Economia i Societat a les Corones de Castella i Aragó (S. XIII-XV)

La Corona de Castella: Economia i Societat

La majoria de la població es dedicava a l'agricultura (cultiu de cereals com blat i ordi), però va anar augmentant les terres dedicades a productes per a la venda i l'exportació de vi i oli.

El Predomini de la Ramaderia Ovina

L'economia castellana va tenir un pes cada vegada més gran en la ramaderia ovina, sobretot la raça merina, que produïa llana abundant d'una gran qualitat destinada a l'exportació. La ramaderia pertanyia a la noblesa i la monarquia, i per defensar els seus interessos es va fundar l'Honrado Concejo de la Mesta (1237).

Les Rutes de la Llana i el Comerç

La llana s'exportava a les ciutats tèxtils de Flandes (una part de l'actual Bèlgica), sobretot a Bruges, i la seva venda proporcionava ingressos importants als ramaders. Una petita part de la llana es quedava a Castella.

La llana es concentrava a Burgos i es transportava als ports del mar Cantàbric, on s'embarcava en vaixells cap a Flandes. Tot això va reactivar la vida comercial de la Meseta Septentrional, i es van crear mercats i fires com la de Medina del Campo.

Els mariners bascos i càntabres eren els encarregats de transportar la llana, que partia dels ports càntabres (Laredo, Castro Urdiales) i bascos (Bermeo, Bilbao). En el segle XIII, aquests mariners van fundar l'Hermandad de la Marina de Castilla per defensar-se de la competència dels mariners anglesos i francesos.

El Poder de la Noblesa Castellana

El progrés de la Reconquesta va fer que els reis concedissin enormes extensions de terra als nobles, als ordes militars i a l'Església. Els beneficis de l'explotació de la llana es van concentrar també en mans d'aquests grups socials i es van consolidar com els més rics i poderosos de Castella, aconseguint imposar-se al rei.

Castella no va desenvolupar una burgesia que pogués enriquir-se amb la manufactura i el comerç i no tenia prou influència per a fer de contrapès al poder de la noblesa.

La Corona d'Aragó: Economia Diversificada

L'economia de la Corona d'Aragó, igual que a Castella, es basava en l'agricultura i la ramaderia. La ramaderia ovina hi era present, però amb un volum menor que a Castella. També destacaven les riques hortes valencianes.

Activitats Artesanes i Comerç Marítim

En moltes ciutats es feien activitats artesanes i manufactureres (tèxtil, metal·lúrgia, construcció naval...), estimulades pel comerç marítim. A partir del segle XIII, es va desenvolupar el comerç exterior pel Mediterrani, amb ports destacats com Barcelona, Palma i València.

Les Rutes Comercials pel Mediterrani

Des del segle XIII fins al XV, la Corona d'Aragó va tenir un comerç florent al Mediterrani i, en menor mesura, amb Flandes. Les rutes comercials més freqüents anaven a les illes de Sardenya i Sicília, fins al mar Egeu, l'Imperi Bizantí i el nord d'Àfrica.

Els vaixells duien:

• Teixits
• Oli
• Instruments i armes de ferro

De tornada, duien:

• Espècies
• Teixits de seda
• Sucre
• Blat

Per a defensar els interessos dels comerciants en els ports principals del Mediterrani, es van crear els Consolats de Mar, en els quals un representant o cònsol tenia poder per resoldre els litigis i actuava com a delegat davant les autoritats del país.

Conquestes Militars i Expansió Mediterrània

El desenvolupament comercial de la Corona d'Aragó va impulsar els monarques a protegir-lo mitjançant una política de conquestes militars que es va orientar cap al domini del Mediterrani.

L'expansió va començar a finals del segle XIII, quan Pere el Gran va ocupar l'illa de Sicília (1282), i al començament del segle XIV, quan Jaume II va conquerir la de Sardenya (1323).

Els almogàvers van arribar a controlar els ducats d'Atenes i Neopàtria, que van ser vassalls d'Aragó fins a la darreria del segle XIV. Ja en el segle XV, el rei Alfons V el Magnànim va conquerir Nàpols i va incorporar els territoris a la Corona d'Aragó.

L'Impuls de la Burgesia Aragonesa

Durant la Baixa Edat Mitjana, la noblesa i el clergat van mantenir una situació de privilegi social i econòmic, però la prosperitat comercial va afavorir el desenvolupament d'una burgesia vigorosa.