Història de la Catalunya Autònoma: De Pujol al Tripartit

La Catalunya autònoma

El sistema de partits a Catalunya

• Convergència Democràtica de Catalunya (CDC): Jordi Pujol.
• Unió Democràtica de Catalunya (UDC).
• Centristes de Catalunya – UCD.
• PSC-Congrés: Joan Reventós.
• PSC-Reagrupament: Josep Pallach.
• Federació Catalana del PSOE.
• Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
• Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
• Partit Popular (PP).
• Unió de Centre Democràtic (UCD): alguns membres van abandonar el partit i es van unir a CiU.

L'hegemonia de Convergència i Unió a la Generalitat

El 20 de març de 1980 es van celebrar les primeres eleccions autonòmiques, que van suposar el triomf de CiU amb el 28% dels vots. Jordi Pujol va formar un govern en minoria amb el suport d'ERC. Va tenir com a objectiu prioritari el desenvolupament de l'Estatut. L'aprovació de la LOHPA (Llei orgànica d'harmonització del procés autonòmic) va ser mal rebuda i va dificultar les relacions amb el govern central.

A les eleccions de 1984, 1988 i 1992, CiU va obtenir la majoria absoluta, fins al 1995, quan va quedar en majoria simple, posant fi als 23 primers anys de l'autonomia catalana.

Tasca del govern durant aquest període:

• Consolidar institucions pròpies amb les lleis sobre organització del govern i funció pública.
• Creació de la policia autonòmica (Mossos d'Esquadra).
• Impulsar el desenvolupament de matèries bàsiques, com l'ensenyament i la sanitat.
• Llei de normalització lingüística: promoció del català en l'ensenyament i major presència en mitjans de comunicació.
• Creació de tres canals de televisió (TV3, 33 i 3/24).
• Llei d'organització del territori: 41 comarques.

El govern tripartit d'esquerres

El 2003, el PSC va ser el partit més votat per un estret marge i es van unir el PSC, ERC i ICV. Pasqual Maragall va ser elegit president al capdavant d'un govern tripartit acordat amb el Pacte del Tinell.

El principal projecte va ser elaborar un nou estatut que reconegués el caràcter nacional de Catalunya, obtingués més competències per a la Generalitat, millorés l'autonomia tributària i establís drets i deures als ciutadans davant del govern de Catalunya. El text estatutari va ser aprovat pel Parlament el 2005 amb el vot de tots els partits, excepte el PP.