Resum Històric: Antic Règim, Absolutisme, Liberalisme i Moviments Obrers
Economia de l'Antic Règim
Era una economia basada en l’agricultura, on el senyor controlava unes terres que rebien el nom de senyoria territorial. Aquesta constava de reserva senyorial i masos.
Drets Senyorials
Conjunt de prestacions i rendes que rebien els senyors per la possessió de terres:
- Rebien part de la collita dels pagesos.
- El senyor exigia taxes per utilitzar el molí, etc.
- Els senyors eren propietaris alodials.
- Exercien regalies i podien encunyar moneda.
- Els pagesos pagaven el delme a l’Església.
Agricultura i Demografia
- L'agricultura es dedicava al policonreu de cereals. El comerç era escàs. La terra es dividia en guarets i terres comunals.
- La producció ramadera era insuficient. Les crisis de subsistència provocaven les anomenades revoltes del pa.
- La demografia tenia un creixement nul (mortalitat i natalitat altes). L’esperança de vida era baixa.
Indústria i Transports
- Indústria: artesania (gremis), treball domèstic i manufactures.
- Transports: carro o diligència i navegació marítima o fluvial.
Absolutisme Monàrquic
La monarquia de dret diví tenia poder absolut. Les seves funcions incloïen:
- Nomenar magistrats.
- Administrar justícia.
- Dirigir la política exterior.
L'arbitrarietat del sistema no protegia els súbdits del despotisme. L’òrgan principal de govern era el Consell d’Estat (triat pel rei) i els secretaris d’Estat.
El poder del monarca estava restringit per la llei divina (pel dret natural i les lleis fonamentals) i pels parlaments.
La Revolució Industrial
Desenvolupament del Sistema Fabril
El sistema fabril de producció es va desenvolupar gràcies a:
- La mecanització.
- La concentració d'obrers en fàbriques.
- L'ús de noves fonts d’energia (hidràulica i vapor).
- L'augment de la producció i el descens dels preus.
- La invenció de la màquina de vapor.
Sectors Clau i Expansió
- Sectors industrials: tèxtil cotoner, carbó i siderúrgia, metal·lúrgia i químic.
- Nous transports: ferrocarril i vaixell de vapor.
- Expansió del comerç.
Causes de la Revolució Francesa
- El règim monàrquic sucumbia davant la seva pròpia rigidesa.
- Sorgiment de la classe burgesa, que tenia diners però no tenia poder polític.
- Descontentament de les classes populars.
- Expansió de les idees il·lustrades.
- Crisi econòmica després de males collites.
- Problemes financers causats pel suport militar a la Guerra d’Independència dels EUA.
El Govern de Napoleó Bonaparte a França
Napoleó va clausurar la Revolució, però en va consolidar els valors moderats. Durant el Consolat es va redactar una nova Constitució.
El 1804, Napoleó es va nomenar emperador i va iniciar reformes i la creació de noves institucions:
- Creació dels Codi Civil, Codi de Comerç i Codi Penal.
- Desenvolupament de l'ensenyament públic.
- Uniformització lingüística.
Liberalisme: Principis Polítics i Econòmics
Doctrina política i econòmica basada en la llibertat i la propietat. Els seus principis fonamentals són:
- La raó i la llibertat individual.
- La Separació de Poders.
- La Constitució com a llei suprema.
- El Parlament limitava el poder del rei.
- La Sobirania Nacional.
- El sufragi censatari (vot restringit als rics).
Ludisme
Primera forma de lluita obrera contra el capitalisme. S’oposava a la industrialització cremant màquines, ja que els obrers pensaven que els robaven la feina.
Cartisme
Moviment popular que expressava l’agitació social de la classe obrera a causa dels canvis derivats de la Revolució Industrial, la conjuntura econòmica i les lleis del Parlament.
La Conferència de Berlín (1884-1885)
Aquesta conferència va ser convocada per resoldre les disputes territorials a l'Àfrica. Els principals projectes en disputa eren:
- Projecte Britànic: Pretenia connectar el nord africà amb el sud (El Caire - Ciutat del Cap).
- Projecte Francès: Pretenia exercir el domini en una franja est-oest.
Durant la conferència es van acordar els principis del repartiment d’Àfrica:
- Garantir la lliure navegació dels rius Níger i Congo.
- Establir els principis per ocupar territoris africans (domini efectiu de tot el territori).
- Notificació diplomàtica a altres potències de l’establiment d’una nova colònia.