Reis Catòlics: Unificació, Política i Expansió Territorial

El Regnat dels Reis Catòlics: Ascens al Tron

Al segle XV, hi va haver moltes lluites civils produïdes pel fet que els monarques volien implantar la seva autoritat per mantenir el poder del regne. Les monarquies van aprofitar aquestes lluites per assegurar el seu poder. Això es va solucionar amb la consolidació de l'autoritat del monarca i la formació de polítiques (estats-nació).

A Castella, els conflictes eren continus. La successió d'Enric IV (1454-1474) va plantejar la lluita entre la seva filla Joana i la germanastra del rei, Isabel de Castella, casada en secret, en contra de la voluntat del rei, amb Ferran, hereu de la Corona d'Aragó. Quan va morir Enric IV, Isabel es va proclamar reina de Castella, i Ferran participava al govern, però no a la successió d'aquesta. Donat això, Joana va esclatar en guerra, amb el suport de Portugal i part de la noblesa, mentre que Isabel trobava suport entre altres nobles. Encara així, Isabel va vèncer Joana a la batalla de Toro (1476). El Tractat d'Alcàçoves (1479) va fer que Portugal reconegués els drets d'Isabel, mentre que Joana va ser ingressada en un convent.

Respecte a la Corona d'Aragó, a Catalunya també hi va haver lluites intenses entre pagesos contra nobles i menestrals contra les oligarquies que defensaven els privilegis d'uns pocs ciutadans. Es va iniciar un conflicte successori entre Joan II i el seu fill Carles. El rei va tenir el suport dels pagesos i menestrals, mentre que la Generalitat va acceptar Carles com a hereu, en contra dels interessos de Ferran. Va morir Carles, però la guerra civil va continuar perquè l'oligarquia va crear un Consell del Principat. Finalment, Joan II va assetjar Barcelona, que es va rendir. Amb la seva mort el 1479, Ferran va ocupar la Corona d'Aragó, que es trobava en una situació econòmica i social delicada.

Organització Política de la Monarquia Hispànica

La Unió Personal

Amb el matrimoni dels hereus del Regne de Castella i la Corona d'Aragó, significava que els regnes compartien els mateixos monarques, però no la integració territorial, jurídica, institucional, administrativa o econòmica. Cadascun tenia les seves lleis, llengua, moneda, sistema d'impostos, duanes pròpies, institucions... Encara així, com que hi havia més població a Castella i una major economia, van imposar una castellanització de la casa reial i van instaurar el virrei i un Consell Suprem a Aragó.

Institucions a Castella

La monarquia es va imposar sobre els nobles que feien tantes revoltes, a canvi de garantir la base de riquesa aristocràtica i els seus drets de tenir terres. Les Corts Castellanes no van poder fer mai front a l'autoritat dels monarques; només votaven els impostos i reconeixien els monarques. Les seves funcions legislatives i judicials van ser substituïdes pels Consells. El Consell Reial va ser el principal òrgan consultiu de govern, ja que els monarques s'ajudaven dels secretaris i es feien representar a tots els seus territoris pels virreis. La nova monarquia va crear un exèrcit que va servir d'instrument en la política exterior. A Castella es van ampliar les cancelleries per atendre l'administració de justícia. L'autoritat reial es va afirmar amb la creació de la Santa Hermandad, que, en combatre el bandolerisme, va restablir l'ordre al camp. Eren els corregidors els que exercien el control de les ciutats. Per reprimir l'heretgia, es va establir la Inquisició, que vigilava els jueus. Era l'única institució de justícia amb autoritat a tots els regnes, i manava més políticament que religiosament.

Institucions a Aragó

A la Corona Catalanoaragonesa van continuar existint diferents Corts, una per cada regne, excepte a Mallorca. El funcionament de les Corts va servir per defensar els seus interessos contra l'autoritat del monarca. La Generalitat (representació permanent i reduïda de les Corts) va servir per defensar les reivindicacions i institucions pròpies de Catalunya. Al Regne d'Aragó, la defensa dels furs quedava assegurada en la figura del Justícia d'Aragó. Ferran va introduir dues institucions: el Virrei, representant del monarca i màxim responsable de l'administració reial, que presidia l'audiència i proposava càrrecs administratius i de govern; i el Consell Suprem d'Aragó, que tenia funcions consultives i d'assessorament.

Unificació Territorial i Religiosa

Amb la unió política entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, els Reis Catòlics van intentar conquerir més territoris peninsulars. Respecte a Granada, els Reis Catòlics van aprofitar les lluites internes al regne nassarita per iniciar una guerra que va finalitzar amb la caiguda de Granada el 1492.