Regles de l'apostrofació de l'article en català

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,31 KB

L'article masculí (el, en, so i es)

  • L'article masculí singular (el, en, so i es, aquests dos darrers articles salats) s'apostrofa davant de totes les paraules de gènere masculí començades per:[1]
    • Vocal: l'avió, l'encant, l'odi, n'Albert, s'arbre.
    • H muda: l'home, l'ham, n'Hug, s'home.
    • S líquida: l'striptease, l'Stuttgart.
  • No s'apostrofa, però, davant de les paraules que comencen per i o u (amb h muda o sense) consonàntiques: el iogurt, el iode.[1]

En cas d'apostrofació, les formes contretes al, del, pel, cal i can es trenquen i esdevenen a l', de l', per l', ca l' i ca n' respectivament.[2]

L'article femení (la, na i sa)

  • L'article femení singular (la, na i sa, aquest darrer article salat) s'apostrofa en els següents casos:[1]
    • Quan la paraula següent comença per vocal: l'emoció, l'ungla, n'Elena, s'aigua.
    • Quan la paraula següent comença amb h muda: l'heura, l'holografia, n'Hermínia, s'horabaixa.
  • No s'apostrofa, però, en els següents casos:[1]
    • Quan va davant d'una paraula que comença per i o u (amb h o sense) consonàntiques: la hiena.
    • Quan va davant d'una paraula que comença per i o u (amb h o sense) àtones: la humitat, la universitat, la imatge.[nota 1][nota 2]
    • Davant d'alguns mots concrets com ara la una (en referir-se a l'hora), la ira, la host, la Haia (topònim).
    • Davant dels noms de lletra (la i, la hac, la essa).
    • Davant d'una paraula que comença per essa líquida: la Scala de Milà.

Tradicionalment, per tal d'evitar ambigüitats, tampoc no s'apostrofaven els mots començats pel prefix negatiu a–; avui en dia, però, en textos escrits[nota 3] se segueixen les regles generals de l'apostrofació: l'anormalitat, l'amoralitat, l'atipicitat, l'asimetria, l'asèpsia, etc.[3] El DIEC1 de 1995 ja va començar a aplicar aquest nou criteri, si bé mai no ha estat formulat explícitament. En la mateixa línia, la introducció del DIEC2 escriu l'anormalitat de la situació, i l'esborrany de la nova gramàtica normativa que prepara l'IEC ja no recull aquella excepció tradicional.