La Decadència: Literatura Catalana (s. XVI-XIX)

La Decadència

Definició i Context Històric

La Decadència és el període literari que comença al final de l'Edat Mitjana, al segle XVI, i s'estén fins a la Renaixença, al segle XIX. S'entén com a Decadència l'etapa de retrocés de la llengua catalana escrita i culta. Aquesta decadència de la literatura catalana contrasta amb l'esplendor del Segle d'Or de la literatura castellana. Aquesta època coincideix amb la castellanització de gran part d'Espanya a causa de la Guerra de Successió i el casament dels Reis Catòlics de la Corona d'Aragó.

Causes Polítiques i Econòmiques

• Mort de Martí l'Humà sense descendència.
• La celebració del Compromís de Casp i l'arribada de la dinastia castellana dels Trastàmara.
• Unió de les cases reials de Castella i Aragó.
• La Guerra de Successió i l'arribada de la dinastia borbònica a la corona espanyola.
• La castellanització de la llengua catalana.
• Les guerres al Mediterrani i la reducció del comerç.

Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona

Vicent Garcia (1579-1623), conegut com el Rector de Vallfogona, va ser un poeta i eclesiàstic català. És considerat el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. Va tenir una immensa fama, fins i tot després de la prohibició de les seves obres, i no va ser fins al triomf de la Renaixença que va començar a ser criticat i culpat de la castellanització literària i de la decadència de la literatura catalana.

Obres de Vicent Garcia

1. A una hermosa dama de cabell negre...

És un cant a una bella dama. Les característiques principals són el contrast i el joc semàntic. L'acció se situa en un terrat, on el poeta contempla com la dama es pentina. L'autor es pregunta si el seu cor podria arribar a ser estimat pel de la dama. És un sonet de versos decasíl·labs amb rima ABBA ABBA.

2. A una monja gravada de verola...

Tracta sobre el menyspreu a una monja que ha patit verola i té tota la cara marcada, la qual descriu detalladament. Maleeix la lletjor i la relaciona directament amb la mort. És un sonet de versos decasíl·labs amb mètrica ABBA ABBA ACD ACD.

La Poesia Popular

La poesia popular és típica dels segles XVII i XVIII i permet posar en dubte la suposada decadència total. És una poesia principalment dedicada al poble per expressar i representar situacions reals, i és un gènere útil per a la lectura de la història social. Els mitjans bàsics de comunicació social eren la predicació i les representacions teatrals.

Característiques de la Poesia Popular

• Transmissió oral amb un llenguatge no col·loquial.
• Gèneres d'extensió curta i espontània.
• Anònims.
• Difosos a totes les generacions de l'època.
• Acompanyats de música i lletra.

Gèneres de la Poesia Popular

Els Romanços

Els romanços eren poesies narratives de versos indeterminats, amb rima assonant als versos parells i sense rima als senars.

Els Goigs

Els goigs són una mostra de la literatura popular i culta, amb una tradició que va des de l'Edat Mitjana fins al segle XX. S'imprimien quasi simultàniament a la seva creació. Eren cançons religioses d'escriptura anònima amb melodies, cantades durant actes importants. Provenen de l'antiga dansa, i eren versos de set síl·labes amb una tornada de quatre versos, amb cobles i retronxes.

Les Nadales

Les nadales són cançons pròpies del Nadal, amb melodies que normalment tracten sobre el nen Jesús. Es transmeten oralment de generació en generació, són anònimes i, al llarg del temps, poden haver canviat les versions. La cançó més popular és El cant dels ocells, que s'ha anat perdent al llarg del temps, on les bèsties parlaven amb veu humana la nit de Nadal.

Cançons de Bandolers i Lladres de Camí Ral

En principi, l'activitat dels bandolers es generalitza al món mediterrani i es localitza en llocs de fronteres i comarques muntanyoses. Aquest bandolerisme barroc no era obra de simples lladres, sinó que feia referència a herois, i la gran temàtica era el robatori. El personatge més important dins dels bandolers és en Serrallonga.