Perque la península ibérica te una altitud mitjana elevada

Característiques Del relleu peninsular

Relleu →

Conjunt de formes que Presenta la superfície terrestre.

Trets Fonamentals que caracteritzen el relleu espanyols:

Forma Massissa:

Determinada per L’amplada i l’extensió de les costes (4000km-5000km). La major Part del perímetre costaner presenta un traçat rectilini, llevat de Petits trams, amb costes retallades. Ofereix Pocs refugis per a la Navegació.

L’elevada Altitud mitjana:

És deguda a L’existència d’un extens altiplà central que ocupa 3/4 parts de La Península Ibèrica i les Nombroses serralades. L’altitud mitjana de la P.I és de 660m. L’altitud i els pendents dificulten l’existència de sòls aptes Per l’agricultura, compliquen comunicacions i endureixen les Condicions climàtiques.

Disposició Perifèrica:

Dificulta l’accés A la Meseta. Cal salvar un fort desnivell per arribar a les zones Planes centrals. Els relleus perifèrics impedeixen que la influència Del mar arribi fins a les terres de l’interior, això fa més Extremats els hiverns i estius.

Diversitat Del relleu:

A causa de la Complexa formació geològica i la varietat de climes expliquen que El territori presenti unitats naturals ben diferenciades, les quals Han influït en la diferenciació de regions i varietats de Paisatges.

Meseta:

Unitat principal del relleu Espanyol, ocupa l’espai central de la península Ibérica i Representa el 45% de la seva superfície, dividida en:

Submeseta Nord:

Altitud mitjana 800-850m, Gairebé envoltada de muntanyes i travessada d’est a oest per la Xarxa fluvial del Duero.

Submeseta Sud:

Altitud mitjana de 500-700 Metres i està formada per dos altiplans separats per les Muntanyes De Toledo: l’altiplà solcat pel riu Tajo i l’altiplà de la Conca hidrogràfica del Guadiana.

Serres Interiors de la Meseta()

Muntanyes que formen part de l’antic sòcol: el rocam que les forma és de granits, pissarres i gneis. Els perfils d’aquestes serres Presenten formes més suaus i arrodonides. Únicament en sobresurten Les agudes crestes de quarsita, més resistents a l’erosió.

Sist. Central:

Divideix la meseta en Dues meitats i està format per serres d’altitud considerable: Somosierra, Gredós i Gata, i la Serra da Estrelas a Portugal. Entre Les serres, els blocs enfonsats formen serres i obren passos de Muntanya alts i nevosos que dificulten comunicacions a l’hivern. Port més important → Somosierra.

Serr. Cantàbrica:

Es caracteritza Per la seva asimetria entre la part occidental i oriental:

Occidental:

El massís Asturià dóna lloc A una sèrie de blocs paleozoics dislocats. En aquesta part hi ha els Més grans jaciments de carbó d’Espanya, a més d’una variada Gamma de metalls com el ferro, l’antimoni o el Mercuri. L’accés Entre la Meseta i Astúries és difícil per l’altitud del relleu i Pel caràcter nevós dels ports de muntanya.

Part Oriental:

Els cims perden Altitud, dominen els relleus plegats de materials sedimentaris, en Els quals abunden els gresos, els conglomerats i les calcàries, que A causa del seu volum, duresa i forta inclinació.

Pirineus:

Formen alineació contínua de Muntanyes d’uns 440km, des del golf de Biscaia fins al cap de Creus. La serralada, amb amplàries de més de 100km, forma una sèrie D’alineacions paral·leles que, des de la part central o axial dels Pirineus, davallen en forma d’esglaons colossals. Dues grans Unitats formen aquesta serralada que presenta una estructura Complexa: Pirineus axials o Prepirineus.

Pirineu Axial: És on es troben les Altituds més notables com l’Aneto, a causa de la seva altitud els Ports de muntanya són escassos i de pas difícil; hi destaca del de Somport. La part central està formada per materials hercinians, que Donen lloc a massissos elevats i crestes. Estructura de blocs fallats I aixecats, formats per llicorelles, granits, gneis i calcàries.

Prepirineu:

De menys altitud i de formes Més suaus, el formen dues alineacions muntanyoses paral·leles as la Zona axial i de materials secundaris calcaris: les serres interiors Que arriben a més de 2500 m d’altitud, i les exteriors amb Altituds més modestes. Entre tots dos grups s’obre la Depressió Mitjana pirinenca, allargada, estreta i interrompuda per altres Relleus. Dominen les roques Calcàries.