Salt de llargada en atletisme: fases tècniques i rècords

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,1 KB
Actualizado el

Resumen

El document presenta el salt de llargada com una especialitat atlètica de tècnica relativament simple. Inclou alguns rècords històrics de llargada i de 100 metres, i descriu les qualitats que determinen el rendiment dels saltadors. També explica les fases de la tècnica: carrera d'impuls, batuda, vol i aterratge.

Puntos clave

  • El rendiment en el salt de llargada depèn de la velocitat de cursa, el sentit del ritme, la força reactiva de salt i la coordinació de braços i cames.
  • La tècnica es divideix en quatre fases: carrera d'impuls, batuda, vol i aterratge.
  • Durant la carrera cal assolir la màxima velocitat que l'atleta pugui controlar.
  • La batuda transforma la velocitat horitzontal en una component vertical, perdent el mínim de velocitat possible.
  • Hi ha tres tipus de vol: natural (sail), extensió (hang o penjat) i passes a l'aire (hitch-kick).
  • Els salts horitzontals són el salt de llargada i el triple salt; els verticals, el salt d'alçada i el salt de perxa.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Atletisme

Salt de llargada

És una de les especialitats més naturals i tècnicament més simples.

Atletes

Llargada

100m

Jesse Owens - 1935

8.13m

10.2s

Carl Lewis - 1989

8.87m

9.86s

Leroy Burrell - 1991

8.37m

01/09/85

Característiques dels saltadors de llargada:

  • El rendiment es determina per variables que estan clarament relacionades amb les capacitats:

    1. Velocitat de cursa
    2. Sentit del ritme
    3. Força reactiva de salt
    4. Coordinació de braços i cames

Tècnica

El salt de llargada pot estructurar-se en les següents fases: Carrera d'impuls, batuda, vol i aterratge.

Carrera - Agafar màxima velocitat que nosaltres puguem controlar.

Batuda - Velocitat horitzontal a una vertical, per perdre el mínim de velocitat – contacte, amortiguació i extensió.

Vol - Moment en què l'atleta no té contacte amb el terra: 1. Natural (sail) 2. Extensió (hang o penjat) 3. Passes a l'aire o en curs (hitch-kick).

Caiguda - El tronc s'apropa a les cames i el gluti s'ajunta als talons, amb les mans endavant.

Els salts s'organitzen en:

  • Horitzontals: salt de llargada i triple salt
  • Verticals: salt d'alçada i salt de perxa

Preguntas frecuentes

Quines són les fases del salt de llargada?

Les fases són la carrera d'impuls, la batuda, el vol i l'aterratge. Cadascuna té una funció concreta per conservar i aprofitar la velocitat.

Quins tipus de vol existeixen en el salt de llargada?

El document distingeix tres tipus: el vol natural (sail), el vol d'extensió (hang o penjat) i el vol amb passes a l'aire (hitch-kick).

Quins salts són horitzontals i quins verticals?

Són horitzontals el salt de llargada i el triple salt. Són verticals el salt d'alçada i el salt de perxa.

Ponte a prueba

Tarjetas de repaso

Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.

Test

1. Quina de les següents qualitats NO es menciona com a determinant del rendiment en el salt de llargada?
2. Quines són les quatre fases tècniques del salt de llargada?
3. Què és l'objectiu de la batuda?
4. Quin dels següents és un tipus de vol segons el document?
5. Quin és el salt vertical del grup descrit al text?
6. Quin rècord de 100 m s'indica per a Carl Lewis?

Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.