La Monarquia Hispànica i el Regnat dels Reis Catòlics

L'Edat Moderna (s. XV-XVII) i la Monarquia Hispànica

Durant l'Edat Moderna, els Reis Catòlics seran els primers representants de la Monarquia Hispànica mitjançant una unió dinàstica segellada el 1469 amb el casament d'Isabel de Castella i Ferran d'Aragó. Es va produir un intent de castellanitzar la Corona d'Aragó perquè als reis els era més fàcil governar Castella que Aragó.

La política interior dels Reis Catòlics

La política interior es basa fonamentalment en tres eixos:

1. Unificació territorial de la península Ibèrica

Els monarques intentaren expandir el seu poder a la resta de la península. El 1492 conquereixen Granada i el 1515, quan només quedava Ferran, es conquereix Navarra. Tant Granada com Navarra s'uneixen al Regne de Castella per facilitar-ne la gestió.

2. Enfortiment del poder reial

Aquest enfortiment es va aconseguir a Castella, però fracassaren a Aragó. Castella passa a ser una monarquia autoritària, mentre que Aragó ha de continuar practicant el pactisme.

L'autoritarisme a Castella

Es va produir un enfrontament entre l'exèrcit dels Reis Catòlics i l'exèrcit de la noblesa (Batalla de Toro), amb la victòria dels Reis. Els nobles varen perdre el seu exèrcit i la noblesa va quedar supeditada políticament a la monarquia a partir d'aquell moment. A canvi, els reis van atorgar a la noblesa:

• Jurisdicció en el seu propi territori (senyoriu jurisdiccional).
• El decret del mayorazgo: les terres de la noblesa són indivisibles i inalienables (no es poden vendre ni expropiar), fet que assegurava que el seu poder econòmic no disminuís.

Els Reis reforcen el control de les ciutats mitjançant la figura dels corregidors per augmentar el seu poder judicial. Es crea un exèrcit estatal sota les ordres dels monarques i es funda la Santa Hermandad, un cos de cavalleria policial que perseguia delinqüents i recaptava impostos. També es crearen les audiències a Galícia, Castella i Granada com a tribunals de segona instància.

L'organització a la Corona d'Aragó

Varen intentar augmentar el seu poder i implantaren la figura del virrei. N'hi havia quatre (Aragó, València, Mallorca i Catalunya) per implementar els interessos del rei a cada territori. La figura del Justícia Major defensava els interessos del regne davant el virrei.

3. Uniformitat religiosa

• Única religió: S'estableix el catolicisme com a religió oficial.
• Expulsió dels jueus: Es va decretar la conversió o l'expulsió; alguns jueus es varen convertir al catolicisme per romandre al territori.
• Conversió dels musulmans: Es va decretar la conversió obligatòria al cristianisme, ja que constituïen una part essencial de la mà d'obra.
• El Tribunal de la Inquisició: Es va reforçar aquest tribunal religiós encarregat de jutjar les heretgies. Perseguien qualsevol persona que es desviés dels dogmes i també els enemics polítics de la monarquia.