Regions Biogeogràfiques i Fisiogràfiques de Catalunya

Regions Biogeogràfiques (Zones Bioclimàtiques)

Domini Boreoalpí

Aquest domini presenta condicions climàtiques extremes. A l’hivern, la temperatura mitjana sol ser inferior als 0ºC, i a l’estiu es poden produir glaçades. La vegetació està condicionada per l’altitud i la temperatura (per damunt de 1.600 m).

• Estatge Alpí (a partir de 2.300 m): Prats naturals (líquens i molses).
• Estatge Subalpí (entre 1.600 i 2.300 m): Pi negre i avets (coníferes).

Històricament, ha estat molt castigat per la tala i la desforestació. Als estatges superiors hi trobem pastures. Avui en dia, la vegetació original s'ha recuperat com a conseqüència del despoblament rural.

Domini Eurosiberià

Correspon a la muntanya mitjana (Prepirineu, Serralada Transversal, Serralada Prelitoral). Està determinat pels canvis al llarg de l’any: a l’estiu, la disponibilitat d’aigua permet l’existència de boscos frondosos, mentre que a l’hivern les baixes temperatures provoquen la caiguda de les fulles. Per tant, hi predominen els boscos de fulla caducifòlia:

• Fagedes i rouredes.
• Bosc de ribera (salzes, oms, etc.).
• Bosc de pi roig.

Aquest domini ha estat molt explotat (ús forestal, pastures, conreus), fet que ha permès la seva colonització per part d’espècies al·lòctones (pollancres, castanyers, etc.).

Domini Mediterrani

Es troba per sota dels 800 m (planes i muntanyes baixes). La vegetació característica inclou:

• Alzinar.
• Sotabosc de plantes esclerofil·les (marfull, arboç, etc.) i plantes enfiladisses (lligabosc, heura, etc.).
• Oliveres i garric.

Molt alterat per l’acció humana, la vegetació original sovint és substituïda pel pi blanc i pels conreus. Amb el despoblament rural i els incendis, es recupera el bosc originari juntament amb matoll arbustiu (romaní), màquies i pinedes secundàries.

Regions Fisiogràfiques (Clima, Relleu i Vegetació)

En general, dividim Catalunya en un domini sec i un d’humit (vegeu mapa de precipitacions). El límit de separació es troba en els 700 mm/any.

Domini Sec

Es caracteritza per poques pluges (estius secs i calorosos) i hiverns suaus i secs. L’aridesa del territori augmenta de nord a sud i de la costa a l’interior. El bosc predominant és l'alzina. Aquest domini es divideix en cinc regions:

1. Tramuntana

   Nord de Catalunya. Planes litorals (Rosselló, Empordà) i la Serralada de l’Albera. Afectada pel vent de Tramuntana (del nord, fred i sec). Vegetació: pi blanc, bosc mixt de pi i alzina surera.

2. Litoral

   Des de la Serralada de les Gavarres (nord) fins al riu Sénia (sud). Muntanyes mitjanes, rius curts i torrencials. Clima molt sec i calorós, que augmenta de nord a sud. Vegetació: pi blanc, alzina i pi. Zona d’alta densitat de població i transports.

3. Altiplà Central

   Correspon a la Depressió Central, entre la Serralada Prelitoral i el Prepirineu. Zona plana i de l'interior. Gran oscil·lació tèrmica i pluja escassa. Els rius generen fortes conques d’erosió. Vegetació: pi blanc i matoll.

4. Prepirineu

   Sud del Pirineu Axial. Inclou muntanyes (Serra del Cadí, Serra del Montsec), valls, planes i la Depressió Interna. Hiverns freds, estius amb molta calor. Li correspon un clima d’alta muntanya a mitjana-baixa. A les zones de solana hi trobem pi blanc, roure i alzina, i a les zones ombrívoles, roure, faig i pi negre.

5. Continental

   Terres interiors i les planes. Clima extremat: estiu xafogós, hivern fred amb gelades i boira. Vegetació d’estepa.

Domini Humit

En aquest domini hi trobem dues regions:

1. Regió Oriental

   Correspon a la Serra Transversal (amb altituds de 400 a 1.700 m i precipitació anual d’entre 800 i 1.800 mm). Parlem de clima mediterrani d’alta muntanya, amb bosc que es distribueix de forma altitudinal:

   • Estatges inferiors: alzina, roure, castanyer.
   • Estatges superiors: fageda.

2. Alt Pirineu

   Altituds entre 2.000 i 3.000 m. Paisatge alpí i subalpí. El bosc altitudinal es distribueix en:

   • Caducifolis: rouredes, fagedes.
   • Perennes: pi negre, avet, prats.