La Renaixença: Moviment de recuperació cultural a Catalunya al segle XIX

La Renaixença

2.1. Definició Moviment global de recuperació de la societat catalana durant el s. XIX i el seu procés de recuperació de la llengua i la literatura pròpies després de la decadència. Només es va començar a imposar un cop el projecte de redreçament de la literatura ja era un fet, 1870. En un principi es anomenada restauració, després l'anomenaren així a imitació de la rinascita italiana. 1871 queda consolidat amb la publicació de la revista La Renaixensa.

Marc històric i cultural

Rels de la Renaixença Paral.lel a la irrupció del Romanticisme a les nostres terres. S. XVIII, Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, Universitat de Cervera i la Junta de Comerç, van fer una feina de gran interès que ajudà a desvetllar la consiència històrica. Fet que tengué fota rellevància: intensa campanya perquè el català tornàs a ser la llengua oficial del Principat. Factors que propicien la Renaixença Revolució industrial que fa que la burgesia catalana se senti poderosa i reclama una protecció dels seus interessos econòmics i un reconeixement de la seva realitat cultural i donà suport decisiu a les ànsies de redreçament cultural. El moviment va esdevenir un intent de recuperació d'una consciència diferencial catalana i una necessitat d'adaptació del corrent estètic més viu del moment. Impulsors de la Renaixença Antoni de Capmany (historiador), Baldiri Reixach (pedagog i gramàtic), Pau Ballot i Antoni Puigblanch (gramàtics) i germans Ignasi i Fèlix Torres i Amat (clergues il.lustrats) són intel.lectuals importants del s.XVIII i XIX gràcies als quals s'establiren les bases sòlides de la Renaixença.

Límits Inici

Aribau va escriure per celebrar l'onomàstica del seu patró al 1833 un poema publicat a El Vapor el 1833, “La pàtria”. La data del fi de la Renaixença és el 1877 quan Verdager rebé el premi extraordinari dels Jocs Florals pel seu poema “L'Atlàntida” i Guimerà va ser proclamat “mestre en gai saber”. El moviment havia arribat a la seva plenitud.

Bonaventura Carles Aribau i “La Pàtria”

(1789-1862), naixement a Barcelona en una família menestral. Pare exiliat, no va poder acabar els estudis i es va posar a traballar a nel comerç. 1826 va anar a Madrid per treballar amb el banquer Gaspar Remisa. Tenguè diversos càrrecs com director general del tresor. A causa de la lluita entre lliurecanvistes i proteccionistes i decepcionat per la política va tornar a Barcelona on va morir molt pobre.

Figures capdavanteres de la Reinaxença Joaquim Rubió i Ors (1818-1899)

Poeta, autor dramàtic, historiador i crític, estudià dret i filosofia i lletres. 1847 càtedra de literatura de la Universitat de Valladolid. 1858 càtedra d'història de la Universitat de Barcelona, arriba a ser rector. 1839 publicació al Diario de Barcelona de poemes sgnats amb el pseudònim de Lo Gayter de Llobregat (homenatge a la musica popular). Fou un dels restauradors dels Jocs Florals i fou qui donà el lema: Pàtria, Fe i Amor. Mantinguè fe en la literatura catalana. Tengué una forta influència sobre Milà i Fontanals. Manuel Milà i Fontanals (1818-1884) Romanista i catedràtic de literatura a la Universitat de Barcelona. Mitjançant els seus estudis sobre literatura medieval i literatura popular catalanes va estimular molts autors de la Reinaxença, com Jacint Verdaguer. Marià Aguiló (1825-1897) Bibliògraf i bibliòfil. Director de la Biblioteca Universitària de Barcelona. Neix a Palma, estudia dret a Barcelona i entra en contacte amb la Renaixença. Va ser un dels principals promotors i es va dedicar a l'apostolat de la llengua. Excursionista infatigable, recull de cançons, tradicions populars i lèxic. Els Jocs Florals 1859, reinstauració. Víctor Balaguer i Antoni Bofarull aconseguiren crear un ambient definitiu que facilità la restauració amb articles al Diario de Barcelona. Primer diumenge de maig de 1859 es van celebrar a la Sala del Consell de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. Imitació de la Festa de la Gaia Ciència que havia instituït Joan I el 1393. PàtriaEnglantina, Fe-Viola d'or i Amor-Flor natural. Es convertí en el motor de l'esperada revifalla de la literatura catalana, fou un esdeveniment social a la ciutat de Barcelona. El caràcter de les obres era anacrònic, aquests jocs van influir a la consolidació de la nostra llengua com a prestigi i li donà una sòlida base social. Relació entre Renaixença i Romanticisme es fa ben palesa. La Renaixença: moviment de recuperació d'ampli abast, Romanticisme: canal d'expressió d'aquest corrent de restauració de la nostra llengua i literatura. 1924-Tolosa de Llenguadoc. 1923-1930 (Dictadura Primo de Rivera)-Sessió privada. 1941-Exili. 1978-Es tornen a celebrar a Barcelona. Dos aspectes importants: Discussions ortogràfiquesNormes ortogràfiques de Pompeu Fabra (1913) i progressiva politització.

La Renaixença i el naixement del catalanisme polític Segle XIX

Classe burguera pren paper protagonista que ajudarà a cisellar el perfil del catalanisme polític. Barcelona i Bilbao-Ciutats pioneres en la industrialització dins l'estat Espanyol, els problemes derivats d'això feren que la burgesia catalana s'aglutinàs en defensa dels seus interessos. A Catalunya es defensa amb força la política proteccionista (lleis que protegeixen la indústria pròpia). La burgesia va trobar en la Renaixença un canal de transmissió dels seus interessos de classe: l'enfrontament amb el govern fa que la burgesia empari i potenciï el ressorgiment cultural de Catalunya i comenci a reclamar autonomia. Solucions davant de la nova Revolució Industrial: a) Jaume Balmes desaconsella la independència però recomana un model d'autonomia semblant al nacionalista irlandès. b) Joan Mañé i Flaquer denuncia els abusos administratius i polítics de Madrid, en una mostra de regionalisme molt conservador. c) Valentí Almirall tesis federalistes de Pi i Margall per fer la primera proposta teòrica sobre el catalanisme polític, recollida a la seva obra Lo catalanisme (1886); responsable del primer diari en català (Diari Català, 1879-1881). Josep Torres i Bages bisbe de Vic, publicà La tradició catalana(1892), la Renaixença ja havia estat superada, però aqui es recull el pensament del catalanisme de rel religiosa.