Tipus de Paisatges Agraris i Sistemes de Producció

Tipus de Paisatges Agraris i Hàbitats Rurals

Bocage i Openfield

Bocage: paisatge agrari i rural, també anomenat de camps tancats (enclosures), caracteritzat per la presència de tanques que delimiten les parcel·les d’escassa extensió, i per un hàbitat dispers, en cases de camp aïllades o petits aldees. Es relaciona amb zones de muntanya i humides.

Openfield: paisatge agrari de camps oberts, caracteritzat per llargues parcel·les independents (de diferents propietaris) que no se separen amb tanques, i per l’hàbitat rural concentrat en pobles. A Espanya és típic dels secans de l’interior peninsular.

Altres Formes de Conreu i Hàbitat

Conreu en feixes o terrasses: les parcel·les es troben esglaonades en un pendent.

Hàbitat concentrat: la població s'agrupa en localitats (pobles). És típic de les zones seques on la població s'agrupa al voltant de l’aigua.

Hàbitat dispers: la població viu dispersa en nuclis molt petits o cases aïllades. És típic de les zones amb aigua.

Sistemes de Producció: Agricultura i Ramaderia

Agricultura de Mercat

L'agricultura de mercat es defineix com una agricultura científica, mecanitzada i especulativa, perfectament inserida en el mercat capitalista. Les seves característiques principals són:

• Producció industrialitzada: orientada a aconseguir el màxim excedent de qualitat per satisfer el mercat.
• Alta rendibilitat i productivitat: amb poca mà d'obra i un ús intensiu de plaguicides, pesticides, adobs, maquinària i selecció d'espècies per abaratir costos.
• Necessitat de capital: requereix una gran inversió i una mentalitat empresarial.
• Especialització: productes molt cotitzats i generació d'espais uniformes per l'especialització productiva regional.
• Comercialització ràpida: distribució eficient dels productes obtinguts.

Ramaderia Tradicional

La ramaderia tradicional acostuma a ser un complement de l'agricultura, ja que el bestiar proporciona força de treball i adobs quan pastura en les terres en guaret. Els ramats proporcionen llet, carn, pells o llana. Es practica en zones intertropicals, així com en algunes zones monsòniques i mediterrànies. Només en zones molt seques —on l'agricultura és pràcticament impossible— es practica una ramaderia de subsistència, pròpia de pastors nòmades.

Ramaderia Comercial o de Mercat

Aquest model acostuma a ser boví, porquí o d'aviram i es divideix en dues modalitats:

• Ramaderia intensiva: es practica en explotacions molt especialitzades, amb molts exemplars en un espai reduït (animals estabulats o semiestabulats). S’empra la selecció artificial d’espècies i l’alimentació amb pinsos per a l’engreixament, sota les lleis de la producció industrial.
• Ramaderia extensiva: es practica en llocs que disposen de molts terrenys de pastura per alimentar un gran nombre d'exemplars (vedells, ovelles). Necessita poca mà d'obra i, de vegades, un gran capital.

El Procés de Desagrarització

Desagrarització: es tracta de la gradual pèrdua d'importància del sector primari en el PIB i l'ocupació d'un país. Aquest fenomen es dona amb la industrialització i la terciarització, ja que aquests sectors tenen un major valor afegit i generen més ocupació.