Revolució Industrial: canvis econòmics, tecnològics i socials al segle XIX

1. Revolució Industrial

La Revolució Industrial va ser el resultat de canvis econòmics i tecnològics produïts per primera vegada a Gran Bretanya al segle XVIII. La població europea va iniciar un creixement ininterromput. Les causes del canvi van ser l'augment de la producció d'aliments i el progrés de la ciència i la medicina, que van provocar una disminució de la mortalitat i un increment de la natalitat. L'augment de la demanda d'aliments va fer pujar els preus, i això va dur els propietaris a millorar la producció agrícola.

Es van produir dues transformacions fonamentals:

• Llei que va posar fi al sistema senyorial i comunal de propietat de la terra. La propietat senyorial es va convertir en propietat privada.
• Nova tècnica de cultiu: substitució del guaret i progressiva mecanització.

2. Innovació tecnològica

Paral·lelament als canvis demogràfics i agraris, les noves màquines van substituir el treball manual, cosa que va augmentar la productivitat i va disminuir els costos de producció. L'aplicació de l'energia del vapor a la producció va revolucionar la tecnologia i les fonts d'energia tradicionals, i va permetre la generalització del sistema fabril, símbol de la Revolució Industrial.

Indústria tèxtil

A Gran Bretanya, el sector tèxtil va ser el primer a mecanitzar-se, amb l'aplicació de diversos invents com la llançadora volant, les noves màquines de filar i el teler mecànic. Això va incrementar la producció i va completar el procés de mecanització.

Sector siderúrgic

La utilització del carbó per fabricar ferro i acer també va incrementar la producció. La demanda de ferro per elaborar noves màquines agrícoles va afavorir el desenvolupament del sector.

3. Expansió de la industrialització

Paral·lelament, es van desenvolupar grans transformacions en el transport i el comerç. El fenomen realment innovador va ser la incorporació de la màquina de vapor en els transports:

• Activitat minera: apareix el ferrocarril, inicialment com a transport de mineral en vagonetes sobre rails de fusta. El 1829 es va incorporar la locomotora, que accionava el ferrocarril mitjançant vapor.
• Transport marítim: l'aplicació de la màquina de vapor va suposar els vaixells de vapor. El 1807 es van construir amb ferro, i el ferro va substituir la vela.

Es va desenvolupar una economia de mercat mitjançant l'increment del comerç interior i exterior. Es van enfrontar les posicions del lliurecanvisme i del proteccionisme.

4. El capitalisme industrial: liberalisme econòmic

El liberalisme econòmic va ser teoritzat pels pensadors britànics de finals del segle XVIII, destacant Adam Smith. Les seves bases són:

• Motor de l'economia: la recerca del màxim benefici.
• El mercat s'equilibra per l'oferta i la demanda.

El capitalisme industrial es va formar a partir d'aquests principis. El sistema es basa en la burgesia, que posseeix la propietat dels béns de producció, i en els treballadors, que no tenen propietat i lloguen la seva força de treball a canvi d'un salari.

Els elements que van consolidar decisivament el capitalisme industrial van ser els bancs, les societats anònimes i la borsa de valors. Durant el segle XIX la industrialització es va estendre a altres estats del món. Els processos no van ser regulars i presenten grans diferències entre països i regions.

• 1a Revolució Industrial: 1780-1870
• 2a Revolució Industrial: 1870-1920 (finals del XIX)

5. La segona fase de la indústria

A finals del segle XIX es desenvolupa una nova fase industrial. La primera gran novetat va ser un canvi energètic: l'electricitat s'aplica a la indústria, als transports, a les comunicacions, a la il·luminació i a l'oci. El petroli revoluciona el transport, amb l'aparició de l'automòbil i l'aviació, i s'aplica a la navegació.

En segon lloc, es produeixen canvis en l'organització de la producció, amb la producció en sèrie, que tindrà el seu màxim exponent en la fabricació en cadena.

En tercer lloc, s'impulsa la concentració industrial, amb l'objectiu principal de restringir la competència.

La societat del segle XIX

La societat estamental es transforma en una societat de classes:

• Gran burgesia: industrials, banquers i rendistes.
• Mitjana burgesia: professionals, comerciants i funcionaris.
• Petita burgesia: empleats, artesans i propietaris.
• Classe obrera: jornalers.