Horaci: Vida, Obra i Tòpics Literaris

Influència d'Horaci

Tot i que la influència d'Horaci no fou tan gran com la dels seus contemporanis Virgili i Ovidi, aquest és probablement el poeta líric llatí més representatiu, ja que en la seva obra fa moltes referències a ell mateix i als seus sentiments més profunds. S'inspirà en dos grans lírics grecs: Alceu i Safo de Lesbos, i el seu mèrit principal és que va adaptar al llatí els principals versos d'aquests poetes. El seu precursor llatí fou Catul, que va dedicar una gran part de la seva obra al seu amor impossible, Clòdia (Lèsbia en les obres).

Vida i Obres

Entre els joves romans que estudiaven a Grècia, hi predominava un esperit republicà, i quan Cèsar fou assassinat, Brutus reclutà homes per al seu exèrcit. Horaci s'hi va enrolar i va prendre part en alguns combats; però, després de la derrota de Brutus, desistí i tornà a Roma, a la casa paterna. El seu pare havia estat mort i els seus béns confiscats. La seva vida a Roma fou difícil. Finalment, una amnistia li va permetre un càrrec d'escrivent per a l'Estat. El poc temps lliure que tenia el dedicava a escriure poesia, fins que adquirí una gran fama com a poeta i es va fer amic de poetes coneguts com ara Virgili. Aquests li presentaren el poderós conseller d'August, Mecenes, i poc després Horaci entrava a formar part del seu cercle. Aviat sorgí una gran amistat entre ambdós i Mecenes li regalà una masia, on Horaci pogués estar en contacte amb la natura, meditar i inspirar-se. Horaci morí l'any 8 dC, pocs mesos després de la mort del seu amic i protector Mecenes.

Les primeres obres d'aquest foren els Epodes (Epodoi) i les Sàtires (Saturae o Sermones).

Epodes és un recull de 17 poemes breus sobre temes molt diversos, escrits d'una manera més o menys violenta i sarcàstica, contra personatges anònims que solien ser prototips dels vicis de l'època: prostituta, bruixota, nou ric... Alguns poemes són de contingut amorós i d'altres estan inspirats en el desig que s'acabin les lluites entre els ciutadans romans. També hi ha un poema de tipus bucòlic, el Beatus ille, en què canta les delícies de la vida al camp enfront dels problemes que comporta viure a la ciutat.

L'obra Sàtires, elaborada no gaire temps després d'haver escrit els primers Epodes, aplega 18 composicions, distribuïdes en dos llibres, en les quals el poeta fa un retrat de la societat de l'època d'August, amb referències autobiogràfiques. En general, en les sàtires es manté la intenció irònica, però amb un to menys violent que a les Epodes.

Cap als 30 anys va escriure les Odes (Carmina), un recull de composicions líriques de temàtica diversa: cants a l'amor, a l'amistat, etc. Altres poemes seus són de caire filosòfic i moral i reflecteixen la seva filosofia de vida. També va compondre poemes de contingut religiós i polític, sempre exaltant August com a pacificador de Roma.

Posteriorment, Horaci va escriure dos llibres d'Epístoles (Epistulae), col·lecció de cartes adreçades a diversos amics, especialment a Mecenes, on el poeta continua reflexionant sobre la manera de tenir una vida feliç. Cal destacar d'aquesta obra la famosa "Epístola adreçada als Pisons" o "Art poètica", en què explicava com ha de ser una bona composició poètica.

L'Emperador August apreciava l'obra d'Horaci i va voler que fos ell qui, amb motiu de la celebració dels Iudi saeculares, escrivís l'himne que seria cantat per un cor de nois i noies, el Cant Secular (Carmen Saeculare). Aquest cant va ser escrit per celebrar i agrair als déus l'entrada d'una nova època (saeculum), marcada per la pau i la prosperitat. Animat per l'èxit d'aquest himne, Horaci va escriure un últim llibre d'Odes, on exaltà la figura de l'emperador, tot presentant-lo com un semidéu. De fet, l'obra pacificadora que havia portat a terme August estava d'acord amb el patriotisme d'Horaci, que prenia forma concreta en el seu amor a la pau i a la concòrdia entre els ciutadans.

Horaci i els Tòpics Literaris

Un tòpic literari és una expressió que un escriptor ha encunyat per referir-se a arguments de característiques semblants i que s'han anat repetint al llarg de la història de la literatura. L'obra literària d'Horaci conté un seguit de tòpics que han estat recollits per la literatura occidental. Cal destacar-ne dos com a més significatius:

• Beatus ille
• Carpe diem

El poeta, d'acord amb la seva forma d'entendre la vida, sempre va elogiar la tranquil·litat que comporta viure al camp enfront de la neguitosa vida de la ciutat. Horaci també era conscient de la rapidesa amb què passa el temps; per tant, era partidari d'aprofitar tots els moments de la vida. És el tòpic Carpe diem. El poeta elogiava també la moderació de les coses (tòpic de l'aurea mediocritas) i els petits plaers de la vida quotidiana, i refusava les ambicions desmesurades i les enveges, perquè, al cap i a la fi, tots morim; la mort és l'única que no fa distincions. L'escriptor era conscient, però, de la immortalitat de l'obra de l'artista.