Rius del vessant Atlàntic

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,46 KB

PRINCIPALS COMUNITATS VEGETALS

-Zona de vegetació mediterrània: comprèn el litoral i s'extén a la Depressió Central. Predomina gairebé 2 terços del territori català.
-Vegetació eurosiberiana (situada als pirineus): es coneix amb aquest nom aquella vegetació que té els arbres i els arbustos de caràcter caducifoli, els quals perden, doncs, el fullatge amb l'advertiment de la baixada de les temepratures a la tardor.
-Vegetació boreoalpina: boscos de pins i avets de alta muntanya per sobre de 1600m d'altitud.
La vegetació segons l'altitud: estrats.
-Pirineu oriental (2942m). A baix de tot hi trobem el bosc de rivera, al mig l'alzinar, roures, pinars de pi negre, prats aplins, i a dalt de tot les neus perpetues. 
-En superfície (influeixen els sòls, temperatura, condició humana). Vegetació mediterrània: màquia (morgalló)--> al massís del Garraf n'hi ha moltes. Hi ha fauna i flora molt diversa en els boscos de la mediterrània. 

EL MEDI NATURAL D'Espanya

característiques del relleu espanyol:
- Té una forma massissa, gairebé quadrada. Aquesta forma té a veure amb l'amplada d'aquesta península i l'extensió i la forma de les seves costes. La majoria són costes rectilínies, però hi han dues excepcions, la zona nord i la zona nord del litoral mediterrani.
- La segona característica fa referència a l'altitud mitjana. Espanya és el segon país europeu més muntanyós després de Suïssa. L'altitud mitjana és de 670m, passa això perquè la Meseta ocupa dos terços de la Península. A Espanya predomina el relleu elevat.
-L'interior de la Meseta queda parcialment aïllada de l'influència marítima que no arriba de manera feble. L'interior de la península es comporta com un petit continent.
LA MESETA --> RELLEU VELL
2 parts. Es presenta com un gran altiplà.
-Meseta nord: té alçada mitjana superior entre 800 i 850m.
-Meseta sud: té alçada mitjana entre 600-700m
La meseta està inclinada cap a l'Atlàntic, perquè una part està més aixecada que l'altre.

Serralades interiors de la Meseta


sistema central format per diferents serres:
-Direcció sud= muntanyes de Toledo. Tenen una altitud mitjana menor que la del sistema central. Divideixen la meseta sud en dues parts. Entre les serres que les conformen hi han passos que faciliten les comunicacions. També hi trobem sierra Morena. És la vora sud de la Meseta. Al sud de Sierra Morena hi ha la Vall del Guadalquivir. Varia molt si la observem desde la vall del Guadalquivir i des de la Meseta. Des de la vall del Guadalquivir podem percebre només una part. Té una bellesa extraordinària. 

Serralades exteriors a la Meseta


-Pirineus--relleu jove
-Sistema Mediterrani o serralada litoral catalana
-Serralades bètiques o sistema bètic. Són un relleu jove. Es van formar quan es va produir un xoc entre la Placa Africana i la Microplaca Ibèrica. Abans la península Ibèrica era una placa petita, anomenada Microplaca Ibèrica.
- Tenim la Serralada Penibètica, com Mulhacén->cim més alt de la Península Ibèrica-->3481m.

Serralades al voltant de la Meseta


-Massís galaicolleonès: relleu molt àntic i suau. Molt erosionat. Poca alçada. Molta vegetació.
-Serralada Cantàbrica: relleu nou. Té desnivell notable. És més alta que la vessant cantàbrica (tenim els pics d'Europa) mentre que la vessant interior és més baixa. A la serralada cantàbrica tenim una muntanya molt díficil d'escalar, el Naranco de Bulnes.
-Sistema ibèric: la part baixa és més antiga que la part superior. Les alçadés més impactants estan a la zona nord com el Moncayo-3000m. La sud té menors altituds.

RELLEUS INSULARS-->RELLEUS VOLCÀNICS

 -Canàries (el Teide): relleu jove. Són com punxes que sobresurten de la dorsal oceànica. El Teide-->3700m d'alçada--> volcà factible d'activar-se en qualsevol moment. La gran erupció va produir-se al 1824, es va iniciar de forma lenta.
-Balears: elements emergits de la Serralada subètica. La principal altitud de les Balears és el Puig Major.

Vessant dels rius peninsulars


vessant: zones on desembarquen alguns rius. Molt cabalós, ja que hi ha precipitacions abundants.
-Vessant cantàbrica= comprèn les conques de petita extensió dels rius que neixen a la serralada Cantàbrica o al massís Galaicolleonès i que desenboquen a la mar Cantàbrica.
-Vessant mediterrània= El cabal dels rius mediterranis és irregular, a causa de les plujes irregulars, això vol dir que són variables. Generalment acostumen a ser rius de longitud reduïda. Hi ha una excepció; l'Ebre.
Vessant atlàntica= son rius de longitud llarga. Els rius que neixen a la Meseta tenen variació en el seu cabal. Els rius de la vessant atlàntica són cabalosos.

DIVERSITAT CLIMÀTICA

continental mediterrani, oceànic, de muntanya, mediterrani marítim o litoral, mediterràni semi àrid i subtropical oceànic

LA VEGETACIÓ

oceànica, oceànica mediterrània, mediterrània i de les canàries.
tenim: 
-boscos caducifolis (roure, faig, falguera)
-boscos perennifolis (màquies, garrigues). La màquia pot tenir una alçada baixa o més alta depenent de les espècies vegetals que la comportin. Permeten camuflar als animals.
-Vegetació boreoalpina (faig,roure, avet, pi negre)
-Vegetació subtropical (palmera, pi, drago).

PAISATGES DE Catalunya

paisatge: part de l'espai geogràfic caracteritzada per una denominada combinació d'elements geogràfics.
Paisatge natural= no està modificat, segueix la dinàmica del medi natural.
Paisatge antròpic= rural= caracteritzat per la presència de conreus.
                             urbà= paisatge caracteritzat per la presència de vies de comunicació. 
                             industrial= paisatge amb presència d'elements vinculats amb el sector secundàri. 
DINAMISME DEL PAISATGE--> el paisatge canvia, es modifica amb el pas del temps.

Entradas relacionadas: