La repressió franquista a Catalunya: violència, depuració i resistència
La repressió franquista
El règim franquista va caracteritzar-se per la repressió contra els moviments democràtics i d'esquerres, contra tots els valors que va representar la República i contra qualsevol expressió nacionalista de Catalunya i de les altres nacionalitats de l'Estat. La repressió va aplicar la lògica de l'extermini, en un grau de crueltat que podia arribar a extrems de bogeria. Franco va arribar a considerar els patiments i el dolor dels vençuts com un just càstig diví per haver-se sortit de la via patriòtica correcta.
La repressió política, social i cultural
Hi va haver responsabilitats polítiques, i hi va haver repressió de la confraria i el comunisme: els presumptes delictes van quedar sotmesos a la jurisdicció militar. Milers de persones van ser empresonades pels seus ideals polítics. Van ser jutjades unes 40.000 persones a Catalunya i unes 30.000 al País Valencià. Milers van ser afusellades. Vint anys després de la guerra encara es duia gent per delictes de guerra. La dictadura va crear el Tribunal d'Ordre Públic per jutjar els delictes polítics. Un dels judicis més famosos va ser l'anomenat Procés 1001, contra dirigents de les Comissions Obreres il·legals.
En el món administratiu, docent i cultural, les depuracions van comportar l'acomiadament d'uns 25.000 funcionaris i empleats públics, expulsats fora de Catalunya. La repressió cultural per imposar els valors dels vencedors es va practicar a través dels llibres de text, en què s'enaltia la figura del general Franco i es falsejava la història.
L'intent de genocidi cultural a Catalunya
El conflicte bèl·lic va comportar un enfrontament entre catalans i altres sectors benestants i religiosos del país que van acceptar la dictadura franquista. L'objectiu era imposar un nacionalisme espanyol uniforme: qualsevol manifestació no afí a Espanya s'havia d'eliminar. A Catalunya es va aplicar una repressió sistemàtica de tots els signes específics de la identitat catalana: política, simbòlica i social. La majoria dels militants de l'ERC van ser represaliats. L'acte més emblemàtic va ser l'afusellament del president de la Generalitat, Lluís Companys, condemnat a mort per rebel·lió militar i executat. Es van prohibir les activitats clandestines en català. Durant la dècada de 1960 va ser possible publicar revistes i llibres en català, però amb censura.
Epíleg: la mort de Franco
Franco va morir el 20 de novembre de 1975. Més tard arribarien la democràcia i l'Estatut d'Autonomia. Els partits polítics que es van presentar a les primeres eleccions com a representants de l'herència franquista a penes van obtenir diputats. L'oposició antifranquista va mantenir l'esperit democràtic i la recuperació de la identitat nacional de Catalunya. Gràcies als esforços del poble i als deures de l'oposició, la transició a la democràcia va ser possible.