Reformes del Bienni d'Esquerres a Espanya (1931-1933): religió, exèrcit i reforma agrària

La Constitució de 1931

Les eleccions generals del 28 de juny van tenir una participació d'un 70,14%. La coalició d'esquerres va guanyar i es van formar les noves Corts constituents. Alcalá Zamora va ser nomenat cap de govern.

La Constitució de 1931, de caràcter democràtic i progressista, establia que els poders emanaven del poble:

• S'acceptava la possibilitat de constituir governs autònoms en algunes regions.
• El poder legislatiu residia en les Corts, constituïdes per una sola cambra amb atribucions molt àmplies.
• L'executiu requeia en el govern, format pel consell de ministres i el cap del govern, i també en el president de la República.
• El poder judicial es confiava a uns jutges independents.
• Àmplia declaració de drets i llibertats.
• Igualtat absoluta davant la llei, l'educació, la feina i la no-discriminació per raons d'origen, de sexe o de riquesa.
• Vot des dels 23 anys i, per primera vegada, sufragi a les dones.
• El treball era considerat una obligació social.
• Estat laic, atès que no declarava cap religió com a oficial.
• Reconeixia el matrimoni civil i el divorci.

Les Reformes del Bienni d'Esquerres (1931-1933)

Entre el 1931 i el 1933, el govern format per republicans d'esquerra i socialistes va impulsar reformes per modernitzar i democratitzar la societat espanyola.

Reforma religiosa

Per limitar la influència de l'Església, es va establir la no-confessionalitat de l'Estat i la llibertat de cultes. Al maig del 1933 es va aplicar una llei de congregacions que limitava la possessió de béns per part de les comunitats religioses i pretenia dissoldre els ordres religiosos que comportessin perills per l'Estat. La jerarquia eclesiàstica va manifestar la seva oposició a la República, considerant-ho una agressió.

Modernització de l'exèrcit

Manuel Azaña va impulsar la creació d'un exèrcit professional i democràtic. Amb la llei de l'oficialitat (1931), tots els oficials havien de prometre la seva adhesió a la República o, en cas contrari, retirar-se. Es va crear la Guàrdia d'Assalt, una força d'ordre públic fidel a la República.

Resultats de la reforma: Es van disminuir les despeses de l'exèrcit, però la reducció de pressupost va dificultar la modernització del material, de l'armament i dels equipaments. La dreta va aprofitar per animar a fer una revolta.

Reforma agrària

Aquest va ser el projecte de més abast, amb l'objectiu de posar fi al predomini del latifundisme al centre i sud d'Espanya i millorar les condicions de vida dels pagesos pobres. El 1931, la meitat de la població activa treballava en aquest sector, amb 2 milions de pagesos pobres (jornalers). A Andalusia, Castella i Extremadura, més del 50% de la terra era de grans nobles. Es va fixar la jornada laboral de 8 hores, salaris mínims i l'obligació de conrear les terres.

Es va aplicar la llei de la reforma agrària per modernitzar i millorar la situació de la pagesia. No obstant això, va fracassar, augmentant la tensió social: els grans propietaris s'hi van oposar i van donar suport a l'extrema dreta, mentre que els jornalers van quedar decebuts amb els resultats i es van orientar cap a posicions revolucionàries.

Reforma de l'estat centralista

Es pretenia aconseguir un Estat amb regions autònomes:

• Catalunya: Generalitat de Catalunya (abril 1931) i Estatut d'Autonomia (1932).
• País Basc: Estatut d'Estella, redactat pels nacionalistes del PNB i carlins al juny del 1931 (retardat per l'oposició al republicanisme). Estatut d'Autonomia (octubre 1936).
• Galícia: Procés més lent. No es va arribar a aprovar l'estatut a causa de l'inici de la Guerra Civil.

L'obra educativa i cultural

L'objectiu era promoure una educació liberal i laica i garantir el dret a l'educació a tota la població. Es va adoptar un model d'escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta. Es va incrementar el pressupost, invertint en l'ensenyament primari, amb la creació de 10.000 escoles i 7.000 places per a mestres.

Les reformes laborals

Reformes fetes pel socialista Largo Caballero. Es va aprovar:

• Llei de contractes de treball per regular la negociació col·lectiva.
• Llei de jurats mixtos, que atorgava set dies de vacances pagades a l'any.
• Augment de salaris i creació d'assegurances.
• Setmana laboral de quaranta hores.