Relleu de la Península Ibèrica: Formació, Mesetes i Serralades

Situació de la Península Ibèrica

La Península Ibèrica està situada al punt més occidental d'Europa. Pel sud, només 14 km separen Gibraltar d'Àfrica. El 85% del territori d'Espanya el constitueix la península.

Característiques del Relleu Peninsular Espanyol

Les característiques principals del relleu peninsular són la seva forma massiva, l'elevada altitud mitjana, la disposició perifèrica del relleu i la diversitat del seu paisatge.

Era Primària

Les primeres terres peninsulars emergides formaven l'antiquíssim massís granític gallec. En el transcurs de milions d'anys, en aquest mar s'hi van dipositar estrats. Durant l'era primària, aquests van començar a suportar grans pressions i temperatures elevadíssimes originades pels moviments de l'escorça terrestre (moviment hercinià) i es van plegar lentament. Es van formar grans sistemes muntanyosos.

Era Secundària

L'era secundària va suposar un període de calma geogràfica.

Període Terciari

En el període terciari, a causa de l'impacte d'un meteorit de grans dimensions, es va originar una gran inestabilitat en les plaques tectòniques de l'escorça terrestre. Les múltiples col·lisions i trencaments van ocasionar els moviments orogènics. Part de l'actual península es va fracturar en dos blocs, la Meseta Nord i la Meseta Sud, les quals estan separades pel Sistema Central i les Muntanyes de Toledo, també formades pels moviments. També es va formar el Sistema Ibèric i part de la Serralada Cantàbrica; els Pirineus, Serralades Bètiques i Serralades Litorals Catalanes.

Període Quaternari

El període quaternari es va iniciar fa 1,8 milions d'anys i perdura fins ara. Es caracteritza per l'erosió dels relleus alpins (es va formar la depressió de l'Ebre i la del Guadalquivir) i també per la sedimentació i el rebliment de les zones baixes (es van formar les planes litorals).

La Meseta Central

La Meseta Nord

La travessa el Duero. Està envoltada per muntanyes. La Meseta Nord està inclinada cap a l'oest i és més elevada que la Meseta Sud.

La Meseta Sud

Està dividida per les Muntanyes de Toledo. Hi ha dos altiplans, un travessat pel riu Tajo i l'altre pel Guadiana.

Serralades Interiors de la Meseta

Sistema Central, Muntanyes de Toledo.

Sistema Central

Divideix la Meseta en dos. Està format per: Somosierra, Guadarrama, Gredos i Gata. Almanzor és el pic més alt.

Les Muntanyes de Toledo

Divideixen en dues parts la Meseta Sud i els rius Tajo i Guadiana. Hi distingim les Muntanyes de Toledo i les Serres de Guadalupe.

Les vores muntanyoses de la Meseta

Les serralades principals que envolten la Meseta són el Massís Galaicolleonès, part de la Serralada Cantàbrica, una gran part de Sierra Morena i el Sistema Ibèric.

El Massís Galaicolleonès

Comprèn Galícia, l'oest d'Astúries i les muntanyes de Lleó. Hi ha alguns cims que destaquen com el Teleno. El Massís Galaicolleonès correspon a un fragment del relleu més antic de la península.

La Serralada Cantàbrica

Es caracteritza per la seva asimetria entre la part occidental (el pas entre la Meseta i Astúries és difícil, per l'altitud del relleu i pel caràcter nevat dels ports de muntanya) i la part oriental (els cims perden altitud. Hi dominen els relleus plegats). Els Picos d'Europa són els pics més alts de la Serralada Cantàbrica.

Sistema Ibèric

Limita la Meseta Nord de nord a sud. Sector Nord (Serra de la Demanda, Picos de Urbión i Serra del Moncayo. Aquests relleus separen la Meseta de la depressió de l'Ebre). Sector Sud (està constituït pel conjunt interior i el conjunt exterior que aïllen la Meseta de la costa).

Sierra Morena

El relleu de Sierra Morena constitueix la vora meridional de la Meseta. Separa la depressió del Guadalquivir de la Meseta. L'únic pas que comunica la Meseta Sud amb Andalusia a través de Sierra Morena és el de Despeñaperros.

Serralades Exteriors a la Meseta

Els Pirineus

Estan formats pels Pirineus axials i pels Prepirineus.

Les Serralades Litorals Catalanes

Configuren dues rengleres muntanyoses paral·leles a la costa: la Serralada Prelitoral i la Serralada Litoral.

Les Serralades Bètiques

El sistema Bètic el formen la Serralada Penibètica i la Serralada Subbètica, separades per una sèrie de depressions.

Serralada Penibètica

Situada a prop de la costa. Hi trobem Sierra Nevada amb el pic Mulhacén.

Serralada Subbètica

Forma un gran arc de materials plegats. Les serres que destaquen són les de Cazorla, Segura, Sagra i Mágina.

Depressions

La Depressió de l'Ebre

Queda encaixada entre els Prepirineus, el Sistema Ibèric i les Serralades Litorals Catalanes. En un moment inicial, la depressió va estar ocupada pel mar. El riu Ebre recorre aquesta depressió. L'Ebre s'obre pas entre les muntanyes de les Serralades Litorals Catalanes fins que desemboca al Mediterrani, en forma de delta molt extens.

La Depressió del Guadalquivir

La depressió del Guadalquivir s'estén a la vora escarpada de Sierra Morena i les Serralades Bètiques. El Guadalquivir rega extenses zones d'horta i desemboca al golf de Cadis.

Relleu del Litoral Peninsular

Costes Atlàntiques

Costa Cantàbrica, Costa Gallega, Costa Atlàntica Andalusa.

Costa Cantàbrica

Hi predominen les formes altes i rectilínies. Les platges i les planes litorals hi són escasses, com a resultat del ràpid enfonsament de la Serralada Cantàbrica al mar.

Costa Gallega

S'estén des de la punta de la Estaca de Bares i el Cap Ortegal, fins a la frontera amb Portugal.

La Costa Atlàntica Andalusa

Entre la frontera portuguesa i el penyal de Gibraltar s'estén el golf de Cadis.

Costes Mediterrànies

El Litoral Català

Aquesta part de la costa ofereix relleus diferents molt contrastats com ara deltes, petites planes litorals, costes acinglerades i costes abruptes.

Golf de València

Des del Cap de la Nau fins al delta de l'Ebre s'estén una plana litoral. És una plana costanera formada després dels últims moviments orogènics.

La Costa Mediterrània d'Andalusia i Múrcia

S'estén des de l'estret de Gibraltar fins al Cap de la Nau. Està determinada pels relleus muntanyosos.

Relleus Insulars

L'Arxipèlag Balear

Al nord de l'illa de Mallorca s'eleva l'abrupta Serra de Tramuntana amb altituds considerables com el Puig Major. Les illes d'Eivissa i Formentera van estar unides fins al període quaternari. Presenten un relleu muntanyós. Mallorca, Eivissa i Formentera pertanyen a les Serralades Bètiques. A Menorca, la banda de tramuntana està relacionada amb la Serralada Litoral Catalana.

L'Arxipèlag Canari

Es va formar durant el període terciari. Al llarg de la sèrie d'importants fractures que es van formar, va aparèixer la gran dorsal atlàntica. Tenen un relleu volcànic. Les illes més properes al continent africà o grup oriental (Lanzarote i Fuerteventura) són bastant planes; mentre que les illes del grup occidental (Tenerife, La Palma, La Gomera i El Hierro) i Gran Canària són molt muntanyoses.