Els quatre regnes de la natura: Monera, Protoctists i Fongs

Regne Monera: Arqueobacteris i Eubacteris

Els principals grups del Regne Monera són els arqueobacteris i els eubacteris (que inclouen cianobacteris i bacteris).

Característiques dels eubacteris

Es divideixen en dos tipus: bacteris i cianobacteris.

• Bacteris: Són organismes unicel·lulars procariotes. Les seves cèl·lules es caracteritzen per la seva forma:
  • Cocs: forma arrodonida.
  • Bacils: forma allargada.
  • Vibrions: forma de coma.
  • Espirils: forma d'espiral.

Es reprodueixen per bipartició, tot i que poden presentar mecanismes sexuals o parasexuals, intercanviant fragments d'ADN amb altres individus o amb el medi. Davant d'ambients desfavorables, produeixen espores. Hi ha bacteris que produeixen malalties (com la pneumònia, el tètanus o la sífilis) i d'altres que són beneficiosos per a la producció d'aliments.

• Cianobacteris: Són organismes fotosintètics. Reben el nom d'algues blaves perquè el seu pigment és la ficocianina, de color blau. Són els principals productors del fitoplàncton als oceans i van ser els responsables de l'oxidació de l'atmosfera fa 2.000 milions d'anys.

Característiques dels arqueobacteris

Molts viuen en ambients extrems (aigües termals, llacs salats, etc.), tot i que actualment es troben en tots els indrets. Tenen un paper important en els cicles del carboni i del nitrogen. A més, tenen una gran importància tecnològica en la depuració d'aigües i en la producció de biogàs.

Regne Protoctists: Protozous i Algues

En aquest regne hi distingim dos grups: els protozous i les algues.

Els protozous

Són organismes unicel·lulars, heteròtrofs i eucariotes. Generalment són aquàtics i formen part del zooplàncton. Són espècies de vida lliure, però algunes són paràsites. Es classifiquen segons el seu tipus de moviment:

1. Ciliats: Es desplacen per cilis, que són estructures semblants a pèls curts que es mouen de manera coordinada.
2. Flagel·lats: Tenen pèls llargs i escassos, anomenats flagels, que se solen trobar en un extrem de la cèl·lula. Poden ser paràsits, com el Trypanosoma, que causa la malaltia del son.
3. Rizòpodes: Són protozous que es desplacen per pseudòpodes, que són prolongacions citoplasmàtiques que es formen a mesura que l'organisme les necessita. La majoria viuen al mar; les més conegudes són les amebes.
4. Esporozous: Són protozous immòbils i la majoria són paràsits. El més conegut és el de la malària humana.

Les algues

Les seves característiques principals són:

• Són organismes aquàtics.
• Es reprodueixen tant sexualment com asexualment.
• Tenen un paper fonamental en la vida a la Terra, ja que es consideren els principals productors d'oxigen.

Regne dels Fongs: Característiques i Classificació

Característiques dels fongs

• Són organismes majoritàriament pluricel·lulars, tot i que n'hi ha d'unicel·lulars, amb cèl·lules eucariotes.
• Les seves cèl·lules presenten una paret cel·lular no cel·lulòsica i són heteròtrofes.
• S'alimenten de matèria orgànica en descomposició o són paràsits. La seva substància de reserva és el glucogen.
• Es reprodueixen per espores, que són cèl·lules reproductores envoltades d'unes capes que els permeten resistir condicions desfavorables de temperatura i humitat.

Principals grups de fongs

Trobem tres grans grups:

• Zigomicets o filomicets: Estan formats per hifes en les quals les cèl·lules estan comunicades (la separació de cèl·lules ha desaparegut). Les més conegudes són les floridures dels aliments.
• Ascomicets: Les seves hifes presenten les cèl·lules separades. Destaquen els llevats (Saccharomyces), responsables de moltes fermentacions; les tòfones, molt apreciades en gastronomia; i el Penicillium notatum, del qual s'obté la penicil·lina (antibiòtic).
• Basidiomicets: Es caracteritzen per presentar els esporangis en un cos fructífer anomenat bolet (per exemple, el Lactarius sanguifluus).

Associacions simbiòtiques

A part d'aquests tres grups, trobem unes associacions de fongs amb altres organismes que també podríem considerar un grup:

• Líquens: És la unió d'un fong i una alga (simbiosi). L'alga produeix aliment per a ella i per al fong; el fong protegeix i aporta humitat a l'alga on es desenvolupa.
• Micorrizes: Són associacions simbiòtiques entre un fong i les arrels d'alguns vegetals. El fong augmenta la superfície d'absorció de les arrels i el vegetal aporta la matèria orgànica necessària per al desenvolupament del fong.

Regne Metàfits: Els Vegetals

Característiques principals

• Són organismes pluricel·lulars amb cèl·lules eucariotes i nutrició autòtrofa.
• Realitzen la fotosíntesi en uns orgànuls que posseeixen clorofil·la anomenats cloroplasts. El procés consisteix en: CO₂ + H₂O + energia = glucosa + O₂.
• Les seves cèl·lules presenten una paret cel·lular de cel·lulosa.
• La majoria presenten vasos conductors per on circula la saba. La saba bruta (aigua i sals minerals) va de les arrels a les fulles pel xilema, i la saba elaborada va de les fulles a la resta de la planta pel floema.