Història d'Empúries: de la Paleàpolis a la Neàpolis

La Paleàpolis

L'antiga illa on els grecs van fundar el seu primer establiment és avui el poble de Sant Martí d'Empúries.

La Neàpolis

En l'antiguitat, en Terra Ferma, segle II a.C. al I d.C., la Neàpolis es va trobar sota l'òrbita de Roma. Santuari del sud-oest construït al segle IV a.C. i considerat sota l'advocació d'Asclepi, déu de la medicina. La ciutat es va anar estenent des del nord cap al sud en diverses fases amb un traçat urbanístic irregular adaptat al relleu del terreny.

L'Àgora

Una gran plaça envoltada de porxos era el centre de la vida política i comercial de la ciutat. La travessava el Carrer principal que recorria la ciutat des de la plaça de la porta sud de la muralla fins al port al nord. En el període de més prosperitat, II a.C., es van realitzar reformes urbanístiques.

Muralla Monumental

Defensada amb torres, va permetre estendre l'àrea de la ciutat cap al sud.

Recinte Porticat

En la Terrassa inferior, darrere de la muralla, es va construir un temple, posteriorment consagrat a Serapis.

Reformes

El santuari es va situar a la Terrassa més elevada al sud-oest. Es va ampliar l'Àgora i es va construir una stoà a l'Àgora, un edifici porticat amb dues naus i dos pisos, amb locals comercials a l'interior.

Habitatges

Les cases de la Neàpolis eren modestes, amb planta baixa amb 2 o 3 habitacions, construïdes amb parets de tovot sobre un fonament de pedra. Algunes cases al costat de l'Àgora disposaven de peristil i alguns tenien mosaics.

Població

Els habitants de la ciutat grega en el seu conjunt al moment de més gran poblament devien ser d'uns 1500.

Arribada dels Romans

Els romans arriben a Catalunya a través d'Emporion, una colònia grega fundada cap al 600 a.C. Més endavant, durant el s. II a.C., els romans instal·len un campament militar permanent al costat de la ciutat grega, que conserva la seva independència. A principis del s. I a.C., el campament militar es converteix en una ciutat poblada per itàlics i independent de la grega. A mitjan segle I a.C., la ciutat ascendeix a la categoria de municipium. Les muralles que separaven els dos nuclis urbans, el grec i el romà, van ser enderrocades i un nou tram murari va unir les dues ciutats en una sola.

Urbanisme Romà

La ciutat d'Empúries va ser projectada seguint els cànons urbanístics de les colònies romanes. Es va envoltar de muralla i es va començar a aixecar el fòrum. El Cardo Maximus unia el fòrum i la porta principal del sud. Un mur separava el recinte emmurallat en dues parts, amb una muralla construïda amb gran blocs poligonals de pedra i formigó.

Fòrum

El fòrum ocupava quatre illes i s'articulava en dues parts dividides per un decumanus. Es va reformar en època d'August, amb una nova entrada de les tabernae i un nou pòrtic amb tribunal. Es van aixecar temples i es va tancar tot el recinte amb murs de tovots.

Decadència

A partir del segle I d.C., Empúries va començar a experimentar una lenta decadència, afectada per diversos factors com els canvis en els fluxos comercials i les reformes administratives romanes. La ciutat es va despoblar i es va replegar en el promontori de l'actual Sant Martí d'Empúries.