Organització Política i Social de l'Antiga Roma

El Senat: Màxima autoritat i òrgan de representació

Funcions: Assessorar els magistrats, discutir les lleis, controlar el govern de les províncies, controlar les finances públiques i declarar la guerra i la pau.

Assemblees

Formades per homes adults i lliures. Funció: Elaborar, aprovar lleis i elegir els magistrats.

Magistratures: Càrrecs públics

• Els magistrats eren escollits per les assemblees del poble.
• Tenien un temps limitat (1 any).
• Hi havia més d'un membre per a cada magistratura i, en finalitzar, havien de passar 3 anys perquè aquesta persona pogués representar una magistratura de més poder.

Principals magistratures

• Qüestors: Administraven les finances.
• Edils: Responsables de la vida municipal.
• Pretors: Administraven la justícia.
• Cònsols: Convocaven i presidien el Senat i les assemblees; eren els caps de l'exèrcit.
• Tribuns de la plebs: Defensaven la plebs contra els abusos dels cònsols i pretors.

Dret Romà

Els principis de dret que han regit la societat romana en les diverses èpoques de la seva existència (fundació 753 a.C. i mort 565 d.C.).

• Es va escriure la Llei de les XII Taules, que va ser el primer pas important en la història.
• L'emperador Justinià va fer arribar el Corpus Iuris Civilis, recopilació del dret romà que ha servit de base per al dret a Occident.

Societat

• Homes lliures: Totes les persones que no havien nascut com a esclaus. Drets i deures: patricis i plebeus.
• Patricis: Descendents de les famílies fundadores de la ciutat. Representaven l'aristocràcia, amb privilegis econòmics, religiosos, polítics i socials.
• Plebeus: Descendents de les primeres famílies que van instal·lar-se a Roma provinents de la resta del Laci i d'altres zones properes; inicialment no tenien cap dret.
• Clients: Eren plebeus que voluntàriament es posaven sota la protecció d'un patrici.
• Lliberts: Grup d'esclaus que havien aconseguit ser lliures.
• Esclaus: Homes, dones i nens que no gaudien de llibertat i que eren propietat d'un amo. Dos tipus: esclaus públics (propietat de l'Estat, feien obres públiques) i esclaus familiars (propietat d'un amo, tracte humà amb la família).