Anatomia, Estructura i Cicle del Cabell: Guia Completa

Anatomia i Estructura del Cabell

Beines Fol·liculars i Unitat Pilosebàcia

Les beines fol·liculars són les envoltes que sostenen el pèl i el fol·licle per damunt del bulb. Aquestes inclouen:

• Beina epitelial interna: Té l'origen en les cèl·lules de la matriu, envolta el bulb i arriba fins a la desembocadura del fol·licle.
• Beina epitelial externa: És una continuació de l'epidermis, està formada per diverses capes de cèl·lules a nivell de l'orifici de sortida del pèl, però va disminuint el seu gruix a mesura que s'apropa al bulb, on només queda la capa germinativa.
• Beina conjuntiva: És la beina externa al fol·licle. Té com a principal funció el reforçament de la posició del fol·licle.

La unitat pilosebàcia és la unitat anatòmica i funcional formada pel fol·licle pilós, la glàndula sebàcia i el múscul piloerector.

Tija Capil·lar: Estructura i Components

La tija capil·lar és la part del pèl que es troba fora de la pell, formada per cèl·lules completament queratinitzades. Es distingeixen tres capes principals:

• Cutícula: És la part més externa, formada per 5-7 capes de cèl·lules totalment aplanades i transparents, disposades unes sobre les altres en forma d'escates. Les cèl·lules cuticulars estan molt unides entre si per una substància química complexa que actua de ciment i que les manté unides al còrtex. No conté pigmentació. La seva funció principal és la de protegir el pèl.
• Còrtex: Constitueix la part més voluminosa de la tija capil·lar (75-85% del volum total). Està formada per cèl·lules mortes totalment queratinitzades, que es disposen allargades en sentit longitudinal del pèl. Aquesta capa és la responsable de les característiques mecàniques de la tija capil·lar, com la resistència, la flexibilitat i l'elasticitat. També conté grànuls de melanina, responsables de la coloració del pèl.
• Medul·la: Ocupa la part central de la tija capil·lar. No té una funció definida i en alguns pèls apareix de forma intermitent, mentre que en altres de fins pot arribar a no aparèixer.

Fisiologia del Fol·licle Pilós

Irrigació Sanguínia

El fol·licle pilós presenta una aportació vascular composta per dues parts:

• Una xarxa vascular que envolta el fol·licle pilós, especialment la part més profunda, procedent del plexe reticular.
• Un sistema de capil·lars procedents de la xarxa vascular que penetren a l'interior de la papil·la dèrmica, la qual també conté vasos limfàtics.

Innervació Nerviosa

El fol·licle pilós està envoltat per nombroses fibres nervioses sensitives que van des de la base del bulb fins a la seva unió amb l'epidermis.

Cicle de Creixement del Cabell

Fases del Cicle Capil·lar

• Fase Anàgena: És la fase de creixement actiu del pèl. Les cèl·lules de la matriu es divideixen activament. Durant aquesta fase, el bulb es manté més ample que la tija.
• Fase Catàgena: És una fase de transició. S'inicia quan l'activitat de les cèl·lules de la matriu cessa, i també la dels melanòcits. Es produeix un procés de queratinització a la base del pèl; per tant, el bulb adquireix un aspecte cilíndric, es retrau i perd contacte amb la papil·la. Té una durada variable (aproximadament 3 setmanes en el cabell), tot i que és la més curta de totes.
• Fase Telògena: És la fase de caiguda. L'arrel està dins del fol·licle i comença l'activitat cel·lular (inici de la fase anàgena d'un altre pèl). A mesura que creix el nou pèl, provocarà l'expulsió de l'anterior.