Relleu i Evolució Geològica de la Península Ibèrica

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,75 KB

Característiques del Relleu Peninsular

El relleu de la Península Ibèrica presenta trets distintius:

  • Forma massissa: L'amplada de la península d'oest a est és de 1.094 km.
  • Costes rectilínies: Limiten la penetració de la mar cap a l'interior.
  • Altitud mitjana: 660 m, superada només per Suïssa a Europa. Presenta serralades altes.
  • Cims destacats: El Teide és el més alt d'Espanya (a les Canàries) i el Mulhacén és el més alt de la península.
  • Disposició perifèrica: El relleu muntanyós es disposa a la perifèria de la Meseta, influenciant el clima marítim i creant forts contrastos entre el litoral i l'interior peninsular.

Tipus d'Unitats Morfoestructurals

Sòcols

Són planes o altiplans formats durant l'Era Primària o Paleozoica. Constitueixen àrees extenses de la meitat occidental de la península.

Massissos Antics

Muntanyes formades a l'Era Terciària per l'aixecament de sòcols a causa de les pressions de l'Orogènesi Alpina. Presenten formes arrodonides i cims aplanats, fruit de l'erosió.

  • Exemples: Zones de la Meseta Central, Muntanyes de Toledo, Massís Galaic i part de la Serralada Cantàbrica.

Serralades de Plegament

Grans elevacions muntanyoses sorgides durant l'Orogènesi Alpina de l'Era Terciària, causades pel plegament de materials sedimentaris.

  • Exemples: Serralada Ibèrica i la part oriental de la Serralada Cantàbrica.

Conques Sedimentàries

Zones enfonsades a l'Era Terciària que es van omplir amb sediments, principalment argilós i calcari, i que van ser afectades per l'orogènesi posterior. Hi ha dos tipus principals:

  1. Conques: Formades per l'enfonsament d'un sòcol a causa de les pressions de l'Orogènesi Alpina (Exemples: Duero, Tajo, Segura).
  2. Depressions Prealpines: Localitzades entre les serralades alpines (Exemples: Tajo, Guadalquivir).

Evolució Geològica i Eras

Era Arcaica (Precambrià)

(4.000-6.000 milions d’anys)

Va emergir de la mar una banda muntanyosa arquejada de NO-SE, composta principalment per pissarres i materials ignis.

Era Primària o Paleozoica

(600-225 milions d’anys)

Va tenir lloc l’Orogènesi Herciniana. Aquesta va cobrir la major part de la Península i van sorgir les serralades hercinianes, formades per materials silicis, granit, pissarra i quarsita.

  • A l’oest es va elevar el Massís Hespèric, que va ser arrasat per l’erosió durant la mateixa era i convertit en sòcol o altiplà inclinat cap a la Mediterrània.
  • També van sorgir els massissos d’Aquitània, Catalano-balear i de l’Ebre, que van ser igualment arrasats per l’erosió i convertits en sòcols.

Era Secundària o Mesozoic

(225-68 milions d’anys)

Aquesta era va estar marcada per l’erosió i la sedimentació. L’erosió va continuar el desgast dels relleus hercinians. La sedimentació va dipositar materials calcaris a les zones cobertes pel mar, a causa de la inclinació de la Meseta cap a la Mediterrània i les transgressions marítimes.

Era Terciària

(68-1.7 milions d’anys)

Es produeix l’Orogènesi Alpina, que va provocar grans canvis en el relleu peninsular:

  • Es van alçar les serralades alpines, afectant massissos antics com els Pirineus, els massissos d’Aquitània, l'Hespèric i l’Ebre.
  • Van sorgir les Serralades Bètiques, situades entre el Massís Bètic-Rifeny i l'Hespèric.