La Renaixença i el naixement del catalanisme polític a Catalunya i les Illes Balears

La Renaixença i el naixement del catalanisme polític

Segle XIX-Classe burgesa pren paper protagonista que ajudarà a cisellar el perfil del catalanisme polític.

Barcelona i Bilbao-Ciutats pioneres en la industrialització dins l'estat espanyol, els problemes derivats d'això feren que la burgesia catalana s'aglutinàs en defensa dels seus interessos.

A Catalunya es defensa amb força la política proteccionista (lleis que protegeixen la indústria pròpia). La burgesia va trobar en la Renaixença un canal de transmissió dels seus interessos de classe: l'enfrontament amb el govern fa que la burgesia empari i potenciï el ressorgiment cultural de Catalunya i comenci a reclamar autonomia. Solucions davant de la nova Revolució Industrial:

• Jaume Balmes desaconsella la independència però recomana un model d'autonomia semblant al nacionalista irlandès.
• Joan Mañé i Flaquer denuncia els abusos administratius i polítics de Madrid, en una mostra de regionalisme molt conservador.
• Valentí Almirall tesis federalistes de Pi i Margall per fer la primera proposta teòrica sobre el catalanisme polític, recollida a la seva obra Lo catalanisme (1886); responsable del primer diari en català (Diari Català, 1879-1881).

Josep Torres i Bages, bisbe de Vic, publicà La tradició catalana (1892), la Renaixença ja havia estat superada, però aquí es recull el pensament del catalanisme de rel religiosa.

RENAIXENÇA I ROMANTICISME A LES ILLES BALEARS

Renaixença: Moviment romàntic de caire conservador, històric, medievalista i enyoradís del Romanticisme.

Als Jocs Florals hi van participar molts poetes mallorquins.

Darrer terç del s. XVIII i el primer del XIX (anterioritat a la Renaixença catalana) a Menorca varen sorgir escriptors en català, cosa d'especial relleu ja que es trobaven en un moment de plena decadència.

“Període menorquí de la literatura catalana”. Escriptors capdavanters: Vicenç Albertí Vidal i Joan Ramis i Ramis.

La Renaixença en l'estètica del Romanticisme

El Romanticisme s'oposà a la rigidesa dels cànons neoclàssics. Enyorança de l'Edat Mitjana meravellosa, cerca evadir-se del món a través de la soledat i el misteri. Coses lletges motiu de creació literària, grotesc i esperpèntic també pot ser bell.

Originalitat i imaginació creadora, art capaç de commoure els lectors, sense límits. Valoraren tot el que el classicisme havia menyspreat.

Interès pels temps medievals, afavorí les inquietuds dels homes de la Renaixença i desvetllà l'esperit nacionalista que cercava la pròpia identitat.

1778 “Sociedad de Amigos del País”, a poc a poc es va formar una minoria il.lustrada que esdevindria la primera saó del camp on donaria fruit la llavor romàntica.

La Palma (1840-1841), Josep Maria Quadrado i Tomàs Aguiló, setmanari d'història i literatura. Difondre el romanticisme entre intel.lectuals mallorquins, contribuir a crear l'ambient propici perquè la Renaixença es propagàs a Mallorca i els escriptors s'expressesin en la nostra llengua. Revista redactada en castellà.

A Mallorca va ser un moviment literari, amb integració en les lletres catalanes i entusiasme, una sèrie de poetes es vincularen tot d'una al ressorgiment de la llengua i a restaurar-la com a llengua normal de la cultura.

Tomàs Aguiló

Va aconseguir fer-se un llenguatge literari molt acceptable i sentia el gust per l'idioma.

Obra farcida de tòpics de l'època, composicions de caire popular escrites en llenguatge planer i molt expressiu.

Llengua. Enfront del dilema que es plantejava accepta la solució popular: fluid i elegant. A les Balears la llengua s'havia conservat més pura i més expressiva que en el continent, per tant, els escriptors d'aquí tenien un instrument molt eficaç.

Jeroni Rosselló

Temperament romàntic i contrast amb Tomàs Aguiló. Llenguatge arcaic i erudit que cau de ple dins la caricatura involuntària.

Va presidir els Jocs Florals del 1873 i el seu discurs encara avui ens sorprendria per la rotunditat i extraordinària claretat de visió que suposen respecte dels objectius de la Renaixença.

Altres escriptors

Guillem Forteza, Tomàs Forteza, Josep Tarongí, Ramon Picó i Campanar, Pere d'Alcàntara Penya, Margarida Caimari, Manuela de los Herreros. Incorporació de la dona a la literatura.