La Poesia Èpica Llatina i el Jaciment d'Empúries

Poesia èpica

La poesia èpica és una composició poètica en versos regulars de caràcter narratiu que celebra accions i personatges heroics extrets de la història o de la llegenda. En el cas de l’èpica llatina, a més a més d'aquests carmen convivalia (poemes pronunciats en festes, funerals o banquets), cal destacar també la importància del contacte amb la Magna Grècia. L’èpica llatina no es pot entendre sense l’homèrica, de la qual neix.

L'èpica arcaica (s. III – II aC)

Destaquen tres grans autors:

• Livi Andrònic: És el primer autor de la literatura llatina.
• Nevi: Va escriure el Bellum Punicum.
• Enni: Va escriure un poema èpic titulat Annales, que recollia els fets més importants des de la fundació de Roma fins a la seva època. La seva obra és considerada la més important fins a l'aparició de l'Eneida de Virgili.

L'èpica clàssica: l'època d'August

La poesia pren un paper decisiu en la literatura llatina gràcies, sobretot, al mecenatge de la cort i d'alguns poderosos. L'època d'August es va caracteritzar per la pau interior, la prosperitat general i l'ampliació de l'Imperi. A més a més, va iniciar un seguit de reformes per tal de sanejar l'Estat i protegir la família, la religió, la moral i la tradició. Així, va considerar oportú envoltar-se d'homes de lletres com Mecenes per dur a terme totes les seves actuacions.

Durant el mandat d'August, va disminuir la importància de l'oratòria perquè no hi havia la llibertat d'expressió de l'època republicana i, en prosa, només va destacar l'historiador Tit Livi. En canvi, la poesia va arribar a la seva màxima esplendor amb noms com Virgili, Ovidi, Horaci, Properci i Tibul.

Virgili

Virgili, nascut a Màntua, provenia d'una família modesta que, malgrat les seves limitacions econòmiques, va aspirar a proporcionar-li la millor educació possible. Després d'estudiar a Cremona, Milà i Roma, on va perfeccionar la seva habilitat poètica amb els Poetae Novi, Virgili va tornar a Màntua, però les dificultats financeres el van obligar a retornar a Roma. Amb el suport de l'emperador August, va ser introduït al cercle literari de Mecenes, rebent una finca a Nola i destacant com a poeta amb obres com Les Bucòliques i Les Geòrgiques.

La culminació de la seva carrera va arribar quan August li va encarregar la composició de l'Eneida, a la qual Virgili va dedicar dotze anys de la seva vida. Després d'un viatge a Grècia i Àsia Menor per corregir possibles errors en la seva obra, Virgili va morir abans d'arribar a Bríndisi, complint el seu últim desig: cremar l'Eneida per aplicar-hi les darreres correccions. Malgrat això, l'emperador August va decidir no seguir aquest desig, permetent-nos així conservar aquesta magnífica obra literària.

Obres principals

• Les Bucòliques: Són 10 poemes breus on els protagonistes són els pastors que vivien a la mítica Arcàdia. També s'explica el mite de les edats, concretament parla de l'edat d'or i desitja que Roma visqui una segona edat d'or. Van ser un encàrrec del seu amic.
• Les Geòrgiques: És un poema didàctic dividit en 4 llibres. Va ser escrit per encàrrec de Mecenes.
• L'Eneida: Poema èpic culminant de la literatura llatina. Formada per uns 10.000 versos i dividida en 12 cants, és un encàrrec d'August i és considerada la gran epopeia nacional de Roma. L'obra explica l'establiment d'Eneas a Itàlia per preparar la fundació de la futura Roma. S'inspira en els poemes homèrics: els sis primers recorden a l'Odissea i els sis darrers a l'Ilíada. El seu estil és elegant i equilibrat, amb un llenguatge harmoniós ple de figures retòriques.

Empúries

Colonització

Durant els segles VIII i VII aC, els grecs van experimentar una època d'inestabilitat social a causa del creixement demogràfic i la manca de recursos, conduint a un important moviment migratori i a l'establiment de colònies al Mediterrani. Els foceus van fundar Massàlia i un mercat a la desembocadura del Fluvià, més tard reemplaçat per una nova ciutat, Neàpolis.

En el 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica, els romans van establir una base militar a prop d'Empòrium per defensar-se d'Anníbal. Amb el temps, la ciutat es va transformar en una ciutat romana independent, Emporiae, que va experimentar esplendor fins al segle I dC. Després, va començar una decadència a causa de factors com la inutilització del port, canvis en les rutes comercials i l'ascens de ciutats com Gerunda, Tarraco i Barcino. La població es va concentrar a Sant Martí d’Empúries, i al segle IV dC, Empúries es va reduir a la primitiva Palaiàpolis. Va ser seu episcopal durant l’Antiguitat Tardana i va tenir un paper destacat durant el domini àrab i la recuperació franca. Al segle XVI, va donar lloc al petit nucli de pescadors que va fundar la vila de l’Escala. Les excavacions, iniciades el 1908, han revelat un 25% del jaciment, i actualment, Empúries és un parc arqueològic integrat al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Urbanisme i restes

De la Neàpolis grega en conservem:

• La muralla.
• El recinte d’Asclepi: centre terapèutic i religiós consagrat al déu Asclepi.
• El recinte de Serapis.
• Factoria de salaons.
• Macellum: un petit mercat.
• L’àgora: plaça pública on s'ubicaven els edificis públics.
• La stoa: lloc de comerç i passeig.
• La basílica paleocristiana.
• Habitatges privats.
• L’escullera hel·lenística: monument emblemàtic d'Empúries.

De la ciutat romana en conservem:

La muralla,el fòrum que era la plaça pública on es distribuïen els principals edificis comercials,el amfiteatre que era l'únic edifici d'oci testimoniat a Empúries,la palestra que era un gimnàs,la domus,la insulae que era els bloc de pisos,les termes utilitzades per la higiene personal i com a centre de reunió social i per ultim la necròpolis.