Renaixença Catalana: Autors i Obres Clau
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,85 KB
Precedents de la Renaixença
La Renaixença va tenir diversos precedents importants, entre els quals destaquen figures com Antoni de Capmany, amb Las memorias históricas sobre la Marina, Comercio y Arte de la antigua ciudad de Barcelona; Pròsper de Bofarull, amb Los Condes de Barcelona vindicados; Josep Pau Ballot, amb Gramàtica i apologia de la llengua catalana; i Fèlix Torres Amat, amb Las memorias para ayudar a formar un diccionario de escritores catalanes, que inclou més de 2000 autors.
Inicis de la Renaixença i els Jocs Florals
Es considera que la Renaixença comença amb la publicació del poema "La Pàtria. Trobes" de Bonaventura Carles Aribau a la revista "El Vapor" (tot i que no era la seva intenció iniciar-la). Joaquim Rubió i Ors ("Lo Gaiter de Barcelona") va contribuir a aquest moviment escrivint al Diari de Barcelona. Ell va proposar el retorn dels Jocs Florals, que es van proposar el 1841 però no es van realitzar fins al 1859. Antoni de Bofarull i Víctor Balaguer van escriure poesia per donar visibilitat a la llengua catalana.
El Romanticisme i la seva Influència
El Romanticisme és un moviment nacionalista que recupera les tradicions populars, representant l'ànima del poble. Rebutja els cànons clàssics i l'estètica neoclassicista del segle anterior. Defensa la llibertat i l'individualisme de l'artista, així com l'originalitat. Reivindica la lletjor, l'horror i el grotesc com a elements estètics. Barreja els gèneres i estils en una mateixa obra. Predomina la subjectivitat i el sentiment. Es tendeix a l'evasió de l'individu. Exalta el sentiment nacionalista i patriòtic, intentant recuperar les tradicions medievals. Hi ha presència de l'exotisme i l'aventura en algunes obres. Referents importants del Romanticisme són Victor Hugo i Sir Walter Scott, com a representants conservadors, i P.B. Shelley i Lord Byron, com a representants més liberals.
Jacint Verdaguer: Figura Clau de la Renaixença
Jacint Verdaguer és el màxim exponent de la Renaixença i la figura més important del segle XIX per dos motius principals:
- Va escriure una poesia molt ambiciosa.
- Va generar una poesia culta en català modern i assequible, comparable en aquest sentit a la de Ramon Llull.
Biografia de Jacint Verdaguer
- Va néixer a Folgueroles (Osona) el 1845 en una família pagesa.
- Va ser ordenat sacerdot a Vic el 1870.
- Va arribar a Barcelona el 1876.
- Va guanyar els Jocs Florals el 1877 amb L'Atlàntida.
- El 1886 va anar a Terra Santa a causa d'una gran crisi existencial. De retorn a Barcelona, es va dedicar als pobres i a buscar un camí espiritual. Va començar a practicar exorcismes i a demanar préstecs al Marquès de Comillas per donar-los als pobres. Després d'aïllar-se dos anys al santuari de la Gleva (Osona), va tornar a Barcelona, però sense poder exercir a causa dels exorcismes.
- Va morir a Vallvidrera el 1902.
Temàtiques en l'Obra de Verdaguer
- Natura: capacitat de descriure cataclismes terrestres amb imatges carregades de força i intensitat.
- Pàtria: connexió amb la tradició dels Jocs Florals de reivindicació de la pàtria.
- Lírica i personal: expressió de sentiments com la solitud i l'angoixa, o l'enyorança del paradís perdut.
- Religió: poesia mística, textos religiosos, fomentant la pietat i les pràctiques religioses.