La situació sociolingüística del català: bilingüisme, diglòssia i normalització

Introducció a la sociolingüística i el bilingüisme

La sociolingüística ens introdueix en el món del monolingüisme militant, on aquells que el practiquen es neguen a aprendre una segona llengua perquè consideren que amb la seva ja en tenen prou.

1. El bilingüisme

Es defineix el concepte de bilingüisme i els seus diversos tipus:

• Individual i social.
• Bilingüisme unidireccional: Els parlants de la segona llengua no aprenen la primera, cosa que genera un conflicte, ja que una de les llengües esdevé innecessària.
• Territorial.

2. La diglòssia

Es tracta el concepte de diglòssia, distingint entre els tipus interna i externa.

3. El mite del bilingüisme

Lluís Vicent Aracil denuncia el mite del bilingüisme perquè considera que molts bilingüistes són, en realitat, monolingües que neguen el problema lingüístic. Es distingeixen tres figures:

• Bilingüista: Defensa el bilingüisme però és monolingüe a la pràctica.
• Bilingüe: Utilitza dues llengües, una de pròpia i una altra d'apresa (per exemple, a l'escola).
• Monolingüe: Utilitza una sola llengua.

Situació actual de la llengua catalana

1. Introducció a la realitat present

Les perspectives no són del tot optimistes. Tot i que amb la fi del franquisme ha millorat la presència del català en els àmbits públics i el nombre de persones que el coneixen, s'ha detectat un descens en l'ús en les relacions interpersonals. Aquest fenomen s'anomena llatinització (la llengua es coneix però s'empra poc). Malgrat que els mitjans de comunicació han augmentat la seva oferta, aquesta continua sent menor que la del castellà.

El català es parla a: les Illes Balears, Catalunya, la Catalunya del Nord, el País Valencià, la Franja de Ponent, Andorra, l'Alguer i el Carxe.

2. Marc legal

L'actualitat està marcada per fites com l'aprovació de la Constitució Espanyola (1978), la instauració de la Generalitat de Catalunya (1977), el Consell Insular (1979) i la Generalitat Valenciana (1982). L'ús públic de la llengua es regula als Estatuts d'Autonomia de Catalunya (1979), el País Valencià (1983) i les Illes Balears (1983), on es reconeix l'oficialitat del català.

Fora d'Espanya:

• Andorra: El català és l'única llengua oficial.
• França: El 2010 es va reconèixer el català i el francès com a oficials a Perpinyà.
• Itàlia: Un decret de 1973 permet l'ensenyament del català a l'Alguer, i el 1997 es va declarar oficial.

3. Actituds davant la llengua

Tot i que el català és oficial, encara es nota una manca d'ús en molts àmbits de la vida quotidiana.

4. Ús en diferents sectors

La normalització lingüística del català és un problema no resolt i difícil de solucionar. El castellà té més pes i actua com un obstacle per a la plena integració del català.

Àmbit social i demogràfic

A les Illes Balears, el boom turístic i la immigració han provocat que la població autòctona adopti actituds diglòssiques. El coneixement del català es manté a Menorca, Mallorca i Eivissa.

Mitjans de comunicació i tecnologia

L'ús és irregular i variable. El castellà sol ser la llengua vehicular, deixant al català una presència escassa.

• Premsa: Hi ha més diaris i revistes, però el castellà és superior. Cal destacar el paper de la crítica a les Illes. El format digital està agafant força.
• Televisió: L'oferta en català és mínima comparada amb la de castellà.
• Ràdio: A Catalunya és una llengua molt demandada, tot i que hi ha una pèrdua progressiva d'audiència jove. Al País Valencià i a les Illes hi ha poca oferta i consum.

Ensenyament

El Decret de 1978 va introduir el català a l'ensenyament. El sistema educatiu és un element clau per a la normalització i el seu principal difusor. El català és la llengua vehicular al sistema educatiu de Catalunya i a la majoria de les Illes, però és minoritari al País Valencià. A la universitat, el català és llengua d'ús en l'activitat docent i administrativa. Fora del territori de parla catalana, s'estudia en 9 universitats espanyoles i 162 d'arreu del món.

Administració, empresa i ciència

El català té poca presència a l'administració estatal, on predomina el castellà. També és minoritari en el món empresarial i gairebé inexistent en el món de la ciència. Les noves tecnologies es vehiculen principalment en castellà i anglès, i hi ha poques publicacions científiques en català.

Cultura

L'ús i la situació del català són desiguals segons el sector:

• Editorial: És un dels sectors més dinàmics.
• Cinema: Situació precària. Existeix el prejudici que les pel·lícules rodades, doblades o subtitulades en català no són rendibles.
• Teatre: És l'únic àmbit on l'ús del català és predominant.
• Producció musical: Tot i ser minoritària, al segle XXI s'ha vist un gran creixement en la creació de grups musicals.