Models de creixement urbà: Ciutat Compacta vs. Ciutat Difusa

L'origen del sistema urbà espanyol

L’actual sistema urbà espanyol té el seu origen en el desenvolupament econòmic, la industrialització i els moviments interns de població que es van produir entre 1960 i 1975. La població va abandonar les zones rurals per concentrar-se en les zones urbanes. Això va beneficiar les ciutats més importants, capitals provincials o petites ciutats comarcals receptores de l’emigració rural.

Les transformacions urbanes van tenir tres conseqüències principals:

• Eixos territorials: zones on es concentra població i activitats econòmiques.
• Reforç de les set àrees metropolitanes principals: Madrid, Barcelona, Saragossa, Bilbao, València, Sevilla i Màlaga.
• Bicefàlia del sistema urbà espanyol, representada per les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona.

Degradació urbana i el Quart Món

Les grans aglomeracions urbanes pateixen desequilibris, especialment visibles en ciutats de països poc desenvolupats. La constant arribada de persones procedents de regions rurals provoca la formació de barris sense cap planificació, amb construccions que són poc més que barraques (exemples: favelas al Brasil, villas miseria a l’Argentina, bidonvilles a Àfrica).

Les bosses de pobresa situades al bell mig de la riquesa urbana són conegudes com el Quart Món. Es troben als barris antics i a zones suburbials perifèriques, però també poden aparèixer en districtes més rics. Les persones sense habitatge s'anomenen 'homeless' o 'sense sostre'. A ciutats com Barcelona, Londres, Madrid, Nova York, París o San Francisco, aquestes capes de la societat es troben de manera preocupant.

Models de creixement urbanístic: ciutat compacta i ciutat difusa

Existeix una tendència al desplaçament de població del centre cap a la perifèria, generant noves formes d’urbanització a mig camí entre l'urbà i el rural, amb límits poc definits: l'espai rururbà.

Es contraposen dos models principals:

• Model americà: ciutat difusa, especialitzada i segregada.
• Model mediterrani: ciutat compacta, complexa i integrada.

La Ciutat Compacta

Avantatges:

• Eficient (en energia i gestió).
• Gran intercanvi d’informació en poc temps.
• Gran diversitat d’usos en poc espai.
• Accessibilitat amb poca mobilitat obligada.
• Fomenta la cohesió social i una major sociabilitat (barreja de gent, rendes, oficis...).

Problemes:

• Excessiva densitat edificatòria.
• Espai públic ocupat pel cotxe.
• Contaminació i soroll.
• Manca d’espais verds.

La Ciutat Difusa

Característiques:

• Baixa densitat.
• Menys soroll, potencialment més qualitat de vida.

Problemes ambientals:

• Accessibilitat basada en el cotxe privat, fent ineficient el transport col·lectiu.
• Augment de la contaminació.
• Gran consum energètic.
• Ús abusiu del sòl, destrucció de paisatges i malbaratament de recursos naturals amb un gran impacte ambiental.

Problemes econòmics i de manteniment:

• Cost elevat de construcció i manteniment d’infraestructures (xarxa viària, enllumenat, clavegueram, neteja, subministraments...).

Problemes d’accessibilitat i mobilitat:

• La dispersió dels usos i l’especialització del territori obliga a una mobilitat quotidiana intensa.
• Pèrdua de moltes hores en desplaçaments, resultant en menys oci i menys sociabilitat.

Problemes de sociabilitat i seguretat:

• Nens i gent gran pateixen dependència, aïllament, solitud i poques relacions socials.
• Menor cohesió social i segregació de barris per nivell econòmic.
• Manca d’equipaments i espais per a la sociabilitat.
• Debilitat de la identificació cultural i amb el lloc, fomentant la individualitat.
• Presència d’espais temporalment deserts (zones d’oficines, zones residencials...).

Conseqüències del creixement urbà

El desplaçament del centre cap a les perifèries metropolitanes comporta una disminució de la població al centre i una major dispersió. Això genera noves formes d’urbanització entre zones urbanes i rurals:

• Espai rururbà: Àrees on els límits entre el rural i l'urbà no estan clars. Sovint es troben al costat de camps de conreu i s'hi ubiquen usos industrials o urbans.
• Àrea urbana: El nucli de la ciutat, on es concentra la major part de la població i activitats del sector terciari, així com activitats industrials.
• Àrees suburbanes: Situades fora del nucli urbà però ben integrades funcionalment. Els elements i modes de vida urbans predominen sobre els rurals.
• Àrea periurbana: Situades fora del nucli urbà, però ben integrades funcionalment. Concentren grans serveis i infraestructures utilitzats pels habitants de l'àrea urbana.

Poblament i densitat de població

La manera com la població s'ubica sobre el territori s'anomena poblament. La densitat de població és la mesura de la distribució de la població en una zona concreta.

El poblament es classifica principalment en:

• Poblament urbà
• Poblament rural, que pot ser:
  1. Concentrat: La població s'agrupa en un únic nucli.
  2. Dispers: La població s'agrupa en diversos nuclis molt petits escampats pel territori.