protegir-se dels atacs dels pirates anglesos i holandesos. La societat colonial - al final del segle XVI els criolls, descendents dels colonitzadors, ja eren gairebé mig milió de persones. tambe eren nombrosos els metissos, fills d'indígenes i espanyols. A les zones on la mà d'obra nativa era escassa s'hi va transportar població negra d'Àfrica perque hi treballés com a esclava.